Castillo de Benicasim
- IGPCV
- 12.028-9999-000011
- Denominació
- Castillo de Benicasim
- Altra denominació
- Castillo de Centinela
- Municipi
- BENICÀSSIM
- Comarca
- LA PLANA ALTA
- Província
- Castelló
- Localització
- Montículo junto al casco urbano
- Època
- Ibérica-Medieval
- Ús primitiu
- Defensiu
- Tipologia
- Edificis - Edificis militars - Castells
El castell de Benicàssim es trobava inclòs en la Tinença de Montornés juntament amb la Pobla Tornesa i el feu de Borriol. Montornés va pertànyer als dominis aragonesos des de Pere I el Gran a la fi del segle XI. L'any 1094, Pedro, fill del Rei, anava al seu castell de Montornés, per a signar pau i amistat amb El Cid, en la vila de Borriana, i havent-se rebel·lat en 1097 la guarnició mora de Montornés els dos junts la van sotmetre. Aquests fets són relatats per la Història Roderici, havent sigut concretats per Menéndez Pidal, gràcies a curiosos documents dispersos en els arxius de Roda, Osca, Montearagón i Sant Joan de la Penya. Amb la presència almoràvit i la mort del Cid en 1099 les possessions de Pere I es veuen seriosament amenaçades. L'any següent s'unifica la defensa dels contorns del castell de Montornés en la persona del tinent Muno Muñoz al señorear els castells de Castiglione- Fadrell o de la Magdalena- al sud de Montornés, Azafuz Zufera- al Nord i Montroig Mollet- a l'Oest, formant-se amb això un autèntic cinturó defensiu per a Montornés. Va ser conquistat pels almoràvits en 1103. Va passar definitivament a dominis cristians en 1234. La baronia de Benicàssim i Montornés té el seu origen en la donació efectuada a Pedro Sanz de Martell, notari Real de Jaume I, el 29 de novembre de 1242. En 1268 Montornés és donat en feu a l'església de Sant Vicent de la Roqueta de València. Aquest feu passarà al Monestir de Poblet el 12 de desembre de 1287 per concessió d'Alfons III. Per l'acta de la visita pastoral del Bisbe Paholac a la seua diòcesi de Tortosa realitzada des d'agost de 1314 a març de 1316, de la qual es conserva el manuscrit original en l'Arxiu Capitular de la Catedral de Tortosa, es coneix el perfil del castell de Benicàssim que es troba dibuixat en aquest, així com diverses notícies sobre la seua població. En 1333 el senyor va ser Juan Ximénez, fill de Pedro Ximénez d'Arenós. En 1416 passa la jurisdicció senyorial al bisbe de Vic, Alfonso de Thous per concessió real, fins a finals de 1420, quan per mort d'Alfonso de Thous, passarà per compra a Gilberto de Centelles, senyor de Nules. Dels Centelles passarà al patrimoni real fins al 24 de febrer de 1467, quan Joan II ho dona a Juan Pagés, la família del qual que posseirà el senyoriu de la Tinença durant mig segle fins que l'any 1515 Nicolás de Casalduch, ciutadà de Castelló i senyor de la Serra D´En Galcerán, va efectuar la seua compra. El 8 de desembre de 1589 Donya Violante de Casalduch va atorgar carta de població al castell de Benicàssim del Senyoriu de Montornés i Benicàssim a 10 pobladors. I a 22 de setembre de 1593 atorga carta de població a la torre situada en el terme de Benicàssim i Montornés a 16 pobladors. Poc temps després, el 9 de setembre de 1603, en l'ermita de Santa Águeda, dona a poblar els llocs de Montornés i Benicàssim a 40 pobladors, en el seu major parteix agricultors de la zona. Els Casalduch van ser els senyors de les baronies fins que en 1620 el pare i administrador de l'hereu va vendre i va disgregar el vincle fundat el 1534 per Nicolás de Casalduch, la Tinença de Montornés i la baronia de Benicàssim, que llavors semblava deshabitada i inculta. La venda de la baronia de Benicàssim i la Torre del Senyor va ser efectuada el 24 de febrer de 1620 a favor de Claudi Luperc Ferrer. La baronia va continuar en possessió d'aquesta família fins que sense descendència de l'últim baró passa a Francisco Giner Feliu nebot de la seua dona. Es troba situat en un xicotet monticle al costat del nucli urbà de Benicàssim, dominant la població. El castell es trobava en connexió visual amb el seu veí castell de Montornés i amb la torre guaita de Sant Julián, situada al costat de la costa, hui desapareguda. La construcció del nou Ajuntament als peus d'aquest monticle i d'una altura quasi igual a aquest, ha ocultat en la seua pràctica totalitat la vista del castell i l'accessibilitat a aquest. El monticle va patir un desmunt parcial per l'obertura de la carretera nacional 340 que circula a l'oest del castell. Segons el dibuix de l'any 1314 corresponent a la visita del bisbe Paholac a la seua diòcesi el castell disposava de la torre de l'homenatge en posició superior i dues torres inferiors que podrien correspondre a la muralla que el voreja. Es conserven restes de dues torres i llenç de muralla que dona a sud, així com restes d'un aljub. També es troben les restes de l'antiga església citada pel bisbe Paholac, que posteriorment va passar a formar part del convent franciscà després reconvertit en caserna. (C.Pérez-Olagüe)
Plànol
La geolocalització dels elements està en procés de revisió.