Torre del Virrey
- IGPCV
- 46.116-9999-000001
- Denominació
- Torre del Virrey
- Altra denominació
- Torre de Babá
- Municipi
- ELIANA (L')
- Comarca
- EL CAMP DE TÚRIA
- Província
- València
- Localització
- C/ Alborache
- Ús primitiu
- Defensiu
- Estil
- Arquitectura medieval
- Tipologia
- Edificis - Edificis militars - Torres defensives
Segons compte una llegenda el nom de L'Eliana procedeix del nom d'una filla d'un cònsol romà, el nom del qual era Helia. La vall va ser envaïda pels àrabs en el segle VIII, establint en ell les seues terres de labor fins que va ser conquistat pel rei Don Jaume I el Conqueridor, el dia 28 de setembre de 1238, com a preludi a la conquesta immediatament posterior de la ciutat de València, on va entrar l'exèrcit cristià el 9 d'octubre del mateix any. En els repartiments de terres i privilegis que van seguir a la conquesta, aquesta vall va correspondre a l'aragonés Rodrigo Díaz. Més tard va passar al Comte de Lluna, qui el va conservar en la seua família fins que el rei Alfons III d'Aragó el va vendre, el 15 d'octubre del mateix any de 1430, al Consell de Justícia de la ciutat de València, recuperant-lo de nou al desembre de 1438, per a donar-lo a l'infant Don Enric d'Empúries i Alburquerque, primer Duc de Segorbe. Posteriorment donya Joana d'Aragó va vendre unes terres, part de l'actual municipi de L'Eliana, a Don Jaime Cherta. Aquest mateix va vendre les terres al Pare Miguel de Carranza, prior de l'Ordre dels Frares Carmelites Descalços. Aquesta venda es va efectuar en 1594 i la superfície de les terres venudes era de 300 capsades, que equivaldrien a 1.800 fanecades. En ells els carmelites van edificar una casa de repòs i cultiu. L'any 1835 amb la desamortització d'Álvarez Mendizabal els béns dels carmelites van ser subhastats i comprats en pública subhasta pel Marqués de Casa Ramos. Madoz en la primera meitat del segle XIX parla de L'Eliana com "un caseriu i granja, amb alcalde pedani, del terme de la la Pobla de Vallbona i comprén una casa granja o masia magnífica amb excel·lents cellers, almàsseres, cisternes, graners, habitacions per a la família i un oratori dins d'ella per a dir missa i 19 cases mal construïdes, amb façanes iguals i de dos pisos amb grans corrals, formant una vista alegre al voltant d'una espaiosa plaça quadrada". El municipi de L'Eliana es va disgregar del de la Pobla de Vallbona en 1958 i es troba constituït per la masia anomenada abans Torre Babá, el Mas de Canonge (també masia del Pilar) i el primitiu palau i terres del Marqués de Casa Ramos. La torre Babá situada a l'oest de l'actual municipi, va ser adquirida pel Virrei de Mèxic, Don Felix María Calleja i Del Rei, conegut per la història com "el segon Hernán Cortés", ja que va ser qui va reconquerir Mèxic per a Espanya. Do Felix va participar activament en les Guerres de Mèxic fins a 1850, any que torna a Espanya amb el títol de Conde de Calderón. Adquireix quatre propietats: el Mas de Canonge, La Torre Babá i a la la Pobla de Vallbona, la Masia de la Trinitat o Mas Nou i el Mas de Santa Bàrbara, hui derruït. L'Ajuntament va comprar la masia a la família Alegre. La torre del Virrei està situada a uns 600 metres del poble, al costat de la via del ferrocarril i en el límit amb el terme de la la Pobla de Vallbona. La finca original va ser transformada en la segona meitat del segle XX, sent urbanitzada i perdent el seu caràcter rústic. Les parcel·les estan ocupades per habitatges unifamiliars de primera i segona residència. La masia actual i la torre, van ser reedificadas pel seu nou propietari, el Virrei de Mèxic, en l'estil historicista de la segona meitat del segle XIX, reproduint elements dels llenguatges gòtic i clàssic, sobre l'antiga torre Babá i una antiga masia alçada en els segles XVI-XVII. La torre degué constituir l'element de vigilància i defensa de l'àmbit rural on es troba enclavada i de la casa agrícola vinculada a aquesta. Sobre el conjunt, es van adossar unes quantes casa rurals, formant un xicotet caseriu. En la façana principal, que dona a l'antic camí, se situava la Torre, en posició centrada. Sobre la porta es troba un escut nobiliari. En les finestres encara quedaven restes de decoració neogòtica, abans de la restauració de 1991. La torre és de secció quadrada i està realitzada en obra de maçoneria, amb huit finestres bessones amb arc de mig punt, dos per façana, en la seua coronació. La cornisa està recolzada sobre canecillos, estant constituït la rematada final per balustrada sobre ampit cec. Els draps de revoque simulen ser de cadirat, decoració clàssica dels segles XVIII i XIX, pròpia de zones de materials pobres. Les construccions annexes són construccions rurals de planta baixa i cambra, amb façanes emblanquinades, buits xicotets i cobertes de dos vessants amb teula corba. La torre es trobava en avançat estat de ruïna com quasi tot l'edifici. A la torre es va agreujar la situació per efecte de la caiguda d'un llamp en 1970, que va motivar l'enfonsament de dos llenços de la torre. Va ser restaurada l'any 1991. De la primitiva torre Babá només queda la fonamentació d'aquesta. (C.Pérez-Olagüe)
Fotos
La geolocalització dels elements està en procés de revisió.