El Molino de Arriba

Es tracta d'una construcció senzilla, a base de murs de càrrega de maçoneria i coberta inclinada de teula àrab, a una aigua, sobre forjat unidireccional de cairats de fusta. L'edificació es troba, en la cota superior, al costat d'una bassa que en origen proveïa d'aigua al molí. L'adaptació als desnivells de l'entorn és notable i en conjunt podria dir-se que és un perfecte exemple d'inserció en el paisatge. Se sap que el molí de dalt era propietat del Baró d'Ayódar, família que més endavant, entre altres títols, van ser Comtes d'Alcudia. En 1987 paga la contribució industrial com a molí fariner Sr. Manuel Gil Gimeno. En 1928 era propietat de D. Manuel Gil Sabartés. Poc abans de 1936, van comprar el molí Alfredo Capilla Tamborero i Joaquina Gimeno Gil, aquesta última neboda del citat Manuel Gil Sabartés. Aquests van ser els últims propietaris particulars i que en 1954 ho van vendre al Ajuntament. Des de llavors no s'havia pres cap iniciativa per a restaurar-ho a pesar que és un dels edificis històrics que acapara el major interés per part d'associacions i particulars. L'aigua procedia de la Font del Riu que mitjançant llargues séquies heretades dels àrabs, arribaven a la bassa. Aquesta séquia havia de ser mantinguda en condicions per el moliner i pels regants ja que l'aigua que s'utilitzava per a moldre era la mateixa que s'havia d'usar per a regar. El molí té una superfície de 48 m², és de forma rectangular i enmig dels quatre murs de càrrega que formen el perímetre del molí, hi havia un gran pilar en què es recolzaven les bigues que sostenien la teulada. Té dues plantes. La primera estava dedicada per complet a la indústria pròpia del molí i la segona era una gran sala amb una ximenera que podia utilitzar-se com a lloc de descans. Les parts essencials del molí són les següents: el poal, el queixal de fusta, el pal, la pedra de baix, la pedra volandera catalana i la tremuja.

Fotos

Plànol