Caseta de Volta

Construcció rural d'aproximadament 6,5x4 m situada en la partida de la Peixera, en les proximitats del Barranc dels Passeres. L'element més rellevant d'aquest tipus arquitectònic és la volta de canó, realitzada amb rajoles ceràmiques, que descansa sobre dos gruixuts murs longitudinals que realitzen la doble funció d'aïllar l'interior de la caseta mantenint una temperatura estable tot l'any i servir de murs de descàrrega de les tensions de la volta. La porta se situa en el centre d'un dels costats majors, orientada al Sud. En tots dos costats curts, sengles finestres allargades i estretes situades a l'altura de la volta faciliten la ventilació de la caseta. A diferència de la majoria de casetes de volta, les parets de maçoneria no estan arrebossades, la qual cosa li confereix una certa singularitat i una major integració en el paisatge. Per contra la coberta voltada ha sigut reparada amb un producte aïllant roig poc apropiat. La distribució interior és molt característica: a un costat de la porta, un pesebre indica l'espai reservat a l'animal de càrrega. En el costat oposat, la zona d'hàbitat, definida per una ximenera, un armari de rebost i un pou que recollia l'aigua de pluja de la coberta de la caseta, que es recollia mitjançant la panxa d'un cànter que fa les vegades d'embut i, mitjançant una canalització de tubs ceràmics encara conservada, es conduïa cap al pou. Els cassets de volta, segons els especialistes, deriven de les pallisses: construccions rurals amb sostre a una aigua cobert amb teula corba, substituït en els cassets de volta per volta de canó. La distribució, en canvi, es repeteix quasi sense canvis en tots dos tipus. Pallisses i cassets de volta són dos exemples excepcionals d'habitatges temporals del món rural; en el seu moment van ser testimonis i protagonistes d'un model d'ocupació del territori i d'aprofitament dels recursos naturals en el qual es va basar bona part de l'economia de les nostres comarques: l'agricultura de secà.

Croquis

Fotos

Plànol