Tornar

Iglesia de San Nicolás de Bari

IGPCV
12.040-9999-000025
Denominació
Iglesia de San Nicolás de Bari
Altra denominació
Ermita de San Nicolás
Municipi
CASTELLÓ DE LA PLANA
Comarca
LA PLANA ALTA
Província
Castelló
Localització
C/ Alloza, 143
Època
1536
Ús primitiu
Religiós
Ús actual
Religiós
Data transformacions
1685/1736/1920
Estil
Barroc
Tipologia
Edificis - Edificis religiosos - Esglèsies
Foto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto Inmueble
Dades de protecció de l'inmoble
Secció
Segona
Classificació
Béns immobles 2ª
Categoria
Monument d'interés local
Dades de Declaració
Tipus de Protecció
Declaración BRL genèrica GVA
Data Signatura Acte
11/06/98
Data Publicació DOGV
18/06/98 Vore DOGV
Data Publicació BOE
22/06/98 Vore BOE
Tipus de Protecció
Declaración BRL en tramitación GVA (INFORMAT PATRIMONI)
Document urbanístic
Plan General Estructural y Catálogo de Protecciones. CASTELLÓ DE LA PLANA
Data Signatura Acte
10/11/20
Fitxa Planejament
Descarregar fitxa
Tipus de Protecció
Declaración BRL GVA (APROVAT URBAN)
Document urbanístic
Plan General Estructural y Catálogo de Protecciones. CASTELLÓ DE LA PLANA
Data Signatura Acte
17/12/21 Vore planejament
Data Publicació BOP
23/12/21

Assentada a esquena de les muralles, en el solar que segons tradició va ser antiga mesquita, en 1.536 sembla ser ja se celebrava allí culte cristià. Obres de consolidació, a causa de la seua mal estat es realitzen al llarg del segle XVI i en la centúria següent, en 1.608, s'emprenen obres de reedificació que conclouen en 1.61I, sent consagrada de nou i contractant-se la fabricació del retaule major. A mediats del XVII, en 1.645, el temple amenaça ruïna, realitzant-se noves obres que finalitzen poc abans de 1.664, si bé en 1.686 es contracten noves obres amb el mestre Pere Vilallave, que van configurar en part el temple actual, en construir les tres capelles laterals i prolongar-ho en un tram més. En el segle següent, en 1.736 s'àmplia la sagristia i es restaura el temple i en 1.780 es principian obres per a la casa de l'ermità adossada al temple. En el segle XIX, en 1.806 s'hermosea l'interior i es contracta amb el escultor Cristóbal Maurat la realització del retaule major. Poc després, en 1.828 es col·locava la façana, com indica la inscripció sobre la llinda de la porta. Obres de rehabilitació es realitzen entre 1.920 i 1.924, amb el canvi de paviment i revoque de la façana. Convertida en lògia maçònica en 1.936, en 1.938 va ser reconciliada, canviant-se el paviment en 1.942. Recentment, en 1.981 es va daurar i va pintar tot l'interior. Es emmarca dins d'un estil Barroc amb acepció popular. El material utilitzat és la mamposteria recoberta de calç en els murs, entramats de fusta i coberta de teula àrab. La planta és rectangular una cosa irregular, amb una única nau de 18 m. de llarg de llarg i 4,40 m d'ample, flanquejada per capelles laterals de 1,60m de profunditat. Arcs de mig punt i pilastres amb capitells corintis sostenen el pes de les voltes. La capella major, de curiosa disposició, es cobreix amb cúpula. El cor, elevat, es troba als peus de l'edifici. A l'exterior, un òcul i una espadanya d'un només cos, construït amb maçoneria, decoren la seua façana. En la seua destacada composició de façana en el segle XVII aconsegueix les formes barroques importades d'Itàlia (vease els capitells oblícuos emfatitzats, amb dinamisme al Borromini, e arc de mig punt central) encara que també adscrivint-se al barroc valencià per la sinuositat del coronament i corbat de la rematada d'espadanya (veure ermites barroques d'Onda i Sagunt). Fa l'efecte que els carreus del portal amb la vora ressaltada també corresponen al segle XVII, encara que la inscripció ¿Sant Nicolás, bisbe any 1.828¿ puga ser posterior. És al començament d'aquest segle quan es modifica la textura de façana introduint-li una lectura diferent. - Amb el dentellado de la coronació sinuosa. - El marcat de les nafres a rompejuntas. - Els dos pilons adjunts a l'espadanya. - Les dues maduixes en la part plana del mur. També se substitueix l'altar i l'arc de mig punt per un òcul el·líptic prefabricat amb orla de formes barroques situades al seu peu. Tenian més sentit els buits anteriors (altar i arc de mig punt) que l'òcul tòpicament barroc amb escut, que a més entronca malament amb l'especejament. S'hauria de recuperar una textura llisa i tersa de calç, més apropiada que l'existent especejament fals.

Croquis

Foto Inmueble

Fotos

Foto InmuebleFoto InmuebleFoto Inmueble

La geolocalització dels elements està en procés de revisió.