Castillo Palacio de los Bellvís

Dades de protecció de l'inmoble

Secció

Primera

Classificació

Béns immobles 1ª

Categoria

Monument

Dades de Declaració

Tipus de Protecció

Declaración BIC genèrica GVA

Data Signatura Acte

11/06/98

Data Publicació DOGV

18/06/98 Vore DOGV

Data Publicació BOE

22/06/98 Vore BOE

Dades d' Entorn

Tipus de Protecció

Entorno de protección BIC genèrico

Data Signatura Acte

11/06/98

Data Publicació DOGV

18/06/98 Vore DOGV

Data Publicació BOE

22/06/98 Vore BOE

Dades d' Inscripció

Tipus de Protecció

Inscripción definitiva BIC Ministerio

Data Signatura Acte

04/12/02

N° Inscripció Ministeri

R-I-51-0010940

Tipus de Protecció

Inscripción definitiva BIC GVA Publicada

Data Signatura Acte

07/07/23

Data Publicació DOGV

18/07/23 Vore DOGV

A mitjan segle XIII va ser lloc de colons cristians, però durant la baixa Edat mitjana, Benissuera va ser lloc de moriscos, probablement aplicant la jurisdicció alfonsina del 1329, el poble va ser repoblat amb famílies musulmanes, després d'un moment de crisi i despoblament. Amb l'expulsió dels moriscos en 1609, el lloc pertanyia a la Casa dels Bellvís (encara que una branca diferent dels Bellvís de Bèlgida i Bellús). En ser repoblat Benissuera amb cristians vells es va produir una nova distribució de l'espai. Les noves cases es van disposar al voltant de la plaça on el palau era l'element central, deixant fora del recinte habitat l'església del lloc de moriscos. La plaça encara conserva bon part de la seua fesomia inicial. En ella s'observa alguna casa antiga que pot datar del segle XVII, amb una porta amb arc de mig punt de rajola, porxo tancat amb pilars quadrats de pedra que conserva la seua pàtina de calç. El palau va pertànyer en el segle XIX als Comtes de Casal. D'aquests va passar al Vescomte de Sant Germán. En l'actualitat és propietat privada. Benissuera és una xicoteta població d'uns 250 habitants, pertanyent a la comarca de la Vall d' Albaida. El castell domina la plaça on es troba situat amb el seu potent volum. La resta de les cases de l'entorn, de construcció tradicional popular, es troben en bon estat, encara que algunes parcialment transformades. L'edifici que es trobava confrontant amb el palau pertanyia a les dependències d'aquest. S'ha fet sobre aquest últim, un edifici de nova planta, destinat a Centre Cultural Municipal. El palau és un edifici de planta quadrada, proveït d'hort adjacent i tancat d'una gran extensió. Es poden apreciar diferents fases constructives. La part més antiga es correspon amb la torrassa quadrada (7,2 x 7,4 metres) que sobreïx de la planta. La seua fàbrica de tàpia de calç i terra que resta en la part posterior sembla bastant més antiga i fa suposar que aquesta torre podria correspondre a un element defensiu islàmic. Posteriorment hauria sigut aprofitat pels Bellvís amb funcions de torre feudal, fins que arribat el segle XVI, aquests van decidir alçar la fortalesa de planta quadrada que forma l'edifici actual (27 x 25 metres). La datació documental exacta de l'obra no es coneix fins al moment, però comparant aquesta fortalesa amb el castell d'Alaquàs, edificat a partir de l'any 1582 a instàncies del senyor d'aquesta vila, Luis Marró de la Casta, es pot deduir que tots dos edificis van ser alçats sota el mateix patró: planta quadrada i pati central. Aquell amb quatre torres i el de Benissuera amb només dos, però amb una galeria de finestres idèntica, quadrades d'arc rebaixat. Disposa l'edifici d'una accés que dona ala plaça Major i d'un altre posterior des de l'hort. Disposa de pati central rectangular (13 x 10,2 metres) per mitjà de dos arcs rebaixats. En el costat d'aquests arcs, poques són les portes i finestres que s'obrin la pati, fent l'efecte de ser al pati d'armes d'una fortalesa militar. El tapial empleat en la construcció d'aquesta part central del palau és diferent a la del costat posterior de la torre abans referida i presenta multitud de rajoles entre el morter de calç i arena. La meitat el parament on s'inscriu la portada del palau està formada per cadirat de molt bona qualitat. Al costat d'aquesta obra, en l'angle sud-oest del palau i que dona a la plaça, s'alça una segona torre contemporània del cos central i integrada en la planta. Destaca en la façana principal l'entrada amb arc de mig punt de dovelles de pedra i les reixes de ferro forjat de les finestres que són de molt bona qualitat. Es pot distingir una tercera fase d'intervenció al castell. Segurament es va realitzar en el transcurs del segle XVII, per les característiques de l'obra nova, amb arcs de mig punt. La torre primitiva va ser reconstruïda en bon part amb una cantonada reforçada amb cadirat i un coronament de rajola cara vista. Per a fer efectiva aquesta última reconstrucció es va utilitzar un sistema de construcció a la manera toscana, de la qual queden en el mur de rajola les marques o forats dels cairats que sostenien els taulons sobre els quals treballaven els obrers. Es conserva un escut que sembla de fa poc sobre la clau de l'arc d'accés que dona a la plaça. Aquest castell palau va ser la plaça forta del Senyor de Benissuera, sent a més utilitzada com a residència i factoria agropecuària. (C.Pérez-Olagüe)

Fotos