Castillo Palacio Señorial

Dades de protecció de l'inmoble

Secció

Primera

Classificació

Béns immobles 1ª

Categoria

Monument

Dades de Declaració

Tipus de Protecció

Declaración BIC genèrica GVA

Data Signatura Acte

11/06/98

Data Publicació DOGV

18/06/98 Vore DOGV

Data Publicació BOE

22/06/98 Vore BOE

Dades d' Entorn

Tipus de Protecció

Entorno de protección BIC definitivo. Planeamiento aprobado

Data Signatura Acte

13/11/02

Data Publicació DOGV

14/03/03

Data Publicació BOP

07/02/03 Vore BOP

Dades de Fitxes Planejament

Tipus de Protecció

Ficha BIC planeamiento

Data Signatura Acte

29/10/02

Dades d' Inscripció

Tipus de Protecció

Inscripción definitiva BIC Ministerio

Data Signatura Acte

25/07/02

N° Inscripció Ministeri

R-I-51-0010816

Tipus de Protecció

Inscripción definitiva BIC GVA Publicada

Data Signatura Acte

07/07/23

Data Publicació DOGV

18/07/23 Vore DOGV

Per donació del Rei don Jaume I en 1277 va posseir el poble Sr. Juan de Próxita, els successors del qual van alçar el castell palau. La data del seu aixecament és desconeguda però sembla ser una construcció del segle XIV, amb posteriors intervencions que van anar transformant el mateix. En 1487 va ser venut a Pedro Maza de Lizana, moment en el qual es procedeix a la remodelació del palau. Es tracta d'una reforma important que modifica substancialment l'aspecte interior de l'edifici, afegint noves estades i incorporant nous elements decoratius més concordes amb els gustos de l'època. Si bé l'aspecte exterior a penes és objecte de canvis substancials en el seu interior la decoració pròpia de l'estil gòtic flamíger deixa en un segon pla l'austera arquitectura del període anterior, esborrant les escenes decoratives que els eren alienes. En morir Brianda Maza sense successió, la baronia va passar a Ramón Lladró, Senyor de Castalla. En 1575 es va fer càrrec d'ella Pedro Maza Lladró, Marqués de Terranova, primer Duc de Mandas. Va pertànyer després als Marquesos de Dos Aguas els qui ho van vendre a la fi del segle XIX, habilitant-se en el seu interior cinc habitatges independents. Es troba en el centre del centre històric destacant volumètricament sobre el conjunt. El castell, de gran importància i impacte en la població, pertany al gòtic valencià i exemples similars són els castells d'Albalat dels Sorells, Bétera, Forna i Alaquàs. El castell construït "ex novo", amb planta de fortalesa (27 x 28 metres), en la qual dominen quatre torres a les cantonades i un parament embolicant un espai lleugerament rectangular que configura un pati central (11x 11 metres). El seu aspecte en un primer moment seria similar al castell de Forna. Els seus murs són de tapial i els forjats estan conformats en la planta baixa per voltes i en les plantes superiors per cassetonats de fusta. La disposició de les espitlleres, així com mechinales i buits de pas en els murs de tapial donen una aproximació dels primers nivells d'utilització de la fortalesa. Durant els segles XIV-XV deixa de tindre sentit l'ús com a fortalesa i es realitzen una sèrie de reformes tendents a la seua rehabilitació com a residència palatina, deixant de tindre ús les espitlleres, quedant impracticables, sent en molts casos tapades. Com a elements decoratius es poden esmentar les portes de cadirat amb arc de mig punt tant del pati com de la primera planta, així com les finestres coronelas bíforas i fonamentalment el fris decoratiu de la sala d'honor. Aquestes pintures estarien dins del denominat gòtic lineal i pels paral·lels que es disposa podrien haver-se realitzat entre els anys 1320 i 1360, època que coincidiria bastant bé amb el moment corresponent a la introducció dels finestrals bíforos. Altres elements serien els cans que discorren al llarg dels paraments tant en la primera com en la segona planta; cans que corresponen a la fase inicial de l'edifici i que defineixen un tipus de forjat característic del món gòtic del qual encara es conserven alguns trams en l'actual palau. Com a elements decoratius característics de la reforma de finals del segle XV, caldria assenyalar la proliferació de l'algeps en la realització dels marcs de portes i finestres, tant conopials com carpanells i de mig punt; la incorporació en el sistema constructiu d'arcs rebaixats de rajola, com a elements que permeten obrir grans buits i, al mateix temps, com a elements portants, en alguns casos amb un pilar central recolzant en la clau. Una altra peça que caldria situar en aquest període és l'escalinata que des del pati central possibilita l'accés a la planta noble. La torre sud-oest manté un aspecte similar a la primera fase amb modificacions en la primera planta amb la incorporació de la volta aristada i l'eliminació del forjat que cobria la tercera planta que es desplaça a una cota superior recolzant directament sobre la part superior dels merlets les obertures dels quals van ser paredats. (C.Pérez-Olagüe)

Fotos

Plànol