Tornar

Murallas de Albaida

IGPCV
46.006-9999-000007
Denominació
Murallas de Albaida
Municipi
ALBAIDA
Comarca
LA VALL D'ALBAIDA
Província
València
Localització
En el centro de la población
Tipologia
Edificis - Edificis militars - Muralles
Foto InmuebleFoto InmuebleFoto Inmueble
Dades de protecció de l'inmoble
Secció
Primera
Classificació
Béns immobles 1ª
Categoria
Monument
Dades de Declaració
Tipus de Protecció
Declaración BIC genèrica GVA
Data Signatura Acte
11/06/98
Data Publicació DOGV
18/06/98 Vore DOGV
Data Publicació BOE
22/06/98 Vore BOE
Dades d' Entorn
Tipus de Protecció
Entorno de protección BIC definitivo. Planeamiento aprobado
Data Signatura Acte
31/07/06
Data Publicació DOGV
27/11/06
Data Publicació BOP
05/09/06 Vore BOP
Dades de Fitxes Planejament
Tipus de Protecció
Ficha BIC planeamiento
Data Signatura Acte
25/07/05
Dades d' Inscripció
Tipus de Protecció
Inscripción definitiva BIC Ministerio
Data Signatura Acte
15/03/11
N° Inscripció Ministeri
27990
Tipus de Protecció
Inscripción definitiva BIC GVA Publicada
Data Signatura Acte
07/07/23
Data Publicació DOGV
18/07/23 Vore DOGV

