Tornar

Molino Fortificado Torre Gausa

Codi
46.12.220-053
Denominació
Molino Fortificado Torre Gausa
Altra denominació
Torre Conde de Gausa
Municipi
SAGUNT
Comarca
EL CAMP DE MORVEDRE
Província
València
Ubicació
A los pies del castillo de Sagunto a pocos metros de la autovía de Sagunto a Segorbe
Època
S.XVII, S.XVIII
Ús primitiu
Agrícola
Tipologia
Edificis - Edificis militars - Torres defensives
Foto InmuebleFoto InmuebleFoto Inmueble
Dades de protecció de l'inmoble
Secció
Primera
Classificació
Béns immobles 1ª
Categoria
Monument
Estat
Declaració genèrica
Anotació Ministeri
R-I-51-0010923
Data anotació
05/11/02
Dades de l'entorn de protecció
Tipus de delimitació
Genèric

Iborra Lerma fa esment de quatre molins en la bailía de Morvedre l'any 1396: Morer, Na Palaua, Salt i Arquello, que passen a ser cinc en els segles XVII i XVIII: Morer, Palaua, Vila, Malany i Gausa. Aquests edificis, en mans de la Corona eren gestionats per la bailía local, la qual s'assegurava de fer efectius els drets monopolístics de la ciutat. Aquests mateixos drets es mantenen quan els béns i rendes del Real Patrimoni s'alienen, en 1755, a Don Miguel de Múzquiz, secretari d'Hisenda i Superintendent General de les Reals Fàbriques i Casas de la Moneda, qui en 1783 obtindrà la mercè real de Conde de Gausa. Ja en el segle XIX, el nou marc jurídic iniciat per la monarquia de Ferran VII i l'abolició del monopoli sobre la molta, dona lloc a un augment dels establiments moliners de la comarca. Se situa al costat de la séquia de Gausa provinent d'una de les quatre preses o assuts del riu Palància, de la qual rep les seues aigües. Es troba als peus del castell de Sagunt a pocs metres de l'autovia de Sagunt a Segorbe. El conjunt està constituït per una torre i dues naus. La torre es compon d'una planta baixa i dues altes. La baixa i la segona planta estan igual que les naus cobertes amb volta de canó, mentre que el primer pis està cobert amb revoltón i bigues de fusta. L'accés als pisos que ara es fa per una escala molt inclinada, probablement es faria amb una escala de caragol. El basament de la torre és de maçoneria i mostra una profusió de carreus, especialment a les cantonades, arcs i portes. En la façana d'accés es troba una ladronera o matacán perfectament conservat. Tant l'entrada com l'accés interior a la segona nau s'obrin per mitjà d'arcs el primer de mig punt i el segon escarser. La segona nau on es troben els dos queixals tenia, un altre arc escarser, hui encegat. Al costat sud de la torre, sobre el gaznate o garguero de la séquia es troba una construcció més moderna amb coberta de teules. La resta del conjunt es cobreix amb plaques de pedra llisa i argamassa. Actualment amb la séquia desviada, el gaznate del molí és accessible i ha sigut usat pels propietaris de la casa com a magatzem. A l'interior es pot observar l'antic emplaçament de les rodes, amb voltes de mig punt cobrint el conjunt. Cal destacar, d'altra banda, l'almàssera gegantesca amb què comptava aquest molí. Separada de la resta per un mur, la séquia tenia una caiguda d'uns cinc metres, al fons de la qual es troben les dues canaletes que donaven a les rodes després d'un altre descens d'un metre. L'almàssera amb forma de con invertit, ha sigut usat pel propietari com a corral i galliner durant anys, entenent que té una amplària inusual de 3 a 4 metres. Aquest és l'únic molí amb almàssera que s'ha pogut observar en la séquia Major. Al costat de l'entrada es conserven dues rodes de moldre algeps. Sobre l'entrada es conserva l'escut dels Múzquiz, sent l'únic molí de la bailía que encara es conserva. (C.Pérez-Olagüe)

Fotos

Foto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto Inmueble

La geolocalització dels elements està en procés de revisió.