Tornar

Poblado Amurallado Cova Foradà

IGPCV
46.147-9999-000014
Denominació
Poblado Amurallado Cova Foradà
Municipi
LLÍRIA
Comarca
EL CAMP DE TÚRIA
Província
València
Època
Bronce Valenciano. Ibérico y Romano
Tipologia
Edificis - Edificis militars - Ciutats emmurallades
Foto InmuebleFoto InmuebleFoto Inmueble
Dades de protecció de l'inmoble
Secció
Primera
Classificació
Béns immobles 1ª
Categoria
Zona arqueològica
Dades de Declaració
Tipus de Protecció
Declaración BIC genèrica GVA
Data Signatura Acte
11/06/98
Data Publicació DOGV
18/06/98 Vore DOGV
Data Publicació BOE
22/06/98 Vore BOE
Tipus de Protecció
Incoación BIC estatal
Data Signatura Acte
24/11/80
Data Publicació BOE
26/01/81 Vore BOE
Dades de Fitxes Planejament
Tipus de Protecció
Ficha BIC planeamiento
Data Signatura Acte
11/04/03
Dades d' Inscripció
Tipus de Protecció
Inscripción definitiva BIC Ministerio
Data Signatura Acte
18/02/10
N° Inscripció Ministeri
67
Tipus de Protecció
Inscripción definitiva BIC GVA Publicada
Data Signatura Acte
07/07/23
Data Publicació DOGV
18/07/23 Vore DOGV

El jaciment de la Cova Foradà se situa sobre el Cabeço de l'Ermita en el terme municipal de Llíria, comarca del Camp de Túra. Aquesta comarca situada a l'oest de la província de València és recorreguda pel riu Túra, que discorre de nord-est a sud-est, l'activitat erosiva del qual ha format les abruptes goles que donen a la comarca un paisatge molt característic. El Cabeço de l'Ermita es troba en els últims contraforts de la zona muntanyenca recorreguda pel Túria, limitant amb la plana al·luvial tan característica dels termes municipals de Llíria, Casinos i Marines. Aquesta àrea plana està formada per l'acció fluvial de les rambles d'Artaix i Castellarda. El jaciment ha sigut objecte de diverses intervencions arqueològiques: una primera excavació arqueològica en 1932 sota la direcció de Domingo Fletcher i Salvador Espí, una prospecció dirigida per José Mª Montañana i una última excavació sota la direcció de Milagros Gil-Mascarell i José Aparicio en 1967. El poblat, d'uns 5000 m² destaca, sobretot, pel seu recinte emmurallat, extraordinàriament ben conservat malgrat les actuacions extractives que ho circumden. L'assentament presenta una primera ocupació durant l'Edat del Bronze i una segona, amb una llarga perduració, des de l'Ibèric Ple fins a l'Imperi Romà (segle IV a.n.e. al segle II n.e.). El vessant occidental del turó presenta forts escarpes que fan molt difícil l'accés i per tant la seua necessitat de construir defenses artificials. El vessant oriental, de pendent més suau, concentra el sistema defensiu. Tancant el serral, pel sud-oest es troba una gran Torre defensiva de forma rectangular de 17 metres de llarg per 11 d'ample i els murs del qual presenten una grossària de 175 cm. La torre es troba construïda en carreus ben escairats i de grans dimensions conservant una altura que ronda els 2 metres en el costat nord. La seua construcció o reconstrucció es data en el segle I n.e. per paral·lels amb el Tossal de Manises. La muralla arranca des de la torre, després d'un xicotet espai amb funció de porta. En aquest tram d'arrancada trobem un cos sortint que correspon al fonament d'una xicoteta torre. El llenç de la muralla discorre paral·lel a les corbes de nivell, amb una longitud de 25 metres, fins a arribar a l'elevació de l'extrem nord on gira. Aquest llenç es troba en un excel·lent estat de conservació (exceptuant xicotets que manca), i aconseguint en alguns llocs els 2 metres d'altura conservada. Es tracta d'una construcció d'uns 100 cm. d'amplària que s'assentisca directament sobre el terreny natural, presentant el seu sòcol un xicotet sortint. Està construïda amb mampuesto paral·lelepípedes travats amb terra i col·locats regularment, mantenint cada filada l'horitzontal. Com succeeix en altres poblats ibèrics, la muralla estaria composta per un sòcol de pedres sobre el qual s'alçaria un alçat de toves. El territori de la comarca del Camp de Túria ha sigut ben estudiat, definint els paràmetres que caracteritzen aquest tipus d'assentaments. El jaciment de la Cova Foradà s'inclouria dins de la categoria dels oppida xicotets, tant per la seua ubicació i defensa com per la seua grandària. D'altra banda, aquest jaciment controla la via natural des de l'interior a la costa tenint en les seues faldes el Camí Vell de Chelva. (J.L. de Madaria)

Fotos

Foto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto Inmueble

La geolocalització dels elements està en procés de revisió.