Torre del desaparecido Castillo Palacio de los Bellvís

Dades de protecció de l'inmoble

Secció

Primera

Classificació

Béns immobles 1ª

Categoria

Monument

Dades de Declaració

Tipus de Protecció

Declaración BIC genèrica GVA

Data Signatura Acte

11/06/98

Data Publicació DOGV

18/06/98 Vore DOGV

Data Publicació BOE

22/06/98 Vore BOE

Dades d' Entorn

Tipus de Protecció

Entorno de protección BIC definitivo. Planeamiento aprobado

Data Signatura Acte

13/05/11

Data Publicació BOP

27/02/12 Vore BOP

Dades de Fitxes Planejament

Tipus de Protecció

Ficha BIC planeamiento

Data Signatura Acte

25/11/11

Dades d' Inscripció

Tipus de Protecció

Inscripción definitiva BIC Ministerio

Data Signatura Acte

04/12/02

N° Inscripció Ministeri

R-I-51-0010941

Tipus de Protecció

Inscripción definitiva BIC GVA Publicada

Data Signatura Acte

07/07/23

Data Publicació DOGV

18/07/23 Vore DOGV

Martín de Viciana en l'extensa narració que fa del miracle eucarístic de Llutxent, comenta que en la Vall d´Albaida del temps de la conquesta tot era alcarias e llocs flacs, si no eren els castells de Rugat, Bèlgida, Penacadell i alguns altres més apartats. Aquest esment concorda amb les del castrum de Bèlgida, documentat en diverses ocasions al llarg del segle XIII, i per això Soler Medina planteja si en temps de Viciana, en el segle XVI, el desaparegut castell dels Bellvís encara conservaria l'aspecte de fortificació musulmana. El castell era conegut pels habitants de Bèlgida amb la denominació d'Alcázar, terme aplicat generalment a castells andalusíes d'àmbit urbà. Ens trobaríem llavors amb una fortificació nova de vespres de la conquesta (1178-1244), quan l'estat almohade decadent comença a fortificar alguns llocs estratègics com els castells de Vilella, Chío, Albaida i possiblement el de Bèlgida. El senyoriu va pertànyer a la família Bellvís. Donya Mallada d'Entenza, vídua, posseïdora de l'usdefruit de la senyoria entre els anys 1348 i 1368, havia fundat una colònia cristiana a Bèlgida al voltant de la primitiva església de Sant Lorenzo. Ella havia adquirit el mer imperi o alta jurisdicció l'any 1353, i havia acrescut el valor de les possessions amb una bona gestió, vivint segurament retirada a Bèlgida. És ella segons l'opinió de Soler Molina a qui s'ha d'atribuir la construcció del palau. Guillem de Bellvís, el seu fill i hereu, va disposar ja, d'aquesta manera, d'un palau on retirar-se i una església on fer-se enterrar. La baronia va ser venuda per Francisco Bellvís de Centelles al Cardenal Luis Juan Milá, qui la va posseir durant quaranta-sis anys. Va tornar a la família Bellvís en recuperar-la el seu net Antonio Bellvís Ferrer, en 1524. La població de Bèlgida es troba a la comarca de la Vall d´Albaida. El palau dels Bellvís estava emplaçat en la part alta del poble, que dona a una plaça on es trobava l'església i ocupava una extensió considerable de terreny. L'edifici posseïa dues torres, segons tradició oral de principis del segle XX, i la denominació d'alcàsser fa pensar que podrien ser quatre en origen, conformant una planta quadrada. La torre de llevant va ser demolida, en part, en 1899, per amenaçar ruïna, i la torre de ponent ho va ser en 1910 per a construir una casa. L'historiador local Mariano Jornet Perales en 1932 ens fa una descripció de l'edifici: ...la fàbrica i grossària dels murs, la resistència de les voltes i la distribució interior dábanle més caràcter de fortalesa que de palau. Tenen els murs 1,55 metres de grossària i estan compostos d'un conglomerat de graves, llacorella i morter que el temps ha endurit com la pedra. Les cantonades de l'edifici són de cadirat fins a l'altura de 2,50 metres, així com la porta d'entrada. Hui es troba demolit quasi tot l'edifici; no obstant això queda intacta la seua bella porta ogival, de grans dovelles, i encara pot admirar-se alguns arcs apuntats de les finestres i també de les peces de l'entrada amb voltes de nervadura gòtica, de les claus de la qual s'han després les rosasses. La peça de l'entrada tenia, fins no fa molt, rètols amb inscripcions gòtiques en la nervadura de la volta, i en el fris de la portada existeix el buit com d'haver sigut arrancat l'escut senyorial. A l'est i Sud del palau s'estén l'hort, en el qual existeix encara la canviada de nom cisterna..... No hem trobat la data exacta de la seua construcció. L'arxiu de la Cúria Eclesiàstica de València que podria llançar alguna llum sobre aquest punt ens deixa amb la mateixa incertesa perquè falten els documents de finalitats del segle XIV, en l'època del qual creiem degué construir-se. Es basa la nostra hipòtesi que el senyor territorial, que fins a l'any 1372 el veiem residint a Xàtiva, a finalitats de 1379 el trobem ja instal·lat definitivament a Bèlgida, on més tard fa testament i és el primer de la casa que disposa se li enterre a l'església del poble, malgrat la sumptuosa sepultura que els Bellvís tenen a Xàtiva. Pels elements artístics que ens descriu: aspecte militar, accés, inscripcions gòtiques, voltes amb nervaturas i claus, finestres apuntades... conviden a situar la construcció de la residència senyorial sobre l'alcàsser musulmà dins del període cronològic que aniria de l'any 1350 al 1450. En l'actualitat només es conserva una torre adjacent, havent-se demolit la façana que restava fa pocs anys. En els anys 80 d'aquest últim segle es va derrocar la façana, conservant-se una fotografia de la mateixa en la fitxa de l'inventari del Ministeri de Cultura de 1979. L'única torre restant es conserva en estat de conservació acceptable. (C.Pérez-Olagüe)

Fotos