Tornar

Acueducto de Peña Cortada

Codi
46.10.106-005
Denominació
Acueducto de Peña Cortada
Altra denominació
Acueducto de La Serrada. Acueducto de La Serranía
Municipi
CHELVA
Comarca
LA SERRANÍA
Província
València
Tipologia
Infraestructures - Equipaments tècnics i col·lectius. Comunicacions i obres públiques - Aigua - Aqüeductes
Foto InmuebleFoto InmuebleFoto Inmueble
Dades de protecció de l'inmoble
Secció
Primera
Classificació
Béns immobles 1ª
Categoria
Monument
Estat
Declaració singular
Anotació Ministeri
R-I-51-0010211
Data disposició
03/09/04
Fecha publicación DOGV DOGV
08/09/04
Data publicació BOE
05/11/04
Publicacions DOGV
Incoación
Declaración
Dades de l'entorn de protecció
Tipus de delimitació
Delimitat - Delimitació definitiva - Declaració amb entorn Veure delimitació al mapa
Incoació BOE
15/06/98
Data publicació BOE
05/11/04
Publicacions DOGV
Incoación
Declaración
Data disposició
03/09/04
Fecha publicación DOGV
08/09/04

Sobre els termes de Tuéjar, Chelva, Calles i Domeño es troben les restes d'una colossal obra romana, l'aqüeducte romà de Peña Cortada. Aquest va ser traçat amb diferents sistemes de conducció d'aigües que, des del seu origen en el riu Tuéjar, salven grans esculls topogràfics. La longitud de les restes trobades és de 28,6 quilòmetres, sent la seua entitat comparable amb els aqüeductes romans més rellevants d'Espanya: Segòvia, Els Ferreres de Tarragona i Els Miracles de Mèrida. Les seues espectaculars restes han sigut objecte d'esment per part d'erudits, viatgers i historiadors, que han formulat diferents hipòtesis sobre la ignorada destinació final de les seues aigües. Des de Pedro Antonio Beuter en la seua Crònica general d'Espanya i especialment de València (1546-1550), on al·ludeix a unes gruixudes canelles de Chelva; Gaspar Escolano, en Dècada de la Història de València (1611), amplia la informació de Beuter, considerant que la seua destinació final seria Llíria, encara que uns altres ho situaven a Sagunt; Vicente Marés, en La Fènix Troiana (1681), parla de «els arcs de Chelva» que porten l'aigua a Sagunt, passant per Villar de Benaduf i els plans de Llíria, raó per la qual alguns pensaven que la seua destinació final era l'antiga Edeta; José Antonio Cavanilles, en Observacions del Regne de València (1795), assenyala que l'aqüeducte acabava abans d'arribar al Villar de Benaduf; Alexandre Laborde, en Voyage historique i pittoresque dÉspagne (1806-1826), no comparteix l'opinió que la seua destinació fora Sagunt o Llíria, perquè cadascuna d'aquestes ciutats tenia el seu aqüeducte i les seues preses d'aigua molt més a prop. Juan Agustín Ceán Bermúdez, en Sumari de les antiguitats romanes que hi ha a Espanya (1832), no dubte a afirmar que es tracta d'un aqüeducte alçat pels romans per a conduir l'aigua a Llíria. Antonio Chabret, en la seua obra Sagunt. La seua història i els seus monuments (1888), descarta que haguera servit per al proveïment de la ciutat romana de Saguntum. En l'aqüeducte de Peña Cortada coexisteixen dos tipus, el d'aqüeducte pont i el d'aqüeducte viaducte. En el primer es conjuminen les tècniques ja resoltes del pont i de l'arc honorífic o triomfal que ací s'empren sobretot per a salvar la rambla d'Alcotas i el barranc de la Cova del Gat amb la monumentalitat requerida pels seus autors per a magnificar el poder del seu imperi. En el segon tipus d'aqüeducte de circulació lliure per canal, canalis structilis, que Vitruvi aconsella cobrir-los per a conservar millor les seues propietats (que s'aboveden perquè el sol no aconseguisca l'aigua), es desplega ací, en el seu tram excavat en roca, el domini tècnic romà quant a sistemes de conducció d'aigües, prou demostrat en aqüeductes de tal importància com Aqua Marcia, Aqua Appia i Aqua Iulia entre molts altres. Descripció de les restes localitzades des del seu origen en el terme municipal de Tuéjar 1. La captació d'aigua (situat en el terme municipal de Tuéjar) Procedeix d'un curs fluvial, el riu Tuéjar, afluent del Túria per la seua riba esquerra i a una cota de 561,74 metres sobre el nivell de la mar. Un simple dic, saeptum, perpendicular al corrent, permet desviar directament cap al canal, specus, on el seu tram inicial està tallat en roca. Fins a arribar al poble de Chelva el recorregut coincideix amb l'actual séquia major, encara que amb una fisonomia diferent a l'original a causa de les successives reparacions que a través del temps ha requerit el seu ús habitual. 