Torre de Alfauir
El lloc de l'alqueria d'Alfauir va pertànyer a Don Alfons d'Aragó, Duc de Gandia i Marqués de Dénia. El 24 d'octubre de 1390 va cedir el lloc pròxim de Cotalba a l'Orde dels Jerònims. Alfons V va confirmar la donació reservant-se el mer imperi o jurisdicció suprema. En 1424 es dona definitivament a la Comunitat religiosa les terres de l'Hereteu. S'inclouen Alfauir i Rafalet de Bonamira. En 1515 s'efectua l'expulsió dels moriscos d'Alfauir. La torre es troba vinculada a la recaptació d'impostos per part de la Comunitat religiosa del monestir de Sant Jerònim de Cotalba i immediata a la casa senyorial que els monjos posseïen en el lloc. La torre i la casa senyorial, pel que sembla al costat de la primitiva alqueria morisca, encara que sense estudis definitius que ho confirmen, se situa al costat del riu Vinuesa, i han donat lloc al primitiu nucli de població d'Alfauir. En aquesta mateixa poma es troba el forn primitiu de la població. La torre, que es pot adscriure al segle XVI, és de planta rectangular i altura aproximada de tretze metres. Els paraments presenten una fàbrica homogènia de tapial. L'arrebossat del parament extern no permet aportar massa precisions sobre la naturalesa del tapial. No obstant això, la seua rugositat, que fa endevinar bandes horitzontals, així com l'absència dels orificis de les agulles, sembla indicar que es tracta d'un tapial de terra amb un revestiment o encofrat extern mixt, amb filades de rajola en disposició horitzontal i àmplies lletades de morter de calç. L'anàlisi del parament permet confirmar que la coberta originària de la torre era a dues aigües. La línia de la coberta primigènia queda fossilitzada per una intervenció, cronològicament encuadrable en la segona meitat del segle XVII, en la qual es recrece la cota de la coberta. El recrecido, consolidat en la línia de coberta anterior, presenta un aparell visible en el qual alternen les filades de rajola amb altres de maçoneria (cudols) unida amb morter de calç. En el seu interior es conserva una escala de caragol i s'aprecien en els seus murs arcs de mig punt ara encegats. Des del segle XIX es destina a l'ús d'habitatge unifamiliar. La torre es trobava envoltada d'una muralla que l'embolicava de la qual es conserven trams confosos amb el caseriu que l'envolta. (C.Peréz-Olagüe)
La geolocalització dels elements està en procés de revisió.