Recinto amurallado "El Rafalí"
- IGPCV
- 46.127-9999-000002
- Denominació
- Recinto amurallado "El Rafalí"
- Municipi
- FONT D'EN CARRÒS (LA)
- Comarca
- LA SAFOR
- Província
- València
- Ubicació
- Al sudeste del núcleo urbano
- Ús primitiu
- Defensiu
- Tipologia
- Edificis - Edificis militars - Muralles
Segons diversos autors com Diago, Madoz, etc. l'ocupació del lloc ja existia sota la denominació romana dels Emperadors Augusto, Claudio, Tiberi, Galba i Vespasiano amb el nom de Rebollet, però en existir documents que ens indiquen que en aquest lloc es van trobar dents de falç i diversos fragments de ceràmica feta a mà, ens posen de manifest que la seua existència és anterior a l'època romana, concretament a l'Edat de Bronze Valenciana, hui totalment destruït les restes d'aquest poblat, o, almenys, ocult per les restes medievals del castell i de la seua població. Antonio Esteve, en la Fundació de la Vila de la Font d'en Carròs, manifesta: Les restes de les muralles que hi ha en la població i la porta anomenada Portal Roig, hui molt deteriorada, indiquen, malgrat el seu estat i restauracions en èpoques més modernes, el seu origen romà, i tot això acredita més i més la certesa de l'antiguitat de l'actual vila de la Font d'en Carròs. En la invasió aràbiga de l'any 711, els sarraïns es van establir al Castell de Rebollet i a la Font dEn Carròs. Durant la reconquesta del regne de València i en absència Jaume I d'Aragó, diversos cavallers cristians Sr. Berenguer d'Entenza, Sr. Guillem d'Aguillón, Sr. Pedro Ximenez Carròs, Sr. Pedro de Lluna, D. Fernan Sánchez d'Ayerbe i Sr. Ramón de Cardona, amb dos-cents vint-i-cinc cavallers, cinc-cents infants i una companyia d'almogàvers, van entrar a la vall de Bayren. Sr. Pedro Ximenez de Carròs va posar lloc al fort i rocós Castillo del Rebollet, guanyant-ho en combat en 1239. Agraït el Rei pels seus serveis el 18 de juliol de 1240 va fer gràcies a Carròs o Carroz de la senyoria del Castell i Vila del Rebollet. Durant la guerra promoguda pel Rei Pere I de Castella, contra Pere IV d Aragó (el Cerimoniós), el rei de Castella es va apoderar d'alguns castells del Regne de València, sent un d'ells Rebollet, l'any 1364, destruint-se com a conseqüència d'aquesta guerra. Sr. Berenguer de Vilaragut, senyor del castell i Baró de Rebollet el reedificó l'any 1368 i als habitants dels llocs que componien la Baronia, els va atorgar escriptura i carta de concessió estipulada als 18 dies de març d'aquest any davant Sr. Pedro Perpiña, escrivà, concedint-los tots els seus termes, muntanyes, confins, entrades i eixides, camins, séquies i aigües per a regar, assuts, molins i altres possessions o propietats en la manera com s'havia acostumat, excepte però totes les coses i tots els drets pertanyents al senyor de Rebollet. Dins del recinte del castell es trobava una església dedicada a Sant Nicolás que ocupava una superfície de cent seixanta vares. Dins d'aquesta església hi havia una capella dedicada a la Verge del Rebollet, una altra a La nostra Senyora del Remei i un panteó per als senyors Carroz. El castell, la superfície del qual era de dos mil dues-centes vares, albergava una xicoteta població que es deia Rebollet. Aquesta població era diferent a la vila de la Font dEn Carròs. Encara que alguns van posar en dubte l'existència d'aquest lloc de Rebollet, no cap aquesta, com es desprén amb proves per diversos documents i escriptures, entre elles l'atorgada per Bartolomé Martí de Veses en 9 de novembre de 1558 en què es refereix; que Sr. Pedro Gilabert de Centelles per mitjà de Sr. Serafín Centelles el seu procurador especial, va passar a prendre possessió de la Baronia de Rebollet. En efecte, precedida convocació per a Consell general de tots els llocs d'aquesta Baronia, es va formar aquest en el pòrtic de la plaça de la Vila de la Font dEn Carròs, com a cap de tota la Baronia. Es van congregar allí els habitants dels llocs del Rebollet, de la Font dEn Carròs, Potries, Alcudiola, Rafelcofer, l'Alqueria de la Comtessa i Beniflá. I primerament van ser convocats i congregats en aquest pòrtic Miguel