2. El pont del barranc del Convent (situat en el terme municipal de Chelva) El tram inicial d'aquest aqüeducte discorre vorejant el pujol sobre la qual s'alça el poble de Tuéjar, per a a continuació dirigir-se en direcció nord cap al serral d'Espes. El barranc del Convent és salvat per mitjà d'un pont aqüeducte d'un sol arc, a cota 527, 34 metres, a la vora mateixa de la carretera C-234, exactament en el quilòmetre 70, hm. 8. Aquest pont presenta signes evidents de diverses reparacions, la qual cosa no impedeix apreciar com la seua tècnica constructiva és similar a la d'altres ponts localitzats més endavant com la rambla d'Alcotas o el que salva el barranc de la Cova del Gat. A l'altre costat de la carretera segueix l'specus en direcció a la zona nord de Chelva, conservant-se ací algun altre punt en el qual s'observa com s'ha tallat la roca viva per a utilitzar-la com a conducte d'aigua. Les seues restes continuen per la denominada font de la Gitana. Seguint en direcció al serral de Viñaro, el seu traçat arriba a coincidir amb el de la denominada senda de Mas de Solaz o Bumbel, sent visibles les seues restes en un dels marges de la senda. 3. La pedrera En el terme municipal de Chelva s'han localitzat vestigis d'una pedrera que degué aprofitar-se per a la construcció del pont d'Alcotas. S'accedeix a ella per la senda de Mas de Solaz o Bumbel que l'arriba a travessar. Si s'ha de jutjar per les restes visibles es tracta d'una pedrera a cel obert que ha sigut explotada en superfície. Les petjades que evidencien l'extracció de roca s'estenen en una superfície de 150 metres de longitud per 50 metres d'amplària, és a dir, 7.500 metres quadrats. S'aprecia la intenció per part dels picapedrers d'obtindre peces paral·lelepipèdiques, la destinació de les quals més versemblant seria el d'una construcció fabricada amb carreu, opus quadratum. Aquest detall és el que permet apuntar una més que probable relació entre aquesta pedrera i una de les fàbriques de l'aqüeducte en particular a causa de la seua proximitat, el pont aqüeducte de sis arcs que travessava la rambla d'Alcotas i que les restes visibles de la qual en l'actualitat corresponen a una construcció executada en opus quadratum. La roca explotada també coincideix amb la utilitzada en aquest pont sent en tots dos calcària liàsica. Es troben, doncs, tres indicis contundents que parlen en favor d'una relació entre la pedrera i el pont de la rambla d'Alcotas: el mateix tipus de roca, idèntica tècnica constructiva i relativa proximitat entre la font d'aprovisionament de material i el lloc de construcció. 4. Sector comprés entre la pedrera i la rambla d'Alcotas (situat en el terme municipal de Chelva) Seguint el recorregut de la senda de Mas de Solaz s'arriba al serral de la Salera en els marges de la qual es localitzen noves restes de conducció a cel obert. Tram 1: és el més pròxim a la pedrera, situat aproximadament a uns 700 metres de la mateixa i a una cota de 489,49 metres. Es tracta d'un tram de canalització a cel obert com tots els descoberts en aquest sector. S'observa una preparació de la roca prèviament aplanada, sobre la qual es disposa una capa de pedres de grandària mitjana i xicoteta sense argamassa. Sobre elles una capa d'opus caementicium de 21/24 centímetres de grossària, on s'han utilitzat cants de riu com caementa i que constitueix la base del specus. Es conserva el mur d'una sola cara corresponent al costat intern del canal amb una amplària de 45/47 centímetres i a una altura màxima de 70 centímetres. Va ser executat com en altres