Castillo
- IGPCV
- 46.108-9999-000002
- Denominació
- Castillo
- Municipi
- CHERA
- Comarca
- LA PLANA DE UTIEL-REQUENA
- Província
- València
- Localització
- Sobre un cerro en las proximidades del municipio
- Ús primitiu
- Defensiu
- Estil
- Arquitectura medieval
- Tipologia
- Edificis - Edificis militars - Castells
El municipi va ser un llogaret de Sot de Chera. Va ser dominat pels àrabs fins a la conquesta cristiana de Jaume I i en 1271 apareix formant part del Senyoriu d'Hurtado Lihory a que els seus descendents va pertànyer fins a 1371. En 1335 el seu senyor era don Gonzalo Ruiz de Lihory. En 1371 Pere el Cerimoniós va donar la població al seu fill l'infant Martí d'Aragó que després va ser rei amb el sobrenom de l'Humà. El senyoriu el va obtindre posteriorment la família Mompalau. El 10 de gener de 1540 es verifica l'escriptura de població o carta de poblament de Sot de Chera, atorgada per don Miguel Ángel de Mompalau, Senyor de la baronia de Gestalgar i de Sot de Chera a favor de dotze habitants i mitjançant la qual passen a ser veïns amb els drets i deures que en la mateixa s'expressen. En 1836 els habitants del caseriu de Chera van sol·licitar del governador civil la segregació de Sot de Chera, instruint-se expedient durant els anys 1836 a 1840. En 1841 es van practicar les primeres diligències d'amollonament. El castell de Chera es troba situat en un xicotet altell a un quilòmetre aproximadament al sud-oest de la població. La seua posició elevada li permet tindre un domini preeminent sobre la plana circumdant i sobre la xarxa viària més pròxima que uneix Requena amb Chulilla, tenint relació visual amb l'entrada del congost del Tormagal, on en l'actualitat se situa el pantà del Buseo. En les proximitats es troba una ermita fundada en 1687 i un salt d'aigua de característiques espectaculars que ha servit per al regadiu de la zona. Es tracta d'una construcció de planta quadrangular amb bastions esquineros i una gran torre central o torre de l'homenatge. Tant la torre central com les torres esquineras són també de planta quadrangular i en el cas de la torre central sembla disposar d'una planta inferior que en l'actualitat es troba reblida pels enderrocs procedents d'ensulsiada. Podria assimilar-se en certa manera al castell torrassa que prolifera per Castella al llarg del segle XV, amb una forta torre, un recinte amb alguna torreta i gran sobrietat de línies sense tot just obertures a l'exterior. No obstant això, la planta general de la fortificació perd en alguns trams el seu traçat en trobar-se parcialment arruïnada. La fàbrica és en la seua major part de tapial amb abundant pedra molt ordenada o maçoneria encaixonada, en la qual no es pot descartar la successió de fases diverses; hi ha àmplies zones en les quals la crosta del tapial ha desaparegut per complet, deixant veure abundant pedra. També hi ha trams realitzats purament en maçoneria utilitzant un sillarejo careado, bastant irregular encara que en filades molt horitzontals. En general la qualitat de la construcció no és molt bona i es constaten reparacions antigues o reforços com un doble mur en dos dels costats de la torre central. A nivell cronològic poc es pot precisar excepte que sembla probable la successió en diverses fases, la qual cosa es pot deduir tant de l'existència de tècniques constructives diferents com l'abundància de juntes verticals que pogueren manifestar obres realitzades amb posterioritat i adossades als murs originals. (C.Pérez-Olagüe)
Fotos
La geolocalització dels elements està en procés de revisió.