Murallas y defensas del Recinto Fortificado de Altea
- IGPCV
- 03.018-9999-000001
- Denominació
- Murallas y defensas del Recinto Fortificado de Altea
- Altra denominació
- Castillo y Murallas de Altea
- Municipi
- ALTEA
- Comarca
- LA MARINA BAIXA
- Província
- Alacant
- Localització
- En la población
- Ús primitiu
- Defensiu
- Tipologia
- Edificis - Edificis militars - Muralles
La Fortalesa d'Altea en la seua segona refundació sorgeix com a conseqüència d'un procés de deterioració econòmica i social que s'accentua al llarg del S. XVI amb una despoblació massiva del substrat bàsic poblacional d'origen musulmà i un augment de la inestabilitat en la costa producte dels continus atacs marítims sarraïns. Fins llavors i en època islàmica la vall on es troba Altea estava poblat per una població dispersa d'origen musulmà, a la qual es va unir una població cristiana en la primera fundació del S. XIII. Estructurades totes elles entorn a uns castells o fortaleses de molt ajustades dimensions situades a Altea la Vella i a Bellaguarda, secundats per unes torres de defensa en la costa: Galera, Cap Negret, etc, que intenten defensar les aigualides de naus sarraïnes en el riu Algar i protegir la poca activitat marítima centrada en la platja de l'Olla enfront de la Illeta. Altea, senyoriu de la casa de Palafox arriba a mitjan segle XVI a una crisi aguda que porta a replantejar políticament la seua situació. En 1563 la naturalesa del domini senyorial és qüestionada pel Mestre Racional, proposant fins i tot la seua dependència directa de la Corona. Es proposa una millora per a la defensa de la costa d'Altea per Juan Baptista Antonelli en el memorandum que presenta al costat del Mestre Racional. Més endavant es proposa pel Vicecanceller Frígola el desenvolupament d'estudis per part de Cristobal Antonelli, nebot de Juan Baptista Antonelli, Fra Marià i Gaspar Gregori de València d'una nova fortalesa a Altea que permeta un lloc segur per a la costa i facilite el desenvolupament econòmic de la vall. Entre 1604 i 1617 s'alça la fortalesa d'Altea refundada que en aquest últim any pren una segona Carta de Població sota el domini dels Palafox; any en què s'ultimen les construccions com la nova església pagada pel propi Palafox . L'arquitecte Gaspar Gregori de València, Cristóbal Antonelli i el Carmelita Fra Marià es van encarregar de buscar la ubicació més idònia, al seu pas per Altea en un dels seus viatges a les obres que en aqueix moment portaven per a la construcció del pantà de Tibi. El pla de l'enginyer militar Ricaud de 1740 ens dona notícia de la seua traça, de la seua arquitectura, de l'estructura interna del poble, dels ravals extramurs, tant el del Pla del Castell, com el de Sant Pere. Si bé no hi ha constància fefaent que la nova ciutat emmurallada construïda siga la projectada pels anteriorment citats arquitectes i enginyers militars, si es pot afirmar que a ells es deu la ubicació de la Nova Altea i possiblement les seues traces. La família Antonelli, per la seua part ja havia intervingut a Altea, alçant Juan Baptista Antonelli, a instàncies del Virrei Vespasiano Gonzaga, el Fort de Bernia, situat en un lloc de difícil comprensió per la qual cosa va ser criticada pel propi Virrei quan el va visitar. Ell mateix Juan Bautista proposa al costat del Mestre Racional en 1563 la Torre de Cap Negret la qual construeix més tard. La Fortalesa d'Altea, amb el seu recinte emmurallat, els seus baluards i el seu castell degué ser un una mola imponent en el seu temps, i de fet tal va ser el seu èxit demogràfic i econòmic, i per descomptat naturalment militar, bé per acció directa, o bé generant confiança per la seua presència, que la població es multiplique de manera extraordinària, enfront de la despoblació anterior; de la qual cosa dona bon compte qualsevol llistat de població dels segles XVII i XVIII i les taules de producció de l'aquests segles, la qual cosa queda plasmat en el fet que el caseriu va extralimitar en pocs anys els límits de la muralla per a crear-se uns ravals: el Raval del Fornet o del Pla del Castell, entorn de l'antic camí de Polop i al costat dels forns d'algeps utilitzats per a la construcció de l'època; el Raval de Sant Pere entorn de les platja de la Roda i les faldes suereste del pujol; a més del posterior Raval de Bellaguarda en els voltants del segon pujol on es continuava mantenint part de l'antic castell o restes d'aquest, tal com