trams a partir de sillarejos de manera més o menys paral·lelepipèdica amb unes dimensions entorn de 39 centímetres de longitud per 29 centímetres d'altura i amb restes d'argamassa en el seu nucli intern. Tram 2: situat en la cota 488,98 ofereix un millor grau de conservació. L'extrem inferior del costat intern del specus està parcialment tallat en roca amb una altura de 32 centímetres. I sobre ell es disposa una filada de sillarejo d'uns 20 cm. d'altura. En canvi, el costat extern està fet de fàbrica. Com succeeix en altres casos, només presenta una cara treballada, la que dona al specus, mentre que l'altra és un conglomerat de pedres i argamassa. L'amplària compresa entre les dues parets del specus és de 1,15 metres i en la seua base s'aprecien les restes d'un revestiment hidraúlico de baixa qualitat. Seguint en direcció al pont de la rambla d'Alcotas hi ha un altre tram molt destruït del qual només es conserva la capa de pedres corresponent al rudus sobre la qual aniria l'specus. 5. El pont de la rambla d'Alcotas (situat en el terme municipal de Calles) En arribar a la rambla d'Alcotas s'albiren els vestigis del pont aqüeducte que la salvava, situat a la cota 487,11 metres Escolano en 1611 i Marés en 1681 van poder comprovar que aquest pont tenia sis arcs. No obstant això Cavanilles un segle més tard, en 1795, ja constata l'existència de l'únic arc recolzat sobre dues piles que hui dia roman en peus, així com una tercera pila amb l'arrencada d'un segon arc. La fàbrica d'aquest pont està realitzada en opus quadratum, per al que s'han emprat blocs paral·lelepipèdics de calcària liàsica disposats en filades amb una clara alternança de sogues i fumalls. Entre les diferents filades es va disposar una lleugera capa d'argamassa. Fa l'efecte que les piles no posseeixen un nucli intern d'opus caementicium, encara que aqueix detall és difícil d'assegurar. En nombroses sogues s'aprecia la presència d'un orifici amb dimensions regulars de 8 centímetres per 3,5 centímetres per 5 centímetres de profunditat i que servia per a l'elevació dels blocs per mitjà de tenalles. Les filades ofereixen una altura que oscil·la entre 50 i 52 centímetres, que només es veuen alterades per una filada de 56 i una altra de 46 centímetres, que curiosament es troben l'una sobre l'altra, per la qual cosa, sumades prèviament i dividides entre dos, resulten dues filades de 51 centímetres, que s'ajusten perfectament al valor de l'altura mitjana de les restants filades. Les dimensions de les piles són de 4,64 x 4,04 metres, 4,61 x 4,05 metres i 4,60 x 3,88 metres. Quant a l'altura màxima conservada, inclosos els timpans és de 12,04 metres per a la primera pila, 9,97 metres per a la segona i 7,67 metres per a la tercera; mentre l'altura màxima de l'arc conservat presa des de la clau és de 9,57 metres. La distància entre piles és de 6,22 metres entre la primera i la segona i 6,23 metres entre la segona i tercera. Conforme les piles van guanyant altura mitjançant diversos relejes apreciables tan sols en els costats curts d'aquestes. La llum de l'arc conservat és de 7 metres Consta d'una única rosca on parelles de dovelles formen un ample total de 2,60 metres. Les dovelles de l'intradós ofereixen un joc d'unions que garanteixen el seu millor engatillado. L'arc descansa uns centímetres més enllà del zampeado de les piles, produint-se una reculada o escaloncillo molt apte per a acoblar el madero horitzontal de la cimbra. Aquesta modalitat constructiva ja està present en l'Aqua Claudia de Roma. Aquest pont permetia el pas de l'aigua des de la dreta al marge esquerre de la rambla d'Alcotas. A continuació, prosseguia per aquesta riba vorejant el vessant que ha patit importants enfonsaments sepultant l'estructura del specus, si bé torna a recuperar-se, una vegada que la senda de Bumbel travessa el barranc d'Alcotas, coincidint aquesta amb l'specus que ací posseeix una amplària mitjana de 1,25 m. 6. El pont del barranc de la Cova del Gat (situat en el terme municipal de