Tornar

Fortaleza Alquería del Duc

IGPCV
46.131-9999-000018
Denominació
Fortaleza Alquería del Duc
Altra denominació
Alquería del Duc y Lagunas Circundantes
Municipi
GANDIA
Comarca
LA SAFOR
Província
València
Localització
Partida Fuente de Montaner
Ús primitiu
Defensiu
Tipologia
Edificis - Edificis militars - Edificis agrícoles o residencialss fortificats
Foto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto Inmueble
Dades de protecció de l'inmoble
Secció
Primera
Classificació
Béns immobles 1ª
Categoria
Monument
Dades de Declaració
Tipus de Protecció
Declaración BIC genèrica GVA
Data Signatura Acte
11/06/98
Data Publicació DOGV
18/06/98 Vore DOGV
Data Publicació BOE
22/06/98 Vore BOE
Dades d' Entorn
Tipus de Protecció
Entorno de protección BIC genèrico
Data Signatura Acte
11/06/98
Data Publicació DOGV
18/06/98 Vore DOGV
Data Publicació BOE
22/06/98 Vore BOE
Tipus de Protecció
Entorno de protección BIC definitivo. Declaración de entorno
Data Signatura Acte
23/12/11
Data Publicació DOGV
30/12/11 Vore DOGV
Tipus de Protecció
Entorno de protección BIC provisional. Incoación de entorno
Data Signatura Acte
02/12/10
Data Publicació DOGV
10/01/11 Vore DOGV
Data Publicació BOE
25/01/11
Dades d' Inscripció
Tipus de Protecció
Inscripción definitiva BIC Ministerio
Data Signatura Acte
24/04/02
N° Inscripció Ministeri
R-I-51-0010748
Tipus de Protecció
Inscripción definitiva BIC GVA Publicada
Data Signatura Acte
07/07/23
Data Publicació DOGV
18/07/23 Vore DOGV

L'Alqueria del Duc o de Don Alonso es troba situada al peu del Castell de Bairén, en la partida denominada Font de Montaner. Es tracta d'una alqueria fortalesa amb totes les seues dependències a l'interior de les seues gruixudes parets. La seua planta és un quadrat quasi perfecte amb un celobert en el centre semblant, en proporció, al perímetre exterior, de manera que la sostrada es recolza sobre els quadrilàters intern i extern de l'edifici a base de murs de càrrega. La coberta és de teula àrab, sustentada amb estructura de fusta. Consta de planta baixa i un pis. La primera es destinaria a caballerizas, graner, magatzem, servei etc. i un pis alt per a ús dels Senyors i constava d'una saló, capella i habitacions. Les parets són de pedra calcària irregular, unida amb argamassa, excepte a les cantonades, marcs de portes, cornises i les quatre torrasses que coronen els angles de l'edifici que són de carreus. A més de les torrasses angulars de pedra que sobreïxen en el pis alt d'aquesta alqueria, ens trobem amb altres elements característics del seu caràcter defensiu com són les troneres i els buits de la planta baixa. Les finestres altes de canvi, són espaioses, amb bancs de pedra als dos costats de les seues portes. Un metre sota la teulada es trobava el cassetonat hui desaparegut. S'ignora la data de construcció però és impossible que s'edificara sobre una torre anterior perquè en l'angle nord-oest hi ha restes d'una torre de rajola derruïda que contrasta amb la resta del conjunt d'argamassa i pedra. L'alqueria degué tindre al principi un caràcter militar com a lloc avançat de vigilància on s'efectuaria el relleu de les patrulles costaneres davant les freqüents incursions de pirates i barbarescos. En 1568 va ser propietat de Domingo Aleixandre veí de Gandia fins que en 1590 va ser venuda mitjançant un acte verbal a Sr. Alonso de Borja i Castro últim fill del Duc Francesc de Borja, no sent escripturada fins a 1592. Aquest va iniciar les obres necessàries per a convertir-la en una alqueria senyorial d'esbarjo però la seua mort en 1593 li va impedir veure-la acabada. Dues sentències del Real Consell de Madrid de 1596 atorguen la propietat de l'immoble a la seua vídua Leonor de Noroño en contra de la Companyia de Jesús, que la va retindre entre els anys 1593 i 1596. Aquesta la va cedir en arrendament juntament amb les seues terres en traslladar la seua residència a Madrid. L'any 1600 els marmessors testamentaris de Leonor de Noroño la venen al Duc Carles II de Borja per 1700 lliures. En 1311 un memorial elevat al duc advertia de la situació d'abandó en què trobava la finca que malgrat "ser nova i de bon edifici, per no habitar-se, amenaça ruyna". De l'alqueria no es torna a saber res fins a l'arribada a Gandia de l'emperadriu Margarita d'Àustria. Llavors s'utilitza l'edifici i l'estany per a divertimentos cortesans, posseint el duc set barques per a acomodar als seus convidats i músics encarregats d'amenitzar el passatge. A mitjan segle XVIII els ducs abandonen l'explotació directa de la finca, sent arrendada fins a la primera meitat del segle XIX. Posteriorment va pertànyer a la Cambra Local Agrària i en desaparéixer aquesta, va revertir a l'Ajuntament qui va habilitar l'edifici per a escola d'hostaleria amb ajuda de fons europeus, en els anys 90. L'habilitació va consistir en el buidatge de l'interior de l'edifici, i la modificació dels buits exteriors. En l'actualitat està cedida a la Conselleria de Turisme. L'estany, pròxim a l'alqueria, s'alimenta de tres naixements d'aigua provinents de les pròximes muntanyes la filtració de les quals i posterior sorgiment en la franja costanera provoca les anomenades marjals o zones pantanoses. En l'actualitat han sigut en la seua major part dessecats i convertits en camps de cultiu, per la qual cosa la conservació d'aquests, com a part del seu entorn, adquireix una gran importància des dels punts de vista històric, paisatgístic i mediambiental. (C.Pérez-Olagüe) (Basat en un text de Cipriano Molinero i en la investigació arxivística de José Mª Cruselles)

Fotos

Foto InmuebleFoto InmuebleFoto Inmueble

Plànol

Foto InmuebleFoto Inmueble

La geolocalització dels elements està en procés de revisió.