La Torre

Dades de protecció de l'inmoble

Secció

Primera

Classificació

Béns immobles 1ª

Categoria

Monument

Dades de Declaració

Tipus de Protecció

Declaración BIC genèrica GVA

Data Signatura Acte

11/06/98

Data Publicació DOGV

18/06/98 Vore DOGV

Data Publicació BOE

22/06/98 Vore BOE

Dades d' Entorn

Tipus de Protecció

Entorno de protección BIC definitivo. Planeamiento aprobado

Data Signatura Acte

26/09/03

Data Publicació DOGV

07/04/05

Data Publicació BOP

19/11/04 Vore BOP

Dades de Fitxes Planejament

Tipus de Protecció

Ficha BIC planeamiento

Data Signatura Acte

26/02/04

Dades d' Inscripció

Tipus de Protecció

Inscripción definitiva BIC Ministerio

Data Signatura Acte

28/01/03

N° Inscripció Ministeri

R-I-51-0010978

Tipus de Protecció

Inscripción definitiva BIC GVA Publicada

Data Signatura Acte

07/07/23

Data Publicació DOGV

18/07/23 Vore DOGV

L'origen del nucli urbà de Torrealta el degué constituir una antiga alqueria. Aquest nom parla de l'existència d'una torre alta, per oposició a una altra baixa, referint-se a la seua pròxima Torrebaja, anomenada també Torre Hondonera, hui desapareguda. Aquests enclavaments van estar probablement lligats a donacions reals a senyors territorials que van intervindre en la conquesta del Racó d'Ademuz, Torrealta unida als Garcés de Marcilla (XIII-XX), i Torrebaja a diversos senyors, començant per Gil Gonzalo Roiç de Lihory, al qual van seguir uns altres, sent els últims la família Ruiz de Castellblanque (XVI-XIX). D'aquesta família van destacar molts dels seus membres. Don Miguel Garcés de Marcilla Plaensa va acompanyar al Rei Don Alonso V d'Aragó en totes les seues expedicions, i empreses per a les conquestes de Nàpols, Sicília i altres parts d'Itàlia i Àfrica. Al seu retorn va casar amb Donya Violante Ram de Vintamilla i va continuar al servei del Rei Don Joan II, que va recobrar els Comtats de Rosselló i Sardenya. Va ser premiat amb l'Alcaldia del Castell de Castielfabib. El seu fill Don Joan, Senyor de Torrealta, per escriptura de donació de 1509, va edificar en el lloc de Torrealta una església, que va dedicar a la Verge del Remei. Don Joan Garcés de Marcilla Espejo, va ser dotzé senyor pairal de Torrealta i quart senyor territorial de Castielfabib, a més d'alcaide perpetu de la vila. Era el segon fill del matrimoni que va haver-hi entre Jerónimo Garcés de Marcilla i Muñoz de Contreras amb la noble senyora de Castiel, Juana d'Espill i Iñigo, celebrat en 1599. Un altre personatge va ser don Julián Garcés de Marcilla i Espill, germà de Juan, que era el rector de la parròquia d'Aras d'Alpuente. Aquest havia abraçat la carrera eclesiàstica aconsellat pel seu oncle Francisco Garcés de Marcilla i Muñoz de Contreras, en aquell temps pare Guardià del convent de Sant Guillem de Castielfabib i antic militar que havia abandonat la carrera d'armes per la religiosa, on feia uns 80 anys (1577) que s'havien possessionat els franciscans observantes de València. Don Francisco Garcés de Marcilla Puig d'Orfila va casar amb Donya Rosalía Deu Girón de Rebolledo i Llorens, Senyora d'Andilla, i el seu fill Sr. Pedro Alcántara Garcés de Marcilla Díez Girón de Rebolledo va ser des del 3 d'abril de 1807 baró d'Andilla. La torre pertany en l'actualitat a dues famílies descendents dels treballadors del baró d'Andilla, als quals els va ser donada juntament amb el palau. La torre es troba en el centre de la població destacant en la seua silueta. Al costat d'ella es troba la casa pairal dels Senyors del lloc, els Garcés de Marcilla. Es tracta d'una torre de planta quadrada i quatre plantes d'altura. És de gruixuts murs de rajola i coberta a quatre aigües de teula àrab. La torre posseeix pocs buits, a excepció dels de la seua última planta; en la seua façana que dona al carrer s'obri un balcó abocinado i una finestra en la planta baixa que sembla oberta amb posterioritat. L'última planta disposa en totes les seues cares finestres rectangulars, corresponents a l'andana. L'entrada s'efectua des de la façana lateral a la qual s'accedeix des d'un pati previ. A aquesta façana lateral s'obri un altre balcó similar a l'anterior. La coberta a quatre aigües, segueix una tradició de cobriment de torres de la qual hi ha testimoniatges gràfics des dels segles X i XI (miniatures i ivoris otonianos i hispànics). La torre es trobava coronada per un cadafal de tipus corregut al llarg de les seues quatre façanes, amb bigues de fusta en mechinales de les quals es conserva una xicoteta part en molt mal estat de conservació. Són molt escassos els testimoniatges de torres amb cadafal, però n'hi ha, des d'època romana fins a Giotto, i altres reconstruïts en el segle XVI i posteriorment, el cas més conegut és el de la torre de Tábara, del fragment de Beat de la Biblioteca Nacional de Madrid en la qual el cadafal s'uneix a la teulada en el mateix pendent. Viollet le Duc en el seu Dictionnaire raisonné de L´architecture française du XI au XVI siècle (París, 1875), ens mostra uns exemples de cadafals (hourd) ambientats en la guerra i construcció dels segles XIII i XIV, preparats per a disparar amb ballestes. Però a partir de l'ús d'armes de foc, el cadafal de fusta es torna inútil perquè la taula és fàcilment perforada per les bales dels mosquets i arcabussos dels segles XV i XVI. Altres torres amb cadafal són la Torre d'Obano, la Torre d'Abizanda, la Torre albarrana de Loarre i la torre de Fantova, totes elles a Aragó. A la Comunitat Valenciana és l'únic testimoniatge d'aquest sistema defensiu, ja que la majoria de les torres conservades han perdut el seu coronament, impedint així el coneixement complet de les seues tècniques defensives. (C.Pérez-Olagüe)

Fotos