Ferrandis de Mesa, Generosp, Alcaide del castell de Rebollet, Miguel Gregori, Bartolomé, Jaime i Antonio Agut, major i menor; Miguel Jaime Escrivá, Juan Torres, veïns, habitants i domiciliats dins del lloc i muralla de Rebollet. Pel rei Sr. Jaume II d'Aragó es va concedir a Don Francesc Carròs la franquesa del Castell i Vila de Rebollet i dels seus termes, franquesa donada a Saragossa pridie idus Junii 1314, confirmada pel rei Sr. Alfons III, a favor de Bernat Centelles, a València a XX de novembre de 1417. El mateix rei Sr. Alfonso, en els Idus de març de 1330, va concedir a l'amo de l'honor i Castillo de Rebollet i de la Vila de la Font dEn Carròs, el ple mer imperi i el seu exercici perpètuament. El Castell estava a càrrec d'un Alcaide o Ball, qui despatxava els títols de franquesa, segellaments i signados per mitjà d'escrivans de Tall, des de l'any 1404 en què el rei d'Aragó va concedir a tots els veïns i habitants dins del terme de Rebollet i de la Font dEn Carròs, franquesa d'esborra, passatge, pontaje i uns altres; els que van continuar expedint després d'arruïnat el Castell de Rebollet, residint l'Alcaide a la Font dEn Carròs com a cap de Baronia. Un document de 1368 eximeix als tres pobles La Font dEn Carròs, Potries i Rafercofer, de l'obligació de sostindre les muralles del castell de Rebollet. Encara volem e a vós e als vostres otorgam en per tots temps que vós ne els vistres, present o sdevenidors, no siats tenguts ne obligats en fer retornar l'obra del mur del castell de Rebollet, no contrastant altre privilegi o carta per nós otorgat en contrari parlant com així o vullam de certa sciència. L'any 1383, Sr. Ramón de Riusech o Centelles, va comprar la baronia, honor i Castillo del Rebollet, quedant així agregada a Oliva. L'any 1404, el rei d'Aragó va concedir als habitants del Rebollet i de la Font dEn Carròs uns títols de franquesa que van ser segellats i signats pels escrivans de les Corts i entregats per l'alcaide del castell. El 20 de novembre de 1417, el rei Alfons el Magnànim va confirmar la concessió del castell i vila, així com del terme de Rebollet, a Bernat de Centelles. Més tard, el 14 d'abril de 1449 es va concedir a Ramón de Riusech el títol de Conde de la vila i baronia d'Oliva. D'aquesta manera quedaran al seu càrrec els pobles de Rebollet i La Font dEn Carròs entre altres. El 9 de novembre de 1558, la baronia de Rebollet passarà a ser possessió de Pedro Gilabert de Centelles. Més tard s'incorpora a la Casa dels Ducs de Gandia pel matrimoni de Sr. Carlos de Borja i Dª Magdalena de Centelles, germana de l'últim comte Sr. Pedro, que va morir sense successió, casat amb Donya Ipólita de Zúñiga. Segons es refereix el pare Miguel de Rodenas en la seua vida del Beat Andrés Ibernon (València 1732, pás 98), el dia 26 de desembre de l'any 1598, a la ciutat de Gandia i Conca de La Safor, va haver-hi uns terratrémols molt forts que van derrocar la torre del campanar col·legial de Gandia, el convent de La nostra Senyora del Pi d'Oliva i el Castell de Rebollet. En el recinte fortificat El Rafalí les fàbriques són característiques de la baixa edat mitjana, mentre que les tipologies arquitectòniques dels elements de fortificació s'adscriuen al segle XV. Hállase aquest poble de V.E. a la fi de l'horta de Gandia en la falda d'un turó, en què comença una xicoteta pintoresca vall que es dirigeix a Oliva, d'on dista una hora. Els seus carrers són pendents i la seua església semi-gòtica, sent tradició que va ser mesquita àrab, com ho sembla en la seua forma, a escepción de la capella dels Encarroces, que pertany a finalitats del segle 16. Així com l'altar major sobreposat, del gènere i estil del de la col·legial de Gandia, i tal vegada de les mateixes mans. (Memòria del Ducat de Gandia i els seus títols annexos, redactada per Basilio Sebastián Castellanos per al duc d'Osuna 1851-1852). El recinte emmurallat que es manté exempt i conservat en la totalitat del seu perímetre, és el crida per la toponímia urbana com El Rafalí i està situat al sud-est del nucli urbà de la Font dEn Carròs. Es troba a una cota de nivell