Iglesia Parroquial de la Natividad de Nuestra Señora

Dades de protecció de l'inmoble

Secció

Segona

Classificació

Béns immobles 2ª

Categoria

Monument d'interés local

Dades de Declaració

Tipus de Protecció

Declaración BRL genèrica GVA

Data Signatura Acte

11/06/98

Data Publicació DOGV

18/06/98 Vore DOGV

Data Publicació BOE

22/06/98 Vore BOE

Tipus de Protecció

Declaración BRL en tramitación GVA (INFORMAT PATRIMONI)

Document urbanístic

Catálogo de Bienes y Espacios Protegidos. ALMASSORA

Data Signatura Acte

10/10/06

Tipus de Protecció

Declaración BRL GVA (APROVAT URBAN)

Document urbanístic

Catálogo de Bienes y Espacios Protegidos. ALMASSORA

Data Signatura Acte

26/04/07 Vore planejament

Data Publicació DOGV

26/07/07

Data Publicació BOP

07/06/07 Vore BOP

L'Església de la Nativitat va gaudir de diverses prerrogatives pel fet que era seu de l'Oficialado. Així, davant d'altar major juraven els seus càrrecs els partidors de l'aigua de Borriana, Castelló, Vila-real i Almassora. I en la seua sagristia, cada vegada que un bisbe prenia possessió del Señorio, se celebrava la cerimònia en la qual els "Jurats de la Vila" li rendien vassallatge com a senyor feudal del lloc. A la fi de segle XVIII, l'església estava molt deteriorada i amenaçava ruïna, per la qual cosa el bisbe va ordenar l'any 1685 que es construïra una nova que es va acabar l'any 1691. Es tracta d'una església de planta longitudinal, d'una sola nau amb absis semicircular, sense creuer i amb capelles laterals entre contraforts. En l'actualitat, consta de set intercolumnios, quatre de la construcció del XVII i tres de l'ampliació del XIX, encara que no s'aprecia canvi estilístic, ja que amb l'última actuació decorativa es va unificar tot l'aspecte interior de l'edifici. Segueix l'esquema d'església jesuïta en un Barroc desornamentado, auster, de tradició italiana, és a dir, amb la influència de la contrareforma catòlica. Segons notícies dels historiadors locals, va comptar amb llenços diversos com el del Naixement de La nostra Senyora de la Pietat, de Josep Esteve Boent, del segle XVIII, però van desaparéixer en la guerra de 1936-1939. Les campanes actuals recullen tota la història de l'església, des de la seua construcció fins als nostres dies, sent la més antiga la de Santa Bàrbara i Santa Maria Magdalena, amb text en llatí i datada en 1714; segueix la de Santa Anna, amb text en llatí i en castellà, de 1803; la de La nostra Senyora del Carmen, amb text en castellà de 1914, la de Maria del Rosari, amb text en llatí i en castellà, sense data d'execució, però segur que del segle XX. Es conserva una làpida romana en el sòcol de la façana lateral de l'Església, molt pròxima a l'actual racó de la casa abadia. És l'única que es conserva de les tres de les quals es coneixen notícies. D'una antiguitat entre els segles I-II d. C. amb una grandària de 41x48 cm, de pedra calcària blava grisenca, la inscripció, amb lletres majúscules entre 4,5 i 5,5 cm, és: "CN CORNEL SATVRNINU BAEBIA AGILE / SVR F F DT.."

Fotos