Núcleo Histórico Tradicional de Soneja
- IGPCV
- 12.106-9999-000011
- Denominació
- Núcleo Histórico Tradicional de Soneja
- Municipi
- SONEJA
- Comarca
- ALTO PALANCIA
- Província
- Castelló
- Època
- S. XII-XIII
- Tipologia
- Infraestructures - Assentaments - Asentaments urbans - Centres urbans
L'espai urbà que ocupa el denominat ¿Nucli Històric Tradicional de Soneja¿ aglutina el 36% del sòl residencial disponible en el nucli urbà, i el 26% dels sòls urbans o urbanitzables. Aquesta àrea apareix recollida en el PGOU sota la denominació ¿Centre històric (EL SEU. 1)¿, la qual ha sigut envoltada per zones d'eixample (EL SEU.2), especialment durant la segona meitat del segle XX. Destaca en un recorregut urbà de Soneja el traçat dels seus carrers amb una gran influència àrab i una particular adaptació al terreny, conservant una arquitectura rural típica de la zona. Dins del Centre històric de Soneja caldria distingir dos recintes, sent el primer el que denominem ¿Centre històric Real¿. Es tracta del recinte antic històric que coincideix molt probablement amb la ubicació de l'alqueria islàmica i amb la població medieval i moderna. És per tant la part més antiga de la població i on es troben les edificacions principals, com són l'església o el palau. Comprén la plaça Fonda, carrer Almedíjar, carrer Horts, plaça de la Mirla, carrer Llarg, Replaceta, carrer Major , la plaça de l'Església, la Rocha del Capellà, el carrer Homenia, la plaça de l'Olmo, el carrer Carnisseria, el carrer de l'Església, el carrer Tres Revoltes, la plaça dels Horts, el carrer Duc i el carrer Palacio. El segon recinte històric, o Centre històric com a tal, comprén els carrers i places que es troben a l'interior del que van ser les muralles carlistes construïdes en el segle XIX, dins del qual quedaria inclòs el Centre històric Real. A aquest caldria afegir els carrers València, la Pau, Pi, Calvari, Castelló, Pastors, Romano, Eres, Nova, Foguera, la Parra, part de sant Roque, l'Horta, Rovira, Fonda, Peña, Alienador, part del carrer Nou, Figuera, Pinya, Olivera, Buenaire, Clotes, Rosario, Ànimes, sant Antoni, Lope, Curta; places Navarro i Poals. A tot això cal sumar el llenç de muralla carlista (reflectit en la fitxa corresponent) i l'antic raval de sant Francesc, amb els carrers Maestro Aguilar, Ermita i Geldo. La documentació històrica de Soneja ens parla de l'existència d'una alqueria islàmica en el Centre històric Real. Aquesta alqueria musulmana va pertànyer al yuz´ de Segorbe fins als segles XIIXIII en què es desenvolupen les fortificacions refugie de la contraofensiva feudal (Selma Castell, 2005). Moltes d'aquestes alqueries construeixen noves fortificacions independents, com és el cas d'Azuébar o Almedíjar. Existeixen dades facilitades pel qual va ser procurador del Comte de Cervellón, que diu que «hi havia una Alqueria amb la seua corresponent torre, habitada per un moro anomenat Sonexa; alfaquí d'un grup de moros establits en el que hui és el carrer de l'Homenia» (Iquino Parra, 1982: 18). Aquesta anotació no ha sigut corroborat fins al present; no obstant això, tota l'àrea del Nucli Històric Tradicional de Soneja es considera jaciment arqueològic, amb nivell de protecció de ¿Àrea de Vigilància Arqueològica¿, a causa del seu origen com a alqueria islàmica i cristiana. Després de la conquesta cristiana, es van concedir permisos als pobladors de Segorbe per a realitzar pastures en els termes de les antigues alqueries que van dependre de l'hisn de Segorbe, entre les quals es trobava l'alqueria islàmica de Soneja.
Fotos
Plànol
La geolocalització dels elements està en procés de revisió.