Iglesia Parroquial de San Lorenzo Mártir

Dades de protecció de l'inmoble

Secció

Segona

Classificació

Béns immobles 2ª

Categoria

Espai etnològico d'interés local

Dades de Declaració

Tipus de Protecció

Declaración BRL genèrica GVA

Data Signatura Acte

11/06/98

Data Publicació DOGV

18/06/98 Vore DOGV

Data Publicació BOE

22/06/98 Vore BOE

Tipus de Protecció

Declaración BRL en tramitación GVA (INFORMAT PATRIMONI)

Document urbanístic

Plan General de Ordenación Urbana. BÈLGIDA

Data Signatura Acte

25/11/11

Fitxa Planejament

Descarregar fitxa

Tipus de Protecció

Declaración BRL GVA (APROVAT URBAN)

Document urbanístic

Plan General de Ordenación Urbana. BÈLGIDA

Data Signatura Acte

13/05/11 Vore planejament

Data Publicació BOP

27/02/12 Vore BOP

Església Parroquial de Sant Lorenzo Mártir. L'Església primitiva, existent ja en 1334, era més xicoteta. La construcció actual data de finals del segle XVII, encara que la seua decoració és renaixentista (d'ordre toscà en façana). En el segle XVI se li va afegir la Sagristia, entre 1602 i 1633 el Sagrari, en 1659 la portada, i entre 1777 i 1779 la Capella de l'Ecce Homo. Ocupa una superfície de 538 m². L'església recau a la plaça on es trobava el palau del Marqués. Enfront d'ella se situa el volum de la Torre-campanar, al costat de la porta principal, als peus de la nau, en el costat de l'Evangeli, en l'angle sortint que forma el temple amb el carrer del Forn, marcant la cantonada. És un prisma quadrangular de 3´60 x 5´30 m de base i 20´60 m d'altura. Està format per tres cossos, de correctes proporcions. Té tres campanes en els finestrals Nord, Est i Sud. Destaca en ella un rellotge de sol situat sota un altre més modern. L'aparell emprat és de maçoneria de pedra irregular i de modesta fàbrica de cadenes de sillarejo xicotet de desigual longitud a les cantonades de la torre i del temple. L'interior consta d'una nau, de 25´12 m de llarg per 7´10 m d'ample i 6´10 m d'alt, fins a l'arrancada de la volta de coberta. Aquesta és de mig canó, amb llunetes i quatre arcs de mig punt, sobre pilastres i contraforts, que alberguen capelles laterals que alberguen senzills retaules d'escaiola i imatges actuals (La nostra Senyora del Carmen, Sant Ramón Nonato, La Imnaculada, sant Antoni Abat, Sant Antoni de Pàdua, la Verge dels Dolores i el Cor de Jesús). Les corresponents a la zona on se situa la capella de la Comunió estan comunicades entre si. Compta amb cúpula sobre petxines en el creuer. L'altar major és d'estil Renaixement, amb un retaule de fusta de dos cossos. Després de l'altar major es troba la sagristia i una xicoteta capella, coberta amb volta de mig canó, de quatre trams, en disposició perpendicular a la nau central, del segle XVIII. Aquesta última compta amb decoració barroca, amb sòcols i solats de taulells valencians, també del segle XVIII. En ella es guarden algunes peces d'orfebreria i ornaments religiosos, constituint un museíto. En la sagristia es conserva una cajonada de caoba del segle XVII. L'any 1802 es van realitzar obres d'ampliació, consistents en l'addició de la capella de la Comunió. Aquesta compta amb cúpula sense llanterna, restaurada en profunditat en 1920. En l'altar major té, a més del Sagrari, un Ecce-Homo de talla, modern. Està decorada amb llenços d'Espinosa i Orrente, amb frescos dels segles XVI i XVII. La decoració és barroca, molt escarida. Tots els retaules i imatges s'han restituït després de 1936. En el presbiteri compta amb retaule en escaiola sense decorar, de tipus clàssic, amb la imatge del titular en olot, datat en 1940. A l'exterior compta amb dues portes: una situada als peus de la nau, donant a la Plaça de l'Església, realitzada en carreu sota arc de mig punt, rematada amb una fornícula amb la imatge de Sant Lorenzo; i una altra porta de llinda al costat de l'epístola, donant al carrer Sant Ramón, que data de 1804 i correspon a l'ampliació de la Capella de la Comunió.

Croquis

Fotos