entre 50 i 60 metres sobre el nivell de la mar. D'aquest recinte fortificat s'estenen les muralles que defensen la població, confoses hui amb el caseriu existent. Segons Gisbert la fortificació El Rafalí es va erigir com a ampliació del primer assentament de la Font dEn Carròs, posteriorment ampliat. El conjunt d'estructures del Rafalí presenta una gran homogeneïtat quant a tècniques constructives i als materials de construcció emprats. La fàbrica d'una gran part del conjunt, tant de llenços com de les dues torres, presenta la singularitat de comptar amb dos murs paral·lels, construïts amb tècnica de tàpia. Entre els murs es troba un farcit interior d'argila roja. Els materials emprats són d'origen local. A més es troben fàbriques de maçoneria amb morter de calç. La torre oriental presenta en el llenç sud-est una fàbrica mixta, amb bandes de rajola i morter entre maçoneria. Aquesta és una característica dels paraments d'algunes fortificacions de l'entorn alçades en les primeres dècades del segle XVI. Els elements de fortificació que s'aprecien són troneres, obertures practicades en els murs per a deixar passar les canyes de les peces d'artilleria. Aquestes travessen els dos murs, així com el farciment interior. Presenten diverses tipologies i abunden en els paraments de les dues torres. Presenten una rematada corba d'arc rebaixat i la seua secció és atrompetada. El conjunt fortificat del Portal Roig i el Rafalí permetien el reforç del front aquest i sud-est de la probable muralla que envoltava el conjunt edilici de la Font dEn Carròs. La seua construcció significa una important ampliació del perímetre urbà per orient, incorporant un gran hort tancat de planta regular, anomenat el Rafalí; potser un antic Rafal vinculat a la senyoria, que era en l'exterior i adjacent a l'assentament medieval. Permetien la defensa de l'ingrés oriental de la vila, del Portal Roig, així com la vigilància dels dos camins, el del Calvari que uneix el castell de Rebollet i La Font dEn Carròs i el del cementeri vell que envolta pel sud el promontori on s'assentisca aquesta població. La superfície originària del lloc de la Font dEn Carròs era més restringida i de planta més arredonida, amb l'església, dedicada a Sant Antoni Mártir en el centre. Les innovacions en matèria poliorcética i el disseny de l'ampliació urbana motiven la incorporació de l'hort del Rafalí, que va estar en peus fins a ben avançat el segle XIX. És evident que La Font dEn Carròs, durant la baixa edat mitjana, disposaria d'un tancament amb ingressos d'entrada. Les parets del fons de les parcel·les urbanes conformarien un tancat perimètric. El conjunt fortificat del Portal Roig i el Rafalí constitueixen una aportació tardana, sincrònica al progressiu abandó i pèrdua de pes de la vila existent just al peu del castell de Rebollet. Amb l'aixecament d'aquest sistema de fortificació, La Font dEn Carròs rebrà l'herència del castell de Rebollet; cap de l'antiga senyoria medieval vinculada al llinatge dels Carròs. La interpretació del conjunt fortificat del Portal Roig i el Rafalí com amplaición del nucli medieval originari, és reforçada pel traçat urbà, ja que el viari presenta una duplicitat de disseny. La meitat aquest, malgrat comptar amb una topografia accidentada, presenta una xarxa de carrers bastant regular, estructurada a partir del carrer Calvari, de traça rectilínia, que uneix el Portal Roig amb la plaça de l'església. Perpendiculars a aquesta, els carrers Robollet o Ragaliciar. Aquest sector sembla constituir una ampliació del nucli urbà originari. La meitat oest s'estructura amb una trza viària de disseny més corbat, a l'entorn de l'església. Mentre el carrer Crist de l'Empara i Sant Joan emboliquen l'illa on està el temple, el carrer Goleta, corbat amb traça de falç, salva la vessant nord i nordoeste. El carrer Major sembla fruit d'una expansió urbana no anterior al segle XVII i estaria en l'exterior del tancament, paral·lela al seu traçat. (C.Pérez-Olagüe. Basada en l'informe de l'arqueòleg José Gisbert )
Fotos
La geolocalització dels elements està en procés de revisió.