Castillo, Torre Cabrera y Torre de la Muerte
- IGPCV
- 12.109-9999-000002
- Denominació
- Castillo, Torre Cabrera y Torre de la Muerte
- Municipi
- TALES
- Comarca
- LA PLANA BAIXA
- Província
- Castelló
- Localització
- Cerro cercano a la población
- Tipologia
- Edificis - Edificis militars - Castells
Tales va ser una de les alqueries del terme d'Onda. Aquest va ser conquistat als musulmans en 1237 pel rei Sr. Jaime i donat a Ximén de Pocet el 21 de setembre del mateix any. El 28 d'abril de 1248 es donen a poblar Onda i Tales per aquest rei. Després de 1257 continuava a Tales, com a Onda, la població mora. Els moriscos van ser expatriats en 1247 com a conseqüència de la revolta d'Alhazrac i el rei dió a poblar Onda i Tales als cristians durant la guerra, la qual no va acabar fins a 1250 amb la rendició d'Uxó. La despoblació d'Onda en 1247, que parla Sánchez Gozalbo, és clara doncs en el "Repartiment es contenen unes donacions de molins i forns citant-los pels noms dels seus anteriors propietaris moros, la qual cosa vol dir que aquestes donacions es fan com a conseqüència de la despoblació. No es té seguretat, respecte a Tales, que la carta de poblament de 1248 fora portada a la pràctica, perquè en 13 de març de 1256 el rei a Calataiud torna a donar aquesta alqueria a Pedro de Castellnou per a poblar-la de moros. En 1248 es coneix una població cristiana a Onda per ser molts els pobladors (300 diu la carta entre Onda i Tales) i tindre la vila bones fortificacions, però no a Tales. La donació de 1256 tampoc va implicar una població immediata, perquè Pedro de Castellnou va tindre problemes per a poblar Tales, com ho pronosticava la pròpia concessió real, però finalment va atorgar carta de població als moros en 27 de maig de 1260. Una de les descripcions més antigues de Tals es troba en l'Atlante Español de l'any 1786: Lloc de Tales. En la riba occidental del riu Millars, en una espaiosa plana, està situat en lloc de Tales, en terreny una cosa muntanyenca. És Del patrimoni reial, i consta de 50 veïns i una església parroquial, dedicada a Sant Joan amb un capellà rector. El terme d'aquest lloc és fertilisimo en blat, ordi, panís, seda, oli i vi està el més del ple de moreres, ametlers, nogueres i altres arbres fruiters... Mundina en el seu llibre Història, Geografia i Estadística de la província de Castelló, publicat l'any 1873, fa alguna referència concreta sobre l'evolució de les diferents etapes històriques del castell de Tales. I sobre els orígens del municipi, en el text cita la fundació per Sr. Pedro Castellnou, en terres de la seua propietat: "(...) Sacsejats els moros del regne pel rei Sr. Jaume I d'Aragó l'any 1246, desitjant poblar-ho de cristians, va donar i va concedir a 300 dels seus fidels vassalls la vila d'Onda, el seu castell, Tales i alqueries, assenyalant el seu terme en el qual es va incloure aquest llogaret amb totes les aigües, pastures, arbres i terres, amb l'obligació de viure a Onda, venent les terres que posseïren en altres parts, la qual cosa van prometre, van jurar i van complir, quedant des de llavors població de cristians sota la jurisdicció d'Onda, els veïns de la qual van establir als pocs moros que van quedar en aquells voltants, a les cases i hortes immediates al llogaret de Tales, com a alqueria d'Onda, a la qual com a veïns contribuïen amb el pagament de les carregues i altres càrrecs veïnals, tenint l'administració de justícia l'alcalde d'Onda, el qual nomenava un tinent pedani que obeïa les seues ordres, al capdavant dels moriscos de Tales (...)" Amb l'expulsió general de l'any 1609 els moros van ser desallotjats d'aquesta població. Garcerán Vidal, a qui pertanyien els delmes de Tales, va donar als nous pobladors les cases i hortes que van posseir els moros, amb els mateixos gaudis i obligacions, respecte al domini de la vila d'Onda. Va estar sota la seua jurisdicció fins a l'any 1842, moment en què va ser segregada. En la guerra carlista, Tales va ser testimoni de la lluita entre els exèrcits de tots dos bàndols. La vila d'Onda havia sigut fortificada per ordre del govern i servia de fort suport a les tropes liberals: "(...) desitjant Cabrera oposar-los el pas per a la Serra d'Espadán, va manar fortificar aquest poble, habilitant un mal castillejo i una torrassa antics, un d'ells aïllat en posició dominant; encarregant-se de la direcció de les obres don Antonio Villanueva, capità carlista, en 17 de maig de 1839 (...)" La seua guarnició es componia d'uns 200 homes de totes armes amb poca i mala artilleria. El mateix any de 1839 en què s'havien fortificat els carlistes a Tales, es va escampar la veu que el general Sr. Leopoldo O'Donell, comte de Lucena, es dirigia a posar lloc a aquesta fortalesa: "(...) aquest militar amb el gruix de la seua divisió, trens de batre i altres aparells per a un lloc formal, es va detindre a Castelló alguns dies, va passar després a Onda on es va detindre també fent preparatius, donant temps als carlistes perquè per la Serra d'Espadán acudiren a Tales, reforçaren la seua guarnició, i es prepararen a la resistència d'un lloc per tants dies anunciat, reunint-se a Tales i punts dominants de la serra 3 batallons de Tortosa, 3 de Mora, i el quart i cinqué de València, oportunament disposats per Cabrera (...)" En els últims dies del mes de juliol es va dirigir O'Donell a Tales i va donar principi a la formació del campament i bateries, iniciant les operacions el dia primer d'agost de 1839: "(...) quedant les tropes d'O'Donell