Iglesia Parroquial de Santa Ana

Construïda en els segles XVI-XVII en estil classicista. Se li va afegir posteriorment la capella de la comunió, en el tercer tram del costat de l'epístola, coberta amb volta de mig canó. Es va renovar substancialment amb posterioritat a 1940, data en què es van reposar retaules i imatges. La portada és senzilla, amb portes de llinda i poms circulars en bronze imitant relleus renaixents de bust romà amb inscripció llatina. La seua planta és rectangular, amb una sola nau, capelles laterals t braç de creuer sol en el costat dret. La nau està coberta amb volta de mig canó amb arcs fajones carpanells, sobre pilastres toscanes i contraforts entre els quals s'obrin capelles, dividida en tres trams. El cor alt se situa als peus sobre gran biga. En el presbiteri, també de volta de mig canó, hi ha un retaule barroc de fusta amb imatge de Santa Ana amb la verge xiqueta, talla de R. Llorca Pla, 1946. La imatgeria és posterior a 1940. La torre-campanar es troba encastada als peus de la nau, en el costat esquerre de la façana. És de maçoneria, amb tres cossos i rematada. En el tercer se situen buits de mig punt per a les campanes.

Fotos