Ermita de San Vicente
- IGPCV
- 46.147-9999-000005
- Denominació
- Ermita de San Vicente
- Altra denominació
- Santuario de San Vicente
- Municipi
- LLÍRIA
- Comarca
- EL CAMP DE TÚRIA
- Província
- València
- Localització
- Parque de San Vicente
- Època
- S. XVIII
- Ús primitiu
- Religiós
- Ús actual
- Religiós
- Estil
- Neoclassicista
- Tipologia
- Edificis - Edificis religiosos - Esglèsies - Ermites
En record d'aquest prodigi es va alçar una ermita, derrocant-se en 1750 per amenaça de ruïna. A l'any següent, es construiria l'actual, d'estil neoclàssic la primera pedra del qual la col·locaria don Fitz-James Stuard, duc de Berwick i de Llíria, acabant-se la construcció uns deu anys després. És per això que l'ermita posseeix una gran història i tradició popular. Es creu que va poder formar part d'una antiga vila romana. Als voltants de l'ermita s'han descobert restes romanes, sent els més importants els del temple dedicat a les Nimfes per Cinqué Sertorio Euripisto i la seua esposa Sertoria Festa, en honor dels Edetanos, segons deia constatar en una làpida. Carca de les ruïnes d'aquest temple que encara eren visibles a principis del segle XIX, un convent de franciscans observants, primer en 1562, de franciscans alcantarinos en 1574, i de trinitaris des de 1586 a 1723. La construcció està formada per una única nau coberta amb volta de canó amb llunetes. El presbiteri es cobreix amb volta absidial, i la decoració de voltes, comisas, pilastres i paràmetres s'ajusta al gust classicista. L'altar major apareix presidit per una imatge moderna de talla de Sant Vicent Ferrer. Als costats, sobre repeus, apareixen les imatges de Sant Cristòfor i Sant Roque. Tot l'interior està pintat de blanc amb adorns grisos en les columnes, capitells i frisos. Són interessants els panells d'azulegería historiada amb escenes relatives al miracle, amb belles orles a l'estil rocalla, així com altres dos panells d'azulegería historiada amb escenes relatives al miracle, amb belles orles a l'estil rocalla, així com altres dos panells d'azulegería policroma, en les quals apareixen les imatges de Crist Nazareno i de San Miguel Arcàngel. Existeix cor alt als peus, i pintures dels quatre doctors de l'Església Llatina, i en els draps de mur compresos entre les pilastres estriades de la nau. En el seu exterior, aquest és un edifici ampli i buidat, precedit per un pòrtic de tres arcs peraltats, a manera de nàrtex. L'hastial presenta típic cimaci fistonant , rematant-se el pinyó per una característica espadanya. Consisteix en un xicotet frontispici amb arc de mig punt, flanquejat per pilastres estriades d'ordre toscà e entaulament adornat amb boles. Les edificacions adossades, com és l'habitatge de l'ermità, descobreixen parcialment a cada costat, els contraforts exteriors.
La geolocalització dels elements està en procés de revisió.