Iglesia Parroquial de San Vicente Ferrer
- IGPCV
- 12.040-9999-000028
- Denominació
- Iglesia Parroquial de San Vicente Ferrer
- Municipi
- CASTELLÓ DE LA PLANA
- Comarca
- LA PLANA ALTA
- Província
- Castelló
- Localització
- Plaza del Fadrell
- Època
- S.XVI (1579) convento; S.XVII (1600-1648) iglesia, (1648-1659) claustro, (1661-1688) torre, (1690-1704) capilla del rosario; S.XIX (finales) fachada
- Ús primitiu
- Religiós
- Ús actual
- Religiós
- Estil
- Gòtic - Renaixement
- Tipologia
- Edificis - Edificis religiosos - Esglèsies
L'Església de Sant Vicent Ferrer, la més antiga de la ciutat de Castelló, va formar part del conjunt conventual dominicà de Sant Tomàs d'Aquino, annex a la Séquia Major de la vila i extramurs, entorn del qual es va formar el Raval del Rosari, que ocupava els solars de l'actual església, del Conservatori i Escola Superior de Arts i Disseny i de l'Espai d¿Art Contemporani. L'església de Sant Vicent és d'una ampla nau de cinc trams, atri d'accés i capelles laterals, la planta més tradicional del gòtic valencià. Utilitza, no obstant això, un especial sistema de cobertes, amb voltes de nervis reticulats de complicada traceria, pròxims a l'estil gòtic tardà. No obstant això, els arcs que separen la nau central de les capelles, les pilastres dòriques en què aquests secunden i el presbiteri cobert de venera amb rosetes formant casetones, són de tradició més aviat renaixentista. Als peus del temple, s'alça entre 1661 i 1668 l'esvelta torre barroca, i un parell d'anys més tard s'alça l'espai més emblemàtic del temple, la Capella del Rosari (1690 ¿ 1704), de planta de creu llatina i amb una magnífica decoració al fresc barroca, realitzada pel pintor Eugenio Guilló, amb un programa iconogràfic i emblemàtic que enalteix la Verge del Rosari i el triomf en la Batalla de Lepant. Del segle XVIII és la sagristia, amb cúpula ovalada. A més del temple, del gran conjunt monàstic sol s'ha conservat el claustre, que hui funciona com a pati del Conservatori i Escola Superior d'Arts i Disseny de Castelló. Es tracta d'un claustre erigit per Joan Ibáñez entre 1648 i 1659, que segueix el model del Col·legi del Corpus Christi de la ciutat de València. De planta quadrada, consta amb dos nivells d'arquerías, amb huit columnes toscanes per costat sobre alt pedestal i arcs de mig punt en el pis inferior, i xicotetes columnes toscanes en el superior. A la fi del segle XIX, l'església es dota d'una nova façana, que s'encarrega a l'arquitecte Manuel Montesinos Arlandiz. L'estructura de la mateixa és molt similar a la que el mateix autor utilitza en la Església de la Trinitat: porta de mig punt rematada per frontó triangular, galeria de tres finestrals en el segon pis i rematada triangular, amb decoració en forma d'arquillos llombards de gust romànic.
La geolocalització dels elements està en procés de revisió.