indica la planimetria dieciochesca. Tal va ser el seu desenvolupament que un segle més tard, a mitjan segle XVIII la vila d'Altea figurava entre la primera quinzena de poblacions valencianes pel número dels seus habitants i per les xifres de moviment econòmic després de partir d'una crisi que li havia portat a la despoblació quasi absoluta. Se situa en l'acròpoli del pujol situat al sud de Bellaguarda, on estava situada l'antiga fortalesa d'origen islàmic i reforçada en època cristiana; en servei fins a la construcció de la nova fortalesa. El recinte emmurallat d'Altea respon a una nova manera de fortificar, que sorgeix, a la fi del segle XV, amb la supremacia de l'artilleria enfront dels antics artefactes de guerra. A Espanya apareixen els primers tractats arquitectònics en el segle XVI sobre el nou art de fortificar que sorgeix a Itàlia i que Carles I va conéixer en 1544 en les defenses encarregades per Francesc I de França per a les seues fronteres amb els Països Baixos. La nova arquitectura defensiva dona lloc al baluard enfront de l'antic castell i es caracteritza principalment per: - Adaptació al terreny dels criteris constructius i matemàtics establits pels tractats militars de fortificació. - Altura dels murs o llenços menor per a aconseguir una menor superfície d'exposició al nou armament. - Mure més gruixut per a fer front a la major potència d'aquest armament. - Inclinació dels draps o cares dels murs per a la defensa pel que en variar l'angle d'incidència del projectil es modificava també la seua capacitat destructiva. - Superfícies àmplies i planes a les torres amb la finalitat de situar folgadament l'artilleria, per a fer front a l'atacant. - Augment de la profunditat i amplària del fossat, per a dificultar l'assalt de l'enemic (no es coneix si n'hi va haver a Altea). - Disminució de la longitud de les cortines de la muralla, per a facilitar l'encreuament dels focs de la defensa. - Col·locació d'un baluard o revellín (dues cares en angle cap a la campanya) en el centre de les cortines, per a facilitar la defensa. - Col·locació de baluards en els vèrtexs del recinte de la plaça forta, per a creuar els focs de la defensa entre si i amb les cortines. - Seran enginyers militars amb formació específica els que duran a terme el projecte i la direcció de la construcció de l'obra. Això dona lloc a Altea a un recinte de planta quadrilonga en direcció nord-est sud-oest assentada sobre l'acròpoli del pujol principal enfront de la costa. En aquest cas, tal vegada perquè va anar finalment finançada, no pel rei, sinó pel Senyor d'Altea, els llenços són de menor grossària i es conformen com una estructura de casamuro en la qual els llenços es pleguen apuntant cap a una forma romboidal amb baluards de cadirat a les cantonades. L'altura de les muralles va variar amb el temps de manera que en origen degué aconseguir l'altura del pas de guàrdia que es conserva encara en fragments dels llenços nord i est, però al llarg del segle XVIII la transformació edilícia de la vila va implicar un augment d'altura dels edificis que donen suport a les seues posteriors en el mur i s'alcen sobre el propi pas de guàrdia, el qual degué quedar com a servitud al llarg del perímetre. La muralla inclou dues portes: El Portal Vell o Porta de València oberta al camí ral en el llenç Nord de la muralla i el Portal del Castell o de Polop obert a oest. A mitjan segle XVIII i donada la pressió demogràfica i la importància del Raval de Sant Pere s'obri el Portal Nou en el punt d'inflexió del llenç a Llevant. El recinte disposava de quatre elements defensius complementaris: la torre al costat del Portal Vell, el Castell al costat del baluard de la cantonada sud-oest, la Casa del Comú i Justícia, en l'angle sud-est i la Casa de la Senyoria en l'angle nord-est de la muralla. Els baluards de les cantonades disposen de superfície en coberta per a la instal·lació de l'artilleria. El perímetre de la muralla tanca un recinte format per un sistema de carrers paral·lels en direcció nord-est - sud-oest definides a partir del traçat del carrer major que uneix el portal Vell, amb la plaça de l'església. Els carrers de l'interior de la fortalesa es conserven en l'actualitat amb el seu traçat inalterat, només la toponímia ha canviat. En el seu temps es deien: Carrer Major, d´Enmig i de Baix, o Fons en aquest cas, més un quart carrer anomenat del Forn. A elles cal afegir les perimetrals