Torre de la Casota
- IGPCV
- 12.126-9999-000003
- Denominació
- Torre de la Casota
- Municipi
- VALL D'UIXÓ (LA)
- Comarca
- LA PLANA BAIXA
- Província
- Castelló
- Localització
- Cercana al camino del castillo
- Ús primitiu
- Defensiu
- Tipologia
- Edificis - Edificis militars - Torres defensives
L'ocupació de la Vall dUixó es remunta a la prehistòria. Es conserva un jaciment arqueològic que evidència de l'hàbitat en aquests llocs de grups humans caçadors i recol·lectors de finals del Paleolític Superior, aproximadament 16.000 anys a. C.. La vall va continuar habitat durant el Neolític i l'Edat de Bronze, assentats en poblats fortificats. L'època ibèrica va suposar una considerable expansió de la població com ho testifiquen les restes de la Punta dOrleyl i el Poblat de Sant Josep. La invasió musulmana va suposar l'establiment de dotze alqueries al voltant del riu Belcaire, a la vall. Sis d'elles: Benigasló, Alcudia, Benimagull, Zeneja, Benizahat i Zeneta, es trobaven en el que hui és la ciutat actual. Cadascuna d'elles era independent i comptava amb el seu propi cementeri i la seua zona industrial i agrícola. La resta de les alqueries van acabar per desaparéixer o van donar origen a altres poblacions com Alfondeguilla. L'organització política i jurídica de tot aquest conjunt de xicotetes poblacions protegides pel Castell s'establia a través d'un Hins, on l'aljama o representants de les alqueries garantien la seguretat de la vall, depenent de l'Amman de València, tal com el demostra la Carta Pobla de 1250. La incorporació de la Vall a la sobirania de Jaume I i la posterior constitució política del Regne de València no van suposar modificacions importants, perquè la comunitat musulmana de la Vall, com totes les valencianes, va mantindre, en essència, l'estructura del poblament i el règim jurídic que hi havia en temps de les capitulacions de rendició de les aljamas a aquest rei. Aquesta situació de va mantindre durant la baixa Edat mitjana, mentre La Vall va formar part del domini real, al qual va posar fi el rei Alfons el Magnànim l'any 1436, quan va donar al seu germà Enrique diversos llocs i viles entre les quals es trobava La Vall dUixó. A partir d'aquesta donació es converteix en senyoriu fins a l'abolició d'aquests en el segle XIX. La Torre va ser construïda en el segle XII i estava enmig d'una de les xicotetes alqueries citades anteriorment, probablement, Benadalmech o Haraturle. La torre es troba a pocs metres del camí del castell. Va ser construïda per a servir de guaita en aquest camí i per a servir de refugi a la població de l'alqueria a la qual donava protecció. La torre és de planta rectangular i està construïda amb murs de maçoneria. De la mateixa encara subsisteix en peus una de les seues parets. Encara que no s'han realitzat excavacions arqueològiques, en el seu entorn es van recuperar nombroses restes ceràmiques medievals islàmics que permeten datar-la entorn del segle XII. En els voltants es troben les restes de l'alqueria. (C.Pérez-Olagüe)
La geolocalització dels elements està en procés de revisió.