Calles) Seguint el recorregut de la conducció tallada en la roca s'arriba sense interrupció i després de descriure una recolzada a la confluència de la rambla d'Alcotas amb el barranc de la Cova del Gat, que és salvat mitjançant un nou pont aqüeducte de tres arcs que constitueix la fàbrica més espectacular i millor conservada de tot l'aqüeducte. La seua longitud total és de 36 m., mentre que la seua altura màxima rasant supera els 18 metres La seua tècnica constructiva és similar a la del pont d'Alcotas, és a dir, opus quadratum. Així mateix, les piles es disposen formant quatre relejes. La distància entre la segona i tercera pila és de 6,27 metres, pràcticament similar a la constatada en el pont de la rambla d'Alcotas (6,22 i 6,23 m, respectivament). L'specus situat a la cota 486,90 metres posseeix la mateixa amplària que el pont d'Alcotas, és a dir, 2,60 metres. Al seu costat s'observen les petjades d'un intent previ que degué resultar fallit, distingint-se l'arrencada del specus tallat en roca. Una vegada depassat aquest pont l'specus gira bruscament en direcció aquest per a seguir a través d'un impressionant tallat denominat Peña Cortada o La Serrada. El terme no pot ser més apropiat, ja que la muntanya va patir un tall quasi en vertical d'uns 25 metres d'altura i en una longitud d'uns 50 metres. La roca extreta degué aprofitar-se en la construcció d'aquest pont aqüeducte. No es tracta d'un cas excepcional, ja que es coneixen altres exemples similars, així, en l'aqüeducte de Frejus existeix un tram conegut amb el nom de la Rochetaillé. Un altre exemple és l'aqüeducte de Side en l'actual Turquia, on el tall en la roca aconsegueix els 18 metres. Una vegada depassada la Penya Tallada, la conducció d'aigua segueix un tram a l'aire lliure d'uns 100 metres de longitud, excavat en la roca i reforçat en el seu marge extern amb un mur la tècnica del qual s'aproxima més a l'opus vittatum que a l'opus quadratum, ja que el mòdul dels blocs és inferior al dels ponts d'Alcotas i Cova del Gat: 27-29 centímetres d'altura per una longitud que oscil·la entre 35 i 40 centímetres per 40 centímetres d'amplària. A continuació, l'specus adopta la forma de galeria tallada en la roca amb coberta voltada, encara que a vegades la secció dibuixa un arc lleugerament apuntat amb una amplària en la part inferior de 1,25 metres per 1,85 metres d'altura. Tres respiradors es disposen a distàncies irregulars, molt alterats pels qui van utilitzar aquesta galeria com a lloc de refugi. 7. Pont de la Torre de Castro (situat en el terme municipal de Calles) A partir d'aquest punt, la conducció alterna 5 trams a l'aire lliure amb altres 4 en galeria, tant els uns com els altres en roca tallada, vorejant els costats oriental i septentrional de la Torre de Castro, mentre que en l'occidental es localitzen les restes d'un pont aqüeducte, en la cota de 480,26 metres, construït per a salvar el barranc de Mas de Solaz. Aquest pont d'un sol arc, destruït, conserva els dos machones en opus vittatum, de similars característiques al descrit en el tram de la Penya Tallada. 8. Pont del barranc de la Cabra (situat en el terme municipal de Calles) A continuació, i abans d'arribar al Corral de la Francisqueta, es localitza un pont d'un sol arc construït per a salvar el barranc de la Cabra en la cota 477,92 metres. L'arc està parcialment destruït si bé conserva dos machones recolzats sobre la roca. Es troba construït en opus vittatum, les seues dimensions són 2,88 metres d'altura màxima per 2,22 metres d'amplària, mentre que la distància entre machones és de 1,62 metres. L'specus es conserva en part amb una amplària interior de 1,30 metres, mentre que l'exterior coincideix amb el pont. 9. Pont del barranc de l'Esquerrà (situat en el terme municipal de Calles) Arribant al barranc de l'Esquerrà i en la zona situada sota el corral de la Francisqueta, en la cota 476,56 metres, es localitzen els vestigis d'un nou pont del qual a penes es distingeix un dels machones, ja que s'aprecia com aquesta zona ha patit un considerable rebliment fruit d'importants arrossegaments de terres que oculten per complet l'estructura d'aquest pont al qual li falta un arc. Malgrat aquestes manques, s'aprecia una construcció que tècnicament segueix les pautes del pont anterior, opus vittatum en l'exterior, encara que en aquest cas sembla distingir-se un nucli interior d'opus caementicium. El machón conservat posseeix una longitud de 4,52 metres, una altura màxima de 2,43 metres i una amplària de 2,21 metres, similar a la del pont anterior. 