d'est a oest: la de la Senyoria, vorejant interiorment el llenç septemtrional i la de la Carnisseria o de l'Escola hui de Santa Bàrbara- , i entre ambdues la del Garroferet i la de Jesús. Estructura que existeix inalterada en l'actualitat, excepte un edifici derrocat fa uns quaranta anys i en l'actualitat és un desafortunat mirador que trenca l'estructura històrica del recinte. Es conserva la traçat general de la muralla, amb dos llenços en bon estat, el nord i l'est, que inclouen fragments del que va ser el pas de guàrdia, més els portals VELL, -en perfecte estat- i NOU alterat fortament per unes recents obres hui paralitzades-, més una cantonada del baluard sud-oest que formava la punta d'estrela típicament renaixentista al costat del castell. Havent desaparegut els baluards nord-est (casa de la Senyoria) i sud-est (Casa del Comú), tots dos sense estudis arqueològics realitzats sobre les placetas existents. A més del castell i les edificacions al carrer Sant Bàrbar al carrer Fons i la de la plaça de l'Església, transformada en pas per al mirador existent. Es troben desapareguts: El castell: les traces del qual suposadament va dissenyar Cristóbal Antonelli de manera canònica, constituint la seua planta un cos quadrat perfecte amb garitas a les cantonades al qual s'adossa un rombe emergent i acabat en punta de fletxa eixint cap a fora per a defensar la porta d'accés al castell. En si era un edifici relativament xicotet que incloïa l'accés en el cos quadrat a través d'una volta molt rebaixada englobada en la part atalussada del mur -un mur de més de dues vares de grossària-; després d'ella es trobava el cos de guàrdia: un espai xicotet i en sifó per a la seua més fàcil defensa. Una cisterna i un banc de canters es trobaven en l'entrada. La planta noble incloïa una sala de guàrdia voltada i diverses estades. El nivell superior l'ocupava una gran terrassa d'operacions jalonada per garitas; sobre aquesta coberta es trobava una construcció: la Santa Bàrbara on es guarda la pólvora. La secció del mur era potent, amb un cos inferior en talús fins a la primera altura on un pla vertical pujava fins a la terrassa superior. Aquesta és d'àmplies dimensions per a facilitar la maniobra dels canons, que embocaven a àmplies troneres que permetien un bon escombratge. El peto superior s'alçava uns tres pams del cordó de façana que coincidia amb el pla de servei de la battería que mirava als quatre vents. Les garitas laterals se sobre elevaven més que l'ampit. El Baluart del Comú: es trobava al fons del Carrer de la Carnissería al costat del carreró de la presó. Una xicoteta escala adossada al mur pujava fins a les dependències de la Casa de la Vila. Des d'allí es podia observar a l'adarb de la muralla sud. El propi llenç de la muralla construïa el mur central del baluard, de manera que dels dos cossos que comprén, un d'ells sobreeixia de la pròpia línia de la muralla a la manera de defensa. S'accedia per una avantcambra després de la qual es passava a cambra on es reunien els Jurats d'Altea. Aquesta cambra ocupava totes dues naus i presentava en el seu interior l'estructura de fusta de la coberta. S'il·luminava per finestres a llevant i migdia, on es disposaven boques artilleres cap al nord. Annexa a la cambra es trobava la dependència del Secretari municipal La casa de la Senyoria: es definia com un baluard artillado de gran presència que dominava amb el seu foc la desembocadura del riu Algar; constava d'una gran mola de planta quadrada excel·lent de les traces de la muralla i amb els murs de cadirat atalussats i amb un cordó que recorria la seua façana a mitjana altura i potenciava el seu aspecte de fortalesa. Una gran sala es definia en la planta noble; sala que obria grans finestres cap a llevant. La torre al costat del Portal Vell. Era una torre de planta quadrada i xicotetes dimensions situada en cantonada al costat del portal Vell. Castillo i baluards van desaparéixer a la fi del segle XIX i inicis del S. XX, quedant constància d'algun d'ells en imatges d'època. Les variacions sobre les traces originals en la planta de la Fortalesa se centren en la traça de l'església, que s'ha reculat uns 5 metres sobre la línia original. La desaparició dels baluards i del castell ha creat glorietes i ampliat la plaça. (C.Pérez-Olagüe. Extret de la memòria de l'arquitecte Miguel del Rei Aynat)
Fotos
La geolocalització dels elements està en procés de revisió.