Tornar

Iglesia Parroquial de San Vicente Ferrer

IGPCV
12.040-9999-000028
Denominació
Iglesia Parroquial de San Vicente Ferrer
Municipi
CASTELLÓ DE LA PLANA
Comarca
LA PLANA ALTA
Província
Castelló
Localització
Plaza del Fadrell
Època
S.XVI (1579) convento; S.XVII (1600-1648) iglesia, (1648-1659) claustro, (1661-1688) torre, (1690-1704) capilla del rosario; S.XIX (finales) fachada
Ús primitiu
Religiós
Ús actual
Religiós
Estil
Gòtic - Renaixement
Tipologia
Edificis - Edificis religiosos - Esglèsies
Foto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto Inmueble
Dades de protecció de l'inmoble
Secció
Segona
Classificació
Béns immobles 2ª
Categoria
Monument d'interés local
Dades de Declaració
Tipus de Protecció
Declaración BRL genèrica GVA
Data Signatura Acte
11/06/98
Data Publicació DOGV
18/06/98 Vore DOGV
Data Publicació BOE
22/06/98 Vore BOE
Tipus de Protecció
Declaración BRL en tramitación GVA (INFORMAT PATRIMONI)
Document urbanístic
Plan General Estructural y Catálogo de Protecciones. CASTELLÓ DE LA PLANA
Data Signatura Acte
10/11/20
Fitxa Planejament
Descarregar fitxa
Tipus de Protecció
Declaración BRL GVA (APROVAT URBAN)
Document urbanístic
Plan General Estructural y Catálogo de Protecciones. CASTELLÓ DE LA PLANA
Data Signatura Acte
17/12/21 Vore planejament
Data Publicació BOP
23/12/21

L'Església de Sant Vicent Ferrer, la més antiga de la ciutat de Castelló, va formar part del conjunt conventual dominicà de Sant Tomàs d'Aquino, annex a la Séquia Major de la vila i extramurs, entorn del qual es va formar el Raval del Rosari, que ocupava els solars de l'actual església, del Conservatori i Escola Superior de Arts i Disseny i de l'Espai d¿Art Contemporani. L'església de Sant Vicent és d'una ampla nau de cinc trams, atri d'accés i capelles laterals, la planta més tradicional del gòtic valencià. Utilitza, no obstant això, un especial sistema de cobertes, amb voltes de nervis reticulats de complicada traceria, pròxims a l'estil gòtic tardà. No obstant això, els arcs que separen la nau central de les capelles, les pilastres dòriques en què aquests secunden i el presbiteri cobert de venera amb rosetes formant casetones, són de tradició més aviat renaixentista. Als peus del temple, s'alça entre 1661 i 1668 l'esvelta torre barroca, i un parell d'anys més tard s'alça l'espai més emblemàtic del temple, la Capella del Rosari (1690 ¿ 1704), de planta de creu llatina i amb una magnífica decoració al fresc barroca, realitzada pel pintor Eugenio Guilló, amb un programa iconogràfic i emblemàtic que enalteix la Verge del Rosari i el triomf en la Batalla de Lepant. Del segle XVIII és la sagristia, amb cúpula ovalada. A més del temple, del gran conjunt monàstic sol s'ha conservat el claustre, que hui funciona com a pati del Conservatori i Escola Superior d'Arts i Disseny de Castelló. Es tracta d'un claustre erigit per Joan Ibáñez entre 1648 i 1659, que segueix el model del Col·legi del Corpus Christi de la ciutat de València. De planta quadrada, consta amb dos nivells d'arquerías, amb huit columnes toscanes per costat sobre alt pedestal i arcs de mig punt en el pis inferior, i xicotetes columnes toscanes en el superior. A la fi del segle XIX, l'església es dota d'una nova façana, que s'encarrega a l'arquitecte Manuel Montesinos Arlandiz. L'estructura de la mateixa és molt similar a la que el mateix autor utilitza en la Església de la Trinitat: porta de mig punt rematada per frontó triangular, galeria de tres finestrals en el segon pis i rematada triangular, amb decoració en forma d'arquillos llombards de gust romànic.

Croquis

Foto Inmueble

Fotos

Foto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto Inmueble

La geolocalització dels elements està en procés de revisió.