possessionades a la vista de Tales, protegint l'artilleria els treballs per a obrir camí. Els carlistes volent impedir el pas a l'artilleria, van atacar el dia 3 tota la línia de l'exèrcit liberal, però van ser rebutjats fins a les altures immediates. Els assetjadors, després de véncer gravíssims obstacles, van aconseguir muntar la bateria de bretxa que va començar a jugar el dia 7 al matí: un formidable foc de totes dues parts es va fer sense interrupció per espai de sis dies; companyies senceres es veien pujar a l'assalt del castell, i quedaven als peus dels seus febles murs convertides en un munt de cossos inanimats; el camp es trobava cobert de cadàvers i l'hospital de sang situat en el corral del Carmen, estava ple de ferits. El foc seguia amb tota la seua força causant horrorosos estralls; a poc a poc es veia transformar en enderrocs la fortalesa i el poble; els assetjats van practicar dues coratjoses eixides, però van ser rebutjats amb bastants pèrdues. El dia 14 d'agost van penetrar les tropes d'O'Donell dins de la població a viva força, i Cabrera s'esforçava per recuperar-la, sostenint un sagnant combat a crema-roba; però després de provar el valor dels seus soldats es va veure obligat a retirar-se a la Serra d'Espadán, abandonant els forts i deixant-los en poder d'O'Donell amb l'artilleria, queviures i municions. L'endemà va manar el general O'Donell volar la part de castell que quedava en peus, i després de derruïts tots els forts van tornar a Onda (...)" Les forces d'O'Donell ocupaven la part plana, i després d'alguns combats van anar possessionant-se en la falda del turó anomenat Montí; mentre els carlistes sempre van ocupar les altes serres que dominen el lloc, per on podien comunicar-se amb els pobles de la serra. "(...) Abans d'esclatar el foc, formóse un vast campament amb tendes de campanya, cantines, hospitals i tot el necessari per a un lloc formidable: reuniéronse, entre un i un altre bàndol sobre 18.000 combatents, van quedar en el camp 406 morts carlistes i 900 de les tropes de la reina (...)" Tales va ser incendiat i els seus veïns no van tornar a poblar-la fins a l'any 1840, any en què va finalitzar la guerra. Tals es troba a 19 quilòmetres de Castelló, en la serra d'Espadán, entre el turó anomenat Montí i el barranc Jinquer, prop de la confluència d'aquest amb el riu Sonella. Les seues cases ocupen la falda d'un xicotet pujol, i estan distribuïdes en carrers torts, pendents i empedrades. El recinte del castell s'alça sobre un xicotet monticle de 380 metres d'altitud, que hui dia trobem molt abancalat; enfront d'ell existeix una xicoteta lloma amesetada que presenta escasses petjades d'ocupació humana. Aquest monticle controla perfectament la carretera que discorre entre Tales i Alcudia, amb la qual limita d'una banda i per l'altre amb un barranc. La cara Nord i l'Oest tenen un elevat pendent que la fan pràcticament un precipici; la cara Sud és d'un perfil molt més suau; d'altra banda, la cara Aquest entra en contacte sense solució de continuïtat amb les últimes cases del poble. En l'actualitat, malgrat el seu estat de ruïna, el castell continua conservant el seu parapet exterior. És un castell xicotet al qual havia d'accedir-se per un estret camí que part del Calvari que arriba fins al punt més alt de la muntanya. L'entrada es realitzaria després de franquejar una porta protegida potser per una torrassa, del qual encara s'aprecien les restes. Les seues muralles encara romanen en peus, així com les seues tres torres. A l'interior del recinte s'observa un aljub de mitjana grandària. La investigació arqueològica ha posat de manifest les etapes constructives del castell. Es donen tres fases, la primera constitueix el nucli original de la construcció, possiblement d'època musulmana. Està composta per un cos central de planta rectangular bàsicament però que en els seus extrems Est i oest s'adapta al perfil del cim adquirint una forma trapezoidal. La tècnica constructiva emprada és la maçoneria amb revoque exterior de morter de calç en la totalitat del llenç emmurallat. La segona de cronologia també medieval està composta de dues torres quadrangulars adossades a la cara Sud i Est i una tercera pràcticament exempta en la cara Oest; en aquesta fase també podem incloure algunes reformes en diferents zones, com pot ser l'obertura de finestres. La tècnica constructiva emprada és també la maçoneria amb revoque exterior de morter de calç. La tercera fase constructiva correspon al segle XIX durant la guerra carlista. En aquest moment es van alçar tres torres semicirculars que aprofiten la fonamentació de les anteriors de forma rectangular; de la mateixa forma es van alçar les parets d'unes habitacions i un aljub sobre les restes de l'etapa anterior. Aquestes modificacions van adaptar l'estructura de l'edifici per a ser defensat per l'ús de fusells i artilleria. El castell posseïa dues torres pròximes, la Torre de la Mort i la Torre de Cabrera, al costat d'una altra que es trobaria en l'altiplà enfront del castell però que ja es trobaria arrasada en el segle XIX una vegada que no apareix en els relats de l'època. Les fortificacions van ser arrasades pels enfrontaments carlistes. El castell es troba en ruïna, la torre de Cabrera va ser derrocada i es conserva només la base. La resta de torres també van ser desmochadas. (C.Pérez-Olagüe. Basat principalment en l'estudi de José Manuel Melchor i Josep Benedito).
Fotos
La geolocalització dels elements està en procés de revisió.