Alquería Fortificada El Trinquet
- IGPCV
- 46.034-9999-000001
- Denominació
- Alquería Fortificada El Trinquet
- Municipi
- ALMOINES
- Comarca
- LA SAFOR
- Província
- València
- Localització
- Camino del Trinquete
- Ús primitiu
- Defensiu
- Tipologia
- Edificis - Edificis militars - Edificis agrícoles o residencialss fortificats
Els orígens de l'Alqueria del Trinquet es remunten a l'època musulmana (segles XI-XIII,), quan van començar a regar-se aquestes terres amb aigua procedent de la futura séquia comunal de Gandia. Existia en aquella època, en el que hui dia constitueix l'acabe d'Almoines, una alqueria principal -Alfarrasí (Alharrazín, en el 'Llibre del Repartiment', any 1240)- i quatre alquerias menors, en el seu mayoria 'rafals' o heredades particulars. L'Alqueria del Trinquet havia de ser una d'aquestes finques que es regaven, segons un document del 1244, del 4° partidor, les 3 files d'aigua i la tanda de 15 dies compartida per Alfarrasí i els Benietos (entre Almoines i Gandia). A Alfarrasí i les seues alqueries annexes, corresponien 10 dies d'aigua; als Benietos, els 5 restants. L'any 1384, el ciutadà Joan de Quintavall, propietari de les alqueries d'Alfarrasí, Rafassanna i unes altres (conegudes com 'les alqueries de Quintavall'), aprofitant la situació estratègica d'aquelles terres, emplaçades en el centre de la Safor, va edificar un complex d'oci compost per una taverna, que feia també de sala de jocs d'atzar, i unes habitacions on s'allotjaven les 'zíbies' o prostitutes musulmanes. El complex era destinat a la població sarraïna, que era la majoritària a la comarca, i estava separat de les alqueries; amb la qual cosa se suposa que se situaria l'actual alqueria del Trinquet. Poc després de temps, Quintavall va ser denunciat per les autoritats de Gandia per no estar autoritzat a sostindre aquell bordell, que amenaçava amb acabar amb l'hegemonia de la taverna i bordell del Raval islàmic de la vila de Gandia, dins el terme de la qual és trobaven les alquerias de Quintavall. L'any 1398 torna a figurar l'actual alqueria del Trinquet en el document de venda de les alqueries de Quintavall a l'Almoina de Pobres de la Catedral de València. Després aquesta venda, les alqueries són conegudes com les alqueries de l'Almoina o, per simplificació, 'els Almoines'. Aquestes alqueries eren Rafasanna (nucli d'Almoines), Alfarrasí (nucli d'Almoines), Rafalaxet (partida del Rafalet), l'Alqueria del Taronger (la Casa Blanca) i Benieto de n'Ortoneda (actual terme de Gandia, partida de Benieto). L'alqueria d'Alfarrasí comprenia les terres actuals de Sorella, Baixeta i Barraques, segons el descrit en el document, on es diu: En aquesta a/queria ha un art de senyar, gran e be//, c/as de tapies tat entarn. L'Hort de Senyor és sens dubte l'alqueria del Trinquet, ja que l'altre hort medieval d'Almoines, el del Trapig de Sucre, data del segle XV i es trobava annex a les cases de Rafassanna (on encara es denomina 'es Castell'), i no a les d'Alfarrasí. Es tractaria, d'un hort envoltat de tàpia que els senyors dels segles XIV I XV construïen en els seus territoris, com una manera de reserva senyorial, protegida pel tancament i treballada per vassalls moros, que estaven obligats a fer 'tandes de faena' per al senyor. És probable, així mateix, que hi haguera, al costat de cases per a l'allotjament de colons, alguna casa de senyor (amb garrofera, paller, graner, celler, etc.) i una torre com a símbol del poder feudal. En el terme pròxim de Vilallonga existia també un recinte tancat molt pareciso al d'Almoines. De l'any 1531 és el 'cappatró' o padró senyorial de cases i terres de les Almoines, manat fer per duc de Gandia Joan de Borja. En ell es nomenen 6 alqueries de les Almoines, entre les quals és trobava l'alqueria de la Torre, emplaçada entre Alfarrasí (actual Almoines) i Benieto (partida entre Almoines i Gandia). És el primer esment documental que es fa de l'existència de la torre que bé podria haver sigut obra dels Quintavall. La torre del Trinquet sembla ser més antiga que la pròxima torre dels Parells (propietat dels jesuïtes, entre Gandia i Bellreguard), que data del segle XVI. Durant els segles XVI al XIX, la torre, l'hort tancat i l'alqueria del Trinquet van pertànyer als ducs de Gandia. Com a conseqüència de la fi dels senyorius (1837), van passar a les mans de diferents terratinents. Fins a l'any 1859 va pertànyer la