Torre de Alfauir

Dades de protecció de l'inmoble

Secció

Primera

Classificació

Béns immobles 1ª

Categoria

Monument

Dades de Declaració

Tipus de Protecció

Declaración BIC genèrica GVA

Data Signatura Acte

11/06/98

Data Publicació DOGV

18/06/98 Vore DOGV

Data Publicació BOE

22/06/98 Vore BOE

Dades d' Entorn

Tipus de Protecció

Entorno de protección BIC genèrico

Data Signatura Acte

11/06/98

Data Publicació DOGV

18/06/98 Vore DOGV

Data Publicació BOE

22/06/98 Vore BOE

Tipus de Protecció

Entorno de protección BIC definitivo. Declaración de entorno

Data Signatura Acte

09/02/10

Data Publicació DOGV

08/03/10 Vore DOGV

Tipus de Protecció

Entorno de protección BIC definitivo. Declaración de entorno

Data Signatura Acte

09/02/10

Data Publicació DOGV

04/03/10 Vore DOGV

Data Publicació BOE

22/09/10

Tipus de Protecció

Entorno de protección BIC provisional. Incoación de entorno

Data Signatura Acte

25/07/08

Data Publicació DOGV

02/09/08 Vore DOGV

Data Publicació BOE

18/09/08

Dades d' Inscripció

Tipus de Protecció

Inscripción definitiva BIC Ministerio

Data Signatura Acte

30/05/08

N° Inscripció Ministeri

R-I-51-0012129

Tipus de Protecció

Inscripción definitiva BIC GVA Publicada

Data Signatura Acte

07/07/23

Data Publicació DOGV

18/07/23 Vore DOGV

El lloc de l'alqueria d'Alfauir va pertànyer a Don Alfons d'Aragó, Duc de Gandia i Marqués de Dénia. El 24 d'octubre de 1390 va cedir el lloc pròxim de Cotalba a l'Orde dels Jerònims. Alfons V va confirmar la donació reservant-se el mer imperi o jurisdicció suprema. En 1424 es dona definitivament a la Comunitat religiosa les terres de l'Hereteu. S'inclouen Alfauir i Rafalet de Bonamira. En 1515 s'efectua l'expulsió dels moriscos d'Alfauir. La torre es troba vinculada a la recaptació d'impostos per part de la Comunitat religiosa del monestir de Sant Jerònim de Cotalba i immediata a la casa senyorial que els monjos posseïen en el lloc. La torre i la casa senyorial, pel que sembla al costat de la primitiva alqueria morisca, encara que sense estudis definitius que ho confirmen, se situa al costat del riu Vinuesa, i han donat lloc al primitiu nucli de població d'Alfauir. En aquesta mateixa poma es troba el forn primitiu de la població. La torre, que es pot adscriure al segle XVI, és de planta rectangular i altura aproximada de tretze metres. Els paraments presenten una fàbrica homogènia de tapial. L'arrebossat del parament extern no permet aportar massa precisions sobre la naturalesa del tapial. No obstant això, la seua rugositat, que fa endevinar bandes horitzontals, així com l'absència dels orificis de les agulles, sembla indicar que es tracta d'un tapial de terra amb un revestiment o encofrat extern mixt, amb filades de rajola en disposició horitzontal i àmplies lletades de morter de calç. L'anàlisi del parament permet confirmar que la coberta originària de la torre era a dues aigües. La línia de la coberta primigènia queda fossilitzada per una intervenció, cronològicament encuadrable en la segona meitat del segle XVII, en la qual es recrece la cota de la coberta. El recrecido, consolidat en la línia de coberta anterior, presenta un aparell visible en el qual alternen les filades de rajola amb altres de maçoneria (cudols) unida amb morter de calç. En el seu interior es conserva una escala de caragol i s'aprecien en els seus murs arcs de mig punt ara encegats. Des del segle XIX es destina a l'ús d'habitatge unifamiliar. La torre es trobava envoltada d'una muralla que l'embolicava de la qual es conserven trams confosos amb el caseriu que l'envolta. (C.Peréz-Olagüe)

Fotos

Plànol