Tornar

Ermita de San Vicente

IGPCV
46.147-9999-000005
Denominació
Ermita de San Vicente
Altra denominació
Santuario de San Vicente
Municipi
LLÍRIA
Comarca
EL CAMP DE TÚRIA
Província
València
Localització
Parque de San Vicente
Època
S. XVIII
Ús primitiu
Religiós
Ús actual
Religiós
Estil
Neoclassicista
Tipologia
Edificis - Edificis religiosos - Esglèsies - Ermites
Foto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto Inmueble
Dades de protecció de l'inmoble
Secció
Segona
Classificació
Béns immobles 2ª
Categoria
Monument d'interés local
Dades de Declaració
Tipus de Protecció
Declaración BRL genèrica GVA
Data Signatura Acte
11/06/98
Data Publicació DOGV
18/06/98 Vore DOGV
Data Publicació BOE
22/06/98 Vore BOE
Tipus de Protecció
Declaración BRL en tramitación GVA (INFORMAT PATRIMONI)
Document urbanístic
Plan General de Ordenación Urbana. LLÍRIA
Data Signatura Acte
11/04/03
Tipus de Protecció
Declaración BRL GVA (APROVAT URBAN)
Document urbanístic
Plan General de Ordenación Urbana. LLÍRIA
Data Signatura Acte
26/09/03 Vore planejament
Data Publicació DOGV
25/05/04
Data Publicació BOP
24/12/03

En record d'aquest prodigi es va alçar una ermita, derrocant-se en 1750 per amenaça de ruïna. A l'any següent, es construiria l'actual, d'estil neoclàssic la primera pedra del qual la col·locaria don Fitz-James Stuard, duc de Berwick i de Llíria, acabant-se la construcció uns deu anys després. És per això que l'ermita posseeix una gran història i tradició popular. Es creu que va poder formar part d'una antiga vila romana. Als voltants de l'ermita s'han descobert restes romanes, sent els més importants els del temple dedicat a les Nimfes per Cinqué Sertorio Euripisto i la seua esposa Sertoria Festa, en honor dels Edetanos, segons deia constatar en una làpida. Carca de les ruïnes d'aquest temple que encara eren visibles a principis del segle XIX, un convent de franciscans observants, primer en 1562, de franciscans alcantarinos en 1574, i de trinitaris des de 1586 a 1723. La construcció està formada per una única nau coberta amb volta de canó amb llunetes. El presbiteri es cobreix amb volta absidial, i la decoració de voltes, comisas, pilastres i paràmetres s'ajusta al gust classicista. L'altar major apareix presidit per una imatge moderna de talla de Sant Vicent Ferrer. Als costats, sobre repeus, apareixen les imatges de Sant Cristòfor i Sant Roque. Tot l'interior està pintat de blanc amb adorns grisos en les columnes, capitells i frisos. Són interessants els panells d'azulegería historiada amb escenes relatives al miracle, amb belles orles a l'estil rocalla, així com altres dos panells d'azulegería historiada amb escenes relatives al miracle, amb belles orles a l'estil rocalla, així com altres dos panells d'azulegería policroma, en les quals apareixen les imatges de Crist Nazareno i de San Miguel Arcàngel. Existeix cor alt als peus, i pintures dels quatre doctors de l'Església Llatina, i en els draps de mur compresos entre les pilastres estriades de la nau. En el seu exterior, aquest és un edifici ampli i buidat, precedit per un pòrtic de tres arcs peraltats, a manera de nàrtex. L'hastial presenta típic cimaci fistonant , rematant-se el pinyó per una característica espadanya. Consisteix en un xicotet frontispici amb arc de mig punt, flanquejat per pilastres estriades d'ordre toscà e entaulament adornat amb boles. Les edificacions adossades, com és l'habitatge de l'ermità, descobreixen parcialment a cada costat, els contraforts exteriors.

Fotos

Foto InmuebleFoto InmuebleFoto Inmueble

Plànol

Foto Inmueble

La geolocalització dels elements està en procés de revisió.