finca als Vallier: una família francesa establida a Gandia. L'any 1859 Luis Vallier va vendre l'alqueria de la Torre i les seues terres, 75,25 fanecades, a un propietari adinerat d'Oliva, en Venanci Vives Cuesta qui per mitjà del seu apoderat, Joan Morant Bordehore -comerciant de Dénia- va plantar de tarongers l'hort a partir del 1867; sent així el primer hort de tarongers de l'acabe d'Almoines. Entre el 1868 i el 1879, l'hereteu estava arrendada a un llaurador d'Oliva anomenat Francesc Salort i Sebastia; i és possible que -per la la seua afició a la pilota, un esport molt arrelat a Oliva- adeqüara ací una pista o trinquet, on practicarien l'esport autòcton els colons de la finca i els afeccionats a la pilota de la contornada. D'ací que es quedara el nom d'alqueria del Trinquet, que encara manté. L'alqueria es troba situada a l'est del nucli urbà d'Almoines, en sòl no urbanitzable, d'ús agrícola, envoltada d'horts de tarongers regats per aigües del riu Serpis a través d'una xarxa de xicotetes séquies alimentades per la séquia de Sorella que recull les seues aigües de la séquia Comuna de Gandia que al seu torn s'alimenta de la séquia Real d'Alcoi. La seua torre destaca en el seu entorn arbrat, per la seua gran altura i esbeltez i constitueix una fita en el paisatge comarcal des de fa quasi 500 anys. L'Alqueria del Trinquet, és un conjunt arquitectònic compost per una torre medieval, amb una alqueria annexa i un mur perimetral amb elements de fortificació -d'origen medieval, però reconstruït després- que tanca un antic hort de tarongers. També disposa d'un trinquet de jugar a pilota valenciana de la major importància etnològica i històrica a la comarca. Aquesta orientada a sud-oest i s'arriba fins ella a través de l'anomenat camí del Trinquet que partint del camí de la Font d'En Carros a Gandia arriba fins al mur perimetral que la protegeix. Des d'aquest en línia recta es troba la porta principal de l'alqueria. El mur perimetral és de maçoneria de cudols d'uns dos metres d'altura, alçat com era tradicional en les alqueries senyorials tant amb la fi tant de resguardar-lo com de disposar d'un lloc íntim i idíl·lic d'esplai. Recull així la mil·lenària tradició de la recreació del paradís, és a dir jardí tancat; concepte persa que es transmet al llatí com paradisus, i que es representa ací, com en anteriors cultures a través de l'Hortus conclusus, això és, jardí envoltat de murs. Aquest mur disposa d'elements defensius com una torre amb un curiós matacán de rajola. En ell ens trobem en el seu costat Aquest amb una torre proveïda d'un curiós matacán de rajola. En el costat nord es conserven diverses espitlleres. En el seu sub sòl és probable que es trobe les restes d'una xicoteta alqueria d'època medieval alçada pels Quintavall. L'alqueria amb la torre, ja citada a principis del segle XVI, respon a la tipologia d'alqueria amb pati, al voltant del qual es distribueixen els diferents cossos constructius d'aquesta. Està construït amb maçoneria intercalada amb filades de rajola i els nombrosos arcs són paredats amb la mateixa rajola. La torre a la cantonada sud-est de l'alqueria és d'uns setze metres d'altura i planta quasi quadrada amb coberta a quatre aigües. En les seues cares s'aprecien diverses espitlleres. En el seu interior se situa una escala de volta paredada de rajola. Respon tant a la necessitat de vigilància com de defensa davant els assalts de bandolers i de pirates barbarescos, freqüents en les costes espanyoles. El cos principal de l'alqueria destinat a residència disposa de dues plantes; es macla amb la torre i les seues finestres recauen únicament a la façana principal. Al costat d'aquest i amb una planta més destinada a cambra se situa un altre cos amb arcs paredats de rajola posteriorment encegats. En la part posterior d'aquests se situa el pati, al qual s'accedeix a través d'un buit amb arc el·líptic i tancant el mateix els cossos destinats a les labors agrícoles de la finca. Tots ells de dues plantes. El trinquet adossat a la muralla exterior al costat de l'accés a la finca és de planta rectangular d'uns quaranta-quatre metres de longitud per uns cinc metres de profunditat. Per a la seua construcció se sobrelevó el mur perimetral i es van alçar les parets interiors en maçoneria. (A.Soler, la part històrica i C.Pérez- Olagüe l'immoble)
Fotos
La geolocalització dels elements està en procés de revisió.