Convento de la Preciosísima Sangre. Capuchinas

Dades de protecció de l'inmoble

Secció

Segona

Classificació

Béns immobles 2ª

Categoria

Monument d'interés local

Dades de Declaració

Tipus de Protecció

Declaración BRL genèrica GVA

Data Signatura Acte

11/06/98

Data Publicació DOGV

18/06/98 Vore DOGV

Data Publicació BOE

22/06/98 Vore BOE

Tipus de Protecció

Declaración BRL en tramitación GVA (INFORMAT PATRIMONI)

Document urbanístic

Plan General Estructural y Catálogo de Protecciones. CASTELLÓ DE LA PLANA

Data Signatura Acte

10/11/20

Fitxa Planejament

Descarregar fitxa

Tipus de Protecció

Declaración BRL GVA (APROVAT URBAN)

Document urbanístic

Plan General Estructural y Catálogo de Protecciones. CASTELLÓ DE LA PLANA

Data Signatura Acte

17/12/21 Vore planejament

Data Publicació BOP

23/12/21

L'última de les comunitats monàstiques a arribar durant l'Edat Moderna a la vila de Castelló serà la de les monges caputxines, sota demanda de don Enrique Rabaza de Perelló i Rocafull en 1687, obtenint tres anys després permís per a construir un cenobi intramurs, en l'anomenada Casa de la Jabonería, al carrer de la Illeta. Es tracta de l'espai que encara ocupa l'actual Convent de la Preciosíssima Sang de Caputxines, voltat pels carrers Núñez d'Arce i la corba del carrer Governador cap a la Plaça Maria Agustina, confrontant amb l'espai de l'antiga muralla foral de la ciutat. El dèsset de maig de 1693, van arribar quatre monges del Convent d'Alzira per a formar la nova comunitat, que en pocs anys es convertirà en un nucli cultural i patrimonial d'enorme rellevància a Castelló, en rebre el setze d'octubre de 1697 el patronatge real de Carles II, que es prolongaran amb els Borbons, com mostren els escuts conservats amb les armes de Carles II i Felip IV orlades del collaret de l'Orde del Toisó d'Or. La importància d'aquest patronatge, farà que el convent es convertisca en el cenobi castellonenc que més donacions i regals reba al llarg de tot el segle XVIII, arribant la seua col·lecció a atresorar peces d'un altíssim nivell patrimonial, com la magnífica sèrie de Santos Fundadors del taller de Francisco de Zurbarán, l'amplíssima col·lecció escultòrica i de relíquies, o la imatge Verge de Guadalupe amb incrustacions de nacre. No conservem a penes restes del convent barroc de caputxines que va ocupar el lloc, la construcció del qual s'inicia el 1695, quan es contracta el mestre d'obres Melchor Serrano per a millorar les cases adquirides i adaptar-les a les necessitats de la vida conventual. A inicis del segle XVIII, després d'una visita pastoral del bisbe Joan Miguélez, s'ordenarà la construcció d'una nova església per a les caputxines, concedint àmplies indulgències als ciutadans que aportaren almoines i ajudes econòmiques. En 1722 es consagra el nou temple, celebrant-se per això a la ciutat huit dies de festa amb corregudes taurines. Fins a finals d'aquest segle, la compra de cases i finques limítrofes serà una constant, ampliant progressivament l'espai conventual. Després de l'exclaustración i la destrucció de la Guerra Civil, el convent va ser totalment reconstruït, i només conserva els escuts reals i la col·lecció artística del gran patrimoni del cenobi original. A més, la comunitat de caputxines ha sigut traslladada en els primers anys de la dècada dels deu del segle XXI a Barbastre, i el edifici conventual ocupat per les monges esclaves del Sagrat Cor.

Fotos