10. Pont del barranc de l'Oncle Roque (situat en el terme municipal de Calles) La conducció prossegueix fins a aconseguir el barranc de l'Oncle Roque que és salvat per un nou pont d'un sol arc en la cota 473,63 metres i construït en opus vittatum, tampoc conserva l'arc i a penes es distingeix l'arrencada dels machones. Per davant del mateix barranc es conserva un nou tram de l'aqüeducte sota la forma de canal descobert, tallat en la roca i en la cota dels 473.50 metres. 11. Ponts dels barrancs de l'Arenal i de l'Olivera de l'Arquillo (situats en el terme municipal de Calles) En arribar al barranc de l'Arenal i en la cota dels 472,93 metres es localitzen les restes d'un altre pont d'un sol arc, també molt destruït. Aquesta mateixa solució es troba en el barranc conegut com de l'Olivera de l'Arquillo en al·lusió al pont d'un sol arc que el sorteja en la cota 471,93 metres. En aquest cas sí que conserva l'arc amb una llum de 1,42 metres i els seus dos machones estan fabricats en opus vittatum. No és possible comprovar la presència del specus, pel fet que sobre aquest pont s'assentisca un bancal modern. 12. Canalitzacions en el terme municipal de Domeño En aquest terme s'ha constatat l'existència de noves restes de canalització que semblen correspondre al mateix aqüeducte. Aquests vestigis es troben en la cota 466 metres entre els contraforts de l'Altarejo o Els Tancats o Tancats. El millor punt de referència és una obertura en la roca, a manera de gran finestra, de 1,25 per 1,80 metres i que es troba connectada amb dues boques de galeria coberta i excavada en la roca, situades en tots dos extrems. La galeria nord presenta una secció en forma de volta apuntada i la seua altura és inferior a la dels trams coberts localitzats a continuació del barranc de la Cova del Gat, ja que només és possible caminar a la gatzoneta. Aquesta menor altura està motivada en part per l'existència d'un nivell de rebliment, encara que una vegada que es recupere el nivell del ferm original, continuarà sent inferior a la dels trams citats. En canvi, la seua amplària, que oscil·la entre 1,10 i 1,15 metres, ofereix valors similars als trams anteriors. Aquest tram cobert supera els 37 metres de longitud trobant-se interromput per una ensulsiada. Seguint en direcció nord, la conducció discorre a cel obert, trobant-se totalment reblida per ensulsiades fins a perdre's per complet. A continuació, ve un altre tram en galeria coberta que no pot recórrer-se íntegrament per l'existència d'ensulsiades en el seu interior. No obstant això, les seues característiques són similars a les de la primera galeria descrita. Un nou tram ha sigut localitzat a uns 500 metres a l'ES de l'anterior i en la cota 465,39 metres. En aquest cas la conducció discorre a cel obert. b) Parts integrants 1. Dic de captació de l'aigua en el riu Tuéjar. 2. Pont del barranc del Convent. 3. La pedrera. 4. Pont de la rambla d'Alcotas. 5. Pont del barranc de la Cova del Gat. 6. Pont de la Torre de Castro. 7. Pont del barranc de la Cabra. 8. Pont del barranc de l'Esquerrà. 9. Pont del barranc de l'Oncle Roque. 10. Pont del barranc de l'Arenal. 11. Pont del barranc de l'Olivera de l'Arquillo. 12. El canal o specus tant cobert com descobert. (C. Pérez-Olagüe. Basada principalment en l'informe de J. L. Jiménez Salvador, arqueòleg)

Fotos

Foto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto Inmueble

La geolocalització dels elements està en procés de revisió.