Torre del Rey
- IGPCV
- 12.085-9999-000013
- Denominació
- Torre del Rey
- Municipi
- ORPESA
- Comarca
- LA PLANA ALTA
- Província
- Castelló
- Localització
- Paseo Marítimo Torre del Rey
- Època
- S.XV; S.XVI
- Ús primitiu
- Defensiu
- Estil
- Arquitectura medieval - Renaixement
- Tipologia
- Edificis - Edificis militars - Torres defensives
La torre es troba al costat de la costa, entre les torres guaites de Torre la Sal de Cabanes, al nord i Torre La Corda en el mateix terme d'Oropesa, al sud. En l'actualitat està envoltada d'edificis d'apartaments turístics. Va ser construïda per Fernando d'Antequera en 1413. Com a conseqüència dels nombrosos atacs duts a terme per la pirateria en les poblacions veïnes, com l'assalt de 1397 a la vila de Torreblanca, en la qual va ser robada la custòdia, i l'enfonsament d'una nau valenciana enfront de les seues costes en 1412. Fra Guillen Francholí, en nom de Jofre de Thous, senyor d'Oropesa, va sol·licitar la construcció d'un monestir en aquest cap. El 30 de juny de 1499 el Consell de Villareal acorda la donació de 100 sous per a la construcció del monestir i torre de Santa María de la Neu en el cap d'Oropesa. L'any 1497 la família dels Cervelló adquiria per compra als Garcerán d'En Bou, senyors del lloc, el Senyoriu d'Oropesa. Joan Cervelló va barallar a les ordenes de l'emperador Carles en la batalla de Pavía i en la defensa de la frontera de Llombardia en 1527, per això recompensat en aquelles terres i el seu senyoriu d'Oropesa elevat a la dignitat de Baronia. De retorn a Espanya s'estableix en aquesta població participant en la defensa de les seues terres enfront de la pirateria i contribuint a la millora de les torres guaites de la costa. En 1536 té lloc el primer atac pirata a la recentment ultimada Torre del Rei. El monestir i l'església van desaparéixer entre dues dates extremes, la de 1597 en la qual la torre és visitada per Catalá de Valeriola, el qual sent missa a l'església i la de 1791 en què Cavanilles passa per Oropesa per a escriure la seua obra "Observacions sobre la història Natural, Geografia, Agricultura, Població i Fruits del Regne de València". En ella apareix un gravat en el qual trobem en primer pla la Torre del Rei totalment aïllada d'una altra obra. El moment de la seua desaparició caldria relacionar-lo amb la data de setembre de 1619 en què es produeix un atac pirata a la vila d'Oropesa, en la qual va ser saquejada i incendiada i els seus habitants morts o captius. Aqueix mateix any el Virrei de València, Sr. Antonio Pimental, Marqués de Tavara, invertia en la defensa de la costa 30,000 escuts, molts dels quals sobre les obres d'Oropesa. Aquesta obra d'actualització va acabar en 1623 sent nou virrei del Regne de València el Marqués de Povar. La reforma degué deixar aïllada la torre, d'aquesta manera capaç de batre els 360é de l'horitzó amb peces d'artilleria. Va ser adquirida per Felip II en 1569, pel preu de 10,000 ducats i incorporada de nou a la corona. Figura en l'inventari d'armament i personal existent a les torres del districte de Castelló, de 1728, fet per mandat del príncep de Campoflorido i en ell consta que estava proveïda de: "un canó de bronze de quatre lliures de calibre amb el seu cuereña de marina, un atacador cullera, sacatrapos, dues cavesales, dos tascons de mires, i dues espeques. Nou mosquets, quatre flascons, quatre forquetes, dues chusos, cent huitanta bales de mosquet, pólvora una arrova i entenimentada metxa, tres vares, i servien els soldats següents: Marc Ortis, alcayde, Juan Martines, soldat de cavallo, Vicente Guimerá, Joseph Uxaus, Joseph Mateheo i Matías Segarra, soldats a peu". L'edifici es compon de dues torres una dins de l'altra, la Torre vella o medieval de l'any 1413 i la torre nova de l'any 1534. La torre vella és de planta quadrada i cos prismàtic recte. Està continguda en el si de la Torre nova i és pràcticament imperceptible. Degué comptar amb dues plantes fonamentals i una auxiliar igual que altres torres de les mateixes característiques i època. La planta baixa és quadrada de 13,20 metres de costat, amb grossària de murs de 1,50 metres. dona lloc a un espai interior, igualment quadrat, de 10,20 metres de costat. Aquest es troba dividit en sentit aquest-oest, per un mur de maçoneria de 0,80 metres de grossària donant lloc a dues sales idèntiques comunicades entre elles per una obertura de llinda d'1 per 2 metres. Totes dues sales estan cobertes per sengles voltes de canó de pedra. De la planta principal no queda res, possiblement va ser emmerletada per trobar-se restes d'un merlet entre els carreus de la nova torre. Circumdant el perímetre de la base de l'antiga torre es va alçar la Torre nova de quatre plantes. La planta baixa es compon de: - Cos central quadrat de dimensions 17,40 metres de costat i 3,60 metres de grossària de murs. - Sectors circulars exteriors (caponeras). En número de dues situades diametralment oposades en els angles nord-oest i sud-est de el cos central quadrat. Exteriorment són semiesfèriques. Cada caponera disposa de tres troneres, amb bocana voltada. - Elements auxiliars. Mure barbacana o tambor alçat enfront del portal i recolzat en el mur de ponent i caponera del nord-oest. Va comptar amb dos portals defensats per troneres. A ponent de la barbacana xicotet pati tancat per a cuina i aljub que correspon a la primitiva torre. L'aljub amb capacitat per a uns 45,000 litres. La planta principal és quadrada i el seu espai interior aquesta dividit en dues sales idèntiques comunicades mitjançant un portal en pedra de carreu i arc de mig punt. Les sales estan cobertes per sengles voltes de canó. Edifici de planta quadrada de 289 m² de superfície més l'espai de caponeras. Per a millorar el seu defensa compta, a més, de forts garitones a la part alta de les seues cantoneres i una sèrie de troneres d'artilleria en dues plantes que cobreixen amb els seus tirs els 360é de l'horitzó. Exemple d'arquitectura militar renaixentista del segle XVI. (C.Pérez-Olagüe)
Fotos
La geolocalització dels elements està en procés de revisió.