Tornar

Ciudad Ibérica Fortificada La Punta d'Orleyl

IGPCV
12.126-9999-000002
Denominació
Ciudad Ibérica Fortificada La Punta d'Orleyl
Municipi
VALL D'UIXÓ (LA)
Comarca
LA PLANA BAIXA
Província
Castelló
Ubicació
Al pie de la Vía Augusta
Tipologia
Edificis - Edificis militars - Ciutats emmurallades
Dades de protecció de l'inmoble
Secció
Primera
Classificació
Béns immobles 1ª
Categoria
Monument
Dades de Declaració
Tipus de Protecció
Declaración BIC genèrica GVA
Data Signatura Acte
11/06/98
Data Publicació DOGV
18/06/98 Vore DOGV
Data Publicació BOE
22/06/98 Vore BOE
Dades de Fitxes Planejament
Tipus de Protecció
Ficha BIC planeamiento
Data Signatura Acte
06/04/10
Dades d' Inscripció
Tipus de Protecció
Inscripción definitiva BIC Ministerio
Data Signatura Acte
16/02/09
N° Inscripció Ministeri
R-I-51-0012250
Tipus de Protecció
Inscripción definitiva BIC GVA Publicada
Data Signatura Acte
07/07/23
Data Publicació DOGV
18/07/23 Vore DOGV

La Punta dOrleyl és una gran ciutat de l'Edetania ibèrica, situada al peu de la Via Augusta. Coneguda des d'antic conserva una necròpoli en el seu vessant nord-oest i tres línies de muralles que circumden l'acròpoli, un primer recinte i els ravals del costat nord respectivament. L'enorme extensió del poblat, la seua complicada xarxa defensiva i l'existència de tres grans edificis públics, construïts a base de grans carreus li confereixen, sens dubte, caràcter de ciutat equiparable a Saiti (Xàtiva), Arse (Sagunt) o Edeta (Llíria). Les excavacions arqueològiques han posat en relleu un origen de la ciutat anterior a l'època ibèrica, si bé llavors la seua extensió era molt més reduïda. D'aquesta fase, que pertany al final de l'Edat de Bronze (inicis del primer mil·lenni a. C.) es coneixen diverses estructures i potser les restes d'una torre situada en la part més alta del turó. A la fi del segle VIII a. C. s'abandona el jaciment, fet que coincideix amb l'aparició de la Torrasa, a un altre costat de la vall en un punt que controla l'accés als minerals de ferro i coure de la Serra d'Espadán. Aquest fenomen es vincula a la dinamització comercial de la Plana produïda pel contacte amb els fenicis. Després de la destrucció de Tir, durant la segona mitas del segle VI, es produeix una nova recuperació del poblament ibèric pel que de nou s'ocuparà Orleyl que coneixerà el seu moment de màxima esplendor. A aquesta època pertany la gran expansió urbanística que culmina amb la construcció de les muralles. Però la importància de la Punta dOrleyl no es deu tan sols a la seua grandària, ni a la seua posició fronterera entre l'Edetania i la Ilercavonia, sinó també al fet que tant a la ciutat com en la necròpoli s'han recuperat nombroses ceràmiques d'importació i onze textos amb epigrafia ibèrica en plom i pedra que és una de les més nombroses de la Comunitat Valenciana. A mitjan segle III a. C. es produeix un important període d'inestabilitat degut, potser, a la segona guerra púnica, que culminarà amb la destrucció d'alguns poblats, els precipitats esforços per alçar nova muralles en uns altres, o en el cas d'Orleyl amb el seu abandó. Una vegada superada la crisi la Punta tornarà a renàixer, com demostra l'erecció dels grans edificis públics datats entre els segles II a I a. C. però, malgrat la seua nova puixança, mai aconseguirà l'esplendor dels segles passats. El jaciment arqueològic de la Punta dOrleyl es troba enclavat en un promontori de tan sols 122 m.s.n.m que forma part dels últims contraforts de la serra d'Espadán i tanca la vall dUixó pel sud, ja immers en la plana litoral de la comarca de la Plana Baixa. Aquest enclavament li dota d'una posició privilegiada per al control del pas a través del barre dUixó cap al Palància de la Plana Baixa cap al Camp de Morvedre. Topogràficament el promontori d'Orleyl presenta tres nivells escalonats des d'una xicoteta zona amesetada, de 122 m.s.n.m fins a aconseguir el llit del riu Belcaire que transcorre al llarg del vessant W i N, sobre la cota dels 60 m.s.n.m. L'assentament ocupa una extensió d'unes 4 Has, en el mateix es distingeixen: l'acròpoli, el sistema defensiu, els habitatges i la necròpoli. L'acròpoli es compon d'una àrea pública tancada per una muralla en la qual s'alcen dos edificis singulars. S'alça sobre el nivell del Bronze final i una segona fase amb diversos moments que es desenvolupen dels segles V a l'III a. C. i finalment un nivell superficial de ceràmiques altmedievals i tégulas romanes. Els murs estan alçats amb blocs de pedra calcària de forma quadrangular amb un dels seus costats llis. També s'utilitza pedra arenisca i conglomerats que apareixen en els paraments de les estades. Les fàbriques són de diferents tipus. El cadirat s'empra en les construccions de caràcter públic i en els elements defensius preferentment. La fàbrica utilitzada en la resta de les estades és la maçoneria. El sistema defensiu consta de diverses línies de fortificació. Els elements defensius constatats són: - Una torre exempta en l'extrem aquest de l'assentament. - Dues torres adossades a les muralles. - Els llenços de muralles llisos repartits en diverses línies defensives en el vessant NW del jaciment, sense destacar la possibilitat d'una prolongació o existència d'algun llenç de muralla en el vessant ES. Segons els arqueòlegs F.Gusi i A. Oliver els habitatges del poblat es disposen seguint les corbes de nivell. Es documenta una major ocupació en el vessant NW a causa de les condicions favorables que presenta, descartar l'extensió de l'àrea pel vessant S.E. La topografia urbana presenta uns carrers o viaris paral·lels seguint el traçat aproximat de les isohipses, distribuïdes mitjançant un sistema d'aterrazamiento, on els habitatges units mitjançant adosamientos laterals se situen al llarg d'un dels costats de la via pública la qual cosa permet que la teulada de les cases se situe a l'altura del carrer situat en el pla superior. Als peus del poblat en el seu vessant NE es troba la necròpoli. (Mª L.Rovira i C.Pérez-Olagüe)

La geolocalització dels elements està en procés de revisió.