Ermita de San Roque

Dades de protecció de l'inmoble

Secció

Segona

Classificació

Béns immobles 2ª

Categoria

Monument d'interés local

Dades de Declaració

Tipus de Protecció

Declaración BRL genèrica GVA

Data Signatura Acte

11/06/98

Data Publicació DOGV

18/06/98 Vore DOGV

Data Publicació BOE

22/06/98 Vore BOE

Tipus de Protecció

Declaración BRL en tramitación GVA (INFORMAT PATRIMONI)

Document urbanístic

Plan General de Ordenación Urbana. GUADASSUAR

Data Signatura Acte

11/02/13

Fitxa Planejament

Descarregar fitxa

Tipus de Protecció

Declaración BRL GVA (APROVAT URBAN)

Document urbanístic

Plan General de Ordenación Urbana. GUADASSUAR

Data Signatura Acte

17/07/13 Vore planejament

Data Publicació BOP

18/09/13 Vore BOP

Ermita tradicional amb planta de creu llatina, i tres capelles laterals les quals són cobertes amb cúpules en forma de mitjana taronja sobre petxines. La cúpula general està executada amb teula valenciana del segle XVIII. Es tracta d'una construcció del segle XVIII alçada entre 1769 i 1783 que segueix l'esquema tradicional d'ermita valenciana, amb un frontó barroc en la façana, coberta de dos vessants amb teula àrab, planta basilical, cúpula sobre petxines i la típica cúpula barroca en pinya amb teules policromes blaves i blanques. No obstant això, aquest eremitorio es va executar sobre les restes d'una primitiva ermita que el poble de Guadassuar va alçar en 1648 com a agraïment per haver-se deslliurat d'una terrible epidèmia de pesta. Aquesta és la raó que el temple estiga sota l'advocació de Sant Roque, advocat contra la pesta. Pel que sembla, durant la Guerra de Successió, aquesta ermita va ser destruïda, ja que existeix documentació que testifica que en 1710 es va tornar a construir una altra que en 1766 ja amenaçava ruïna. L'Ermita de Sant Roque sempre va estar al càrrec d'un ermità, nomenat per l'Ajuntament, que residia en una casa contigua, que hui ha desaparegut. A l'interior de l'oratori, que va ser restaurat en 1976, es pot admirar la imatge del Santíssim Crist de la Penya, considerat com el segon patró de la localitat. Segons la tradició, es tracta d'una imatge apareguda a l'ermità. Es té constància que aquesta ermita va comptar amb diversos altars. Així, a més dels de Sant Roque i el Crist de la Penya, tenia llaures dedicades a Sant Pasqual i Sant Cayetano, entre altres. Recentment, s'ha efectuat una important restauració de la coberta i dels murs d'aquest monument, considerat Bé de Rellevància Local, actuació que ha sigut subvencionada per la Diputació de València. Ermita tradicional amb planta de creu llatina, i tres capelles laterals les quals són cobertes amb cúpules en forma de mitjana taronja sobre petxines. La cúpula general està executada amb teula valenciana del segle XVIII. L'interior es troba recentment restaurat. Els panells exteriors ceràmics estan catalogats per la Conselleria e Cultura. La seua construcció s'emplaça 1769 i 1783, per l'arquitecte Valencià José Argente. En la seua façana principal presenta dos retaules ceràmics objecte de catalogació, Són el retaule ceràmic del Sant Crist de la Penya i el retaule ceràmic de Sant Roque, tots dos el millor període de la Policromia. Retaule del Crist de la Penya. Crist crucificat, flanquejat per la Verge (esq.) dempeus, amb un gran punyal clavat en el cor i Sant Joan (der.) també dempeus, amb palma de màrtir a la mà esquerra. Hi ha també un Sol i una Lluna simbòlics a banda i banda de la creu, i davant, en primer pla, uns penyals que al·ludeixen a l'advocació L'orla té bocel entre filet groc i taronja Realitzat en pintura ceràmica polícroma vidriada sobre fons estamnífero llis Posseeix inscripcions (a baix en filacteria) : "EL SANTISSIMO CHRISTO DE LA PENYA" (Sobre la creu) : "I.N. / R.I." El retaule té un format rectangular vertical, les dimensions de la qual són 1,34 x 1,05 m Té un total de 40 peces; les dimensions de cada peça individualitzada és 20,5 x 20,5 cms La fornícula que presenta és simplement un lleu enfonsament del parament de rajola vista. Sant Roque. El Sant dempeus, amb vestimenta de pelegrí, porta un gaiato amb carabassa a la mà dreta i amb l'esquerra es puja la túnica per a mostrar la nafra de la cuixa; al costat d'ell, un quisso amb el pa en la boca L'orla és independent de cintetas florejades de l'època. Realitzat en pintura ceràmica polícroma vidriada sobre el fons estamnífero llis No posseeix inscripcions El retaule té un format rectangular, les dimensions del qual són 1,05 x 0,63 m Té un total de 15 peces (a part les cintetas de l'orla); les dimensions de cada peça individualitzada és 21 x 21 i 7 x 14 cms Manca de fornícula, és un simple enfonsament en el parament de rajola vista de la façana.

Fotos