Albaida es troba situada en la línia divisòria de les províncies de València i Alacant, entre el riu Clariano i la Serra d'Agullent. Va ser reconquerida pel rei Sr. Jaume I qui la va poblar de cristians l'any 1248. Es van distribuir les terres entre 90 colones. Pere I la va donar en feu juntament amb el castell i les alqueries a Ventrada Llança en 1279, a qui, més tard li van ser confiscats. Jaume II la va concedir a l'almirall Berenguer de Vilaragut els hereus del qual li van succeir fins a 1406. En 1471 va pertànyer al cardenal Lluís de Milà. En 1477 va casar Sr. Jaume de Milà amb Donya Leonor d'Aragó, filla d'Alonso d'Aragó, germà natural del Rei Sr. Fernando el Catòlic, i en raó d'aquest matrimoni va adquirir la vila per donació del seu pare, segons l'historiador Escolano. El rei Sr. Joan II pel mes de maig del citat any, en els capítols matrimonials, li va concedir el títol de Conde d'Albaida. En 1520 Albaida es va sumar a les Germanies. El Rei Sr. Felip III, en 1604, ho va elevar a Marquesat. Componien aquest Marquesat no sols la vila d'Albaida sinó també els pobles d'Atzeneta del Maestrat, Alforj, Benissoda i Bufalit. Anys més tard, a causa dels excessius impostos cobrats pel marqués, es va produir un aixecament de llauradors, durament reprimit pel virrei. Durant la guerra de la Independència, el convent de Santa Ana va ser un dels focus on es van organitzar partides d'homes armats per a fer front a l'invasor, sota el comandament de la junta de València. Des de 1906 és considerada ciutat. Poc abans de la reconquesta cristiana el govern almohade d'Albaida va disposar la construcció d'una fortificació més poderosa i accessible que es Castell Vell situat en la serra d'Agullent a 563 m d'altitud sobre el nivell de la mar. D'està manera es va conformar el que actualment és el tossal de la Vila situat a 323 m d'altitud. Jaume I va donar a colonitzar el xicotet recinte emmurallat de menys d'una hectàrea, anomenat en documents posteriors, Ho clos de la Vila, on van fixar la seua residència, així com extramurs en la zona baixa dende es va formar immediatament un raval. Tant la Vila com el raval estaven protegits per la profunda vall del riu Albaida a l'est i pel barranc del Bouet a l'Oest. En el recinte emmurallat només s'obria un portal citat en el Repartiment de 1248, situat en l'angle nord-est anomenat Portal Major o de Sant Cristóbal. En el segle XIV va ser obert el portalito d'Ontinyent dins de la torre islàmica que se situava en l'angle sud-oest, oposada al desaparegut Portal Major. En el transcurs dels segles XIV i XV el Consell de la ciutat va procedir a reforçar el sistema defensiu mitjançant la construcció d'un mirador o barbacana. Es tracta d'una muralla més baixa i afegida a la muralla principal. Encara es conserva parcialment aquest reforç murario amb el seu cantonada de carreus de pedra calcària i murs de pedra. El llenç de muralla que dona a la plaça Major va ser suport per al palau construït a la fi del segle XV per a residència nobiliària el qual se centrava al voltant de la torre de ponent, al costat de l'accés principal del recinte emmurallat. L'obra de construcció d'aquesta primera fase es poden datar entre 1471 i 1477. La façana que dona a la plaça Major no va ser en origen la façana principal, sinó simplement la façana lateral meridional, ja que la principal quedaria a l'interior del pati d'armes. Posteriorment a la fi del segle XVI i principis del XVII, per motius d'espai es derroca l'església vella, i s'alça la nova. Per a això es derrueix part del palau i algunes cases, desapareixent el pati d'armes. Es forma així l'hort del palau i s'amplia el mateix longitudinalment per a substituir la part demolida. En aquest moment comença la degradació d'aquests elements defensius molts dels quals van patir els efectes dels terratrémols de 1644 i de 1748. En el segle XVIII una filada de cases en l'anomenat carrer de Fora-fora es va alçar al costat del mur orientat a ponent i que dona al barranc del Bouet. Els propietaris van perforar el mur per a guanyar espai extramurs i integrar les cases en el recinte emmurallat. L'actual Portal Major de la Vila que dona a la plaça Major, antigament plaça del Pedró, va ser construït a la fi del segle XV i consta d'un arc de pedra calcària de la pedrera d'Albaida, de mig punt en la part de fora i un escarser en la part de dins. Es tancava amb una porta de ferro que no es conserva. En el Raval Jussa o de Baix que apareix ja documentat en el segle XIII es conserva la Porta de València situada en l'arribada del camí ral de València i pel qual s'accedia al carrer d'Avall eix principal del nucli medieval d'Albaida, situat al Nord del nucli urbà. Després dels desapareguts portals de la Trinitat i de la Barrera va ser l'accés més significatiu dels emplaçaments extramurs de la ciutat. Es tracta d'una porta semblant al Portal Major, arc de mig punt a l'exterior més un altre escarser reforçant-lo a l'interior que no es conserva. Les dovelles són de pedra calcària de la mateixa pedrera d'Albaida i estan llaurades més toscament que les de l'Arc del Portal Major. Sembla que en la clau de l'arc va haver-hi un escut heràldic. Es conserven en peus quatre torres de la primitiva muralla del segle XIII feta de mur de tàpia de mòdul 85 cm d'altura per 65 d'amplària. Tres de les torres pertanyen al palau dels Milá d'Aragó i la quarta és la torre guaita (5,20 x 5,85 m) a la cantonada sud-oest on es trobava el portal d'Ontinyent. D'una cinquena torre situada a ponent sol es conserva la base d'uns 10m d'amplària. S'aprecia així mateix la base d'una altra torre tardomedieval feta de pedra calcària en la fonamentació de la casa del pintor Segrelles en l'angle nord-oest. També es conserven dos dels tres portals i part de la barbacana que resguardava el desaparegut Portal Major o de Sant Cristóbal i el mirador de guaita amb la seua torre redona. En el període de 1996 al 2000 s'ha refet el llenç de muralla orientat a tramuntana on es donaven suport a les cases que donen al carrer Fraga en el Raval Jussa fundat per Jaume I. (C.Pérez-Olagüe)

Fotos

Foto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto Inmueble

La geolocalització dels elements està en procés de revisió.