Torre Guaita
En 1528 les Cortés de Monzón acorden la construcció d'obres per a la defensa del litoral, així com la creació d'una guàrdia costanera. Estes edificacions, en la seua majoria torres de guàrdia, tenien com a missió avisar de l'atac de turcs i barbarescos que venien per mar i desembarcaven en les costes per a envair-les, arrasar els cultius, saquejar els pobles i emportar-se captius, tot això ajudats dels moriscos que descontents fugien amb ells. A fi d'evitar que estos fets seguiren produint-se, en 1575, el Rei Felip II va encarregar al virrei de València, Vespasià Gonzaga i Colonna, un estudi de defensa del litoral. El seu sistema defensiu era regulat per ordenances que es van mantindre durant els segles XVI i XVII. Com a conseqüència de l'anterior, durant el segle XVI hi havia en la costa de la província de València al voltant de tretze torres de vigilància i defensa. Eren, de nord a sud, les de Mardá, Grau de Murviedro, Puig, Grau de València, Saler, Gola de Perellonet, Cap de Cullera, Cullera, Tavernes, Xeraco, el Grau de Gandia, Piles i Oliva. Les cinc ultimes pertanyen a la comarca de la Safor. Es troba a la vora del riu Vaca, prop de la platja, en terreny pla, entre la Torre de la Vall de Tavernes i la del Grau de Gandia hui desapareguda. La torre és de forma lleugerament troncocònica, amb la part inferior més escarpada. Posseïa tres plantes. Està construïda amb grossos murs de maçoneria i es troba hui esmotxada. Disposa d'accés arran de terra d'1,80 metres d'altura i 0,50 metres d'amplària i sobre ella una finestra en el que va ser la primera planta de la torre. Conserven ambdós muntants i arc de mig punt de carreuat. En la part posterior es troben dos xicotetes espitlleres. (C.Pérez-Olagüe)
La geolocalització dels elements està en procés de revisió.