Ermita de San Francisco Javier

De planta rectangular, posseeix una sola nau de 164 m² de superfície, amb coberta de teula a dos vessants, cor alt als peus, sagristia i casa de l'ermità. La façana mostra una portada de mig punt adovellada, flanquejada per dues finestres i amb una xicoteta obertura sobre ella. Remata la façana una espadanya d'un sol cos (restaurada en 1982) que conté una campana barroca, l'epigrafia de la qual mostra la data 1691. Va ser beneïda pel llicenciat Gavarda el 19 de juny de 1692, qui li va imposar els noms de Francisca Xaviera María Bárbara. L'interior és d'una sola nau amb volta de canó amb llunetes perforades i voltes de creueria en el seu primer tram, suportada tota ella per pilars en els laterals. Té una fornícula en el presbiteri amb una imatge de sant Francesc Javier en escaiola, del s. XIX. Alberga, a més, dues talles anònimes de la primera meitat del s. XVIII, policromades, amb or i pigments sobre fusta, representant a sant Joan Bautista i sant Joaquim. La decoració de la volta consta d'un conjunt ornamental de pintures que mostren, mitjançant pigments sobre algeps, motius fitomórficos, zoomòrfics, veneres, pitxers, pinjantes i galons, creats per autor anònim castellonenc en la segona meitat del s. XVII. Segons indicava una nota parroquial de 1738 (ja desapareguda), sembla ser que va ser costejada per Josefa Gil de Miguel. Però mancant dades documentals més precises, no es pot concretar la data de la seua construcció, però donades les similituds que presenta la seua fàbrica respecte a l'església vella, fa pensar que la seua antiguitat es remunta a la primera meitat del s. XVII. De fet, per tindre capella, casa per a l'ermità, porxada (o pòrtic al capdavant) i cor l'ermita originalment tal vegada servia d'església provisional, a meitat d'aquest segle, mentre s'obrara l'església original, acabada en 1633. Amb posterioritat va haver-hi modificacions en la seua estructura. En 1770 es va allargar la nau un terç amb una crugia més a l'altura del presbiteri, es va construir la sagristia i es va eliminar el pòrtic que existia en la façana. Des de 1777, amb motiu del Decret de 10 de maig, fins als anys 60 de l'últim segle es va destinar a escola de xiquets. En 1980 l'Ajuntament va retornar a l'Església Catòlica el immoble, sent restaurada en 1982. El seu ús per al culte es limita a uns pocs dies a l'any.

Fotos

Plànol