Tornar

Iglesia Parroquial de San Miguel Arcángel

IGPCV
12.106-9999-000010
Denominació
Iglesia Parroquial de San Miguel Arcángel
Municipi
SONEJA
Comarca
ALTO PALANCIA
Província
Castelló
Localització
Plaza de la Iglesia, nº 1
Ús primitiu
Religiós
Ús actual
Religiós
Data construcció
1751-1768
Tipologia
Edificis - Edificis religiosos - Esglèsies
Foto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto Inmueble
Dades de protecció de l'inmoble
Secció
Segona
Classificació
Béns immobles 2ª
Categoria
Monument d'interés local
Dades de Declaració
Tipus de Protecció
Declaración BRL genèrica GVA
Data Signatura Acte
11/06/98
Data Publicació DOGV
18/06/98 Vore DOGV
Data Publicació BOE
22/06/98 Vore BOE
Tipus de Protecció
Declaración BRL en tramitación GVA (INFORMAT PATRIMONI)
Document urbanístic
Plan General de Ordenación Urbana. SONEJA
Data Signatura Acte
24/03/11
Fitxa Planejament
Descarregar fitxa
Tipus de Protecció
Declaración BRL GVA (APROVAT URBAN)
Document urbanístic
Plan General de Ordenación Urbana. SONEJA
Data Signatura Acte
11/05/11 Vore planejament
Data Publicació BOP
14/05/11 Vore BOP

L'església de sant Miguel Arcángel, l'ús actual del qual continua sent el culte, es va construir entre els anys 1751 i 1768 sobre l'antiga església finalitzada en 1633 (no obstant això, conserva un nervi gòtic d'una altra edificació anterior en un quart al costat de l'inici de l'escala del cor). En el seu subsol es troba la cripta (¿església vella¿, ¿presó¿), restaurada en 2009 i destinada a Museu de l'Algeps. Dissenyada per Antonio Gilabert i Felipe Rubio, l'obra va ser dirigida pel mestre Miguel Bueso, amb una planta de creu llatina de tres naus, de 819 m² de superfície construïda, cor alt als peus i capella de la comunió independent. La nau central té volta de canó amb finestrals, decoració de yeserías d'estil rococó i pintures murals sobre la volta del presbiteri, les petxines del creuer i tota la seua volta. Les naus laterals, de volta vahída, ofereixen capelles en els trams entre contraforts, amb capitells corintis en les seues columnes. Destaca una capella independent, amb enreixat de ferro, dedicada al Crist de la Sang, d'arquitectura acadèmica valenciana dels s. XVIII-XIX. La façana principal és neoclàssica, amb una portada rectangular amb dovella. En ella destaca un rellotge de sol pintat, un finestral sobre la nau central i balcó que dona al cor. La porta de fusta està folrada per xapa de metall clavetejada i decorada amb elements vegetals (1771). La segona porta, en la nau lateral esquerra, és rectangular, de llinda, folrada amb xapa decorada amb la simbologia de sant Miguel (escut, espasa flamígera i balança) i la data 1771. Sobre el seu creuer s'erigeix una cúpula recoberta de teula blava amb bandes blanques, suportada per un tambor octogonal i rematada per llanterna amb petxina, bola i creu. Entre les seues imatges destaca una ¿Dolorosa¿ (atribuïda a Esteve Bonet); també guarda una talla representant al Xiquet Jesús, una altra més a un amoret (totes dues policromades, amb pigments sobre fusta i de la segona meitat del s. XVIII), i a la Verge del Rosari (s. XIX-XX). Entre les seues pintures destaca la Predicació de sant Francesc Javier (de José Camarón Boronat, segona meitat del s. XVIII), i la Sagrada Família amb sant Joaquim i santa Ana (anònim valencià del s. XVIII¿XIX). Una pintura taula originària de la primera meitat del s. XVIII mostra motius decoratius i vegetals en or amb pigments sobre fusta. La font de la sagristia, de marbre, data de la segona meitat del s. XVIII. Davant la porta principal es troba una llosa funerària de 1649, de José Folch de Cardona i Jerònima Llull. El seu campanar posseeix el conjunt de campanes més valuós (per antiguitat) de la diòcesi de Segorbe¿ Castelló.

Croquis

Foto Inmueble

Fotos

Foto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto Inmueble

La geolocalització dels elements està en procés de revisió.