Iglesia Parroquial de la Asunción de Nuestra Señora

És un vast edifici de nau central i capelles laterals entre dos contraforts que presenta una façana de proporcions rectangulars ocupant tot el front. Està dividida en dues altures. L'inferior és del XVIII, encara que reconstruït, i està partit en tres obertures emmarcades per sis pilastres jòniques, el central reforçat per dues semipilastres més i en ell s'obri la porta principal, amb llinda i frontó escarser. L'entaulament s'interromp per a deixar un buit oval, hui tapiat. Les dues obertures laterals tenen portes més xicotetes i sobre elles fornícules rococó. El segon cos és modern, no relacionant-se amb l'inferior de manera correcta, desvirtuant el ritme. El frontó corb que el remata es troba fora de composició. La torre nova no respon a la imatge del conjunt. L'església pertanyia a l'antic Convent de Dominics. Alçada en el segle XVIII. El 2 d'octubre de 1870 un terratrémol va afonar les seues voltes. En la Guerra Civil l'antiga Església parroquial va ser arrasada i, quan al final de la contesa es va tornar a instaurar, ho va fer en la del Convent (1946).

Croquis

Fotos