La Vilavella

El Dr. F. Esteve ho descriu com un poblat amb restes d'habitatges i ceràmica a mà, poques vegades torneada, d'un iberismo arcaic. La Vilavella posseeix una notable extensió i una estratègica ubicació geogràfica al capdamunt una suau elevació des de la qual s'exerceix un perfecte control visual d'un llarg tram de la Via Augusta. Entre el bosc baix que hui cobreix per complet el jaciment, es poden apreciar amb total claredat restes d'esturas defensives i d'habitació així com abundant material ceràmic, entre el qual destaquen els exemplars no tornejats i els de procedència fenícia, la qual cosa situaria la cronologia d'aquest assentament entorn dels segles VII-VI a. C. Coneguda d'antic, i de fàcil accés, la Vilavella ha sigut objectiu de les actuacions clandestines de furtius les petjades dels quals encara són visibles en el jaciment.

Fotos

Plànol