Ciudad Iberorromana fortificada La Carencia
- IGPCV
- 46.248-9999-000004
- Denominació
- Ciudad Iberorromana fortificada La Carencia
- Altra denominació
- Poblado ibérico la Carencia
- Municipi
- TURÍS
- Comarca
- LA RIBERA ALTA
- Província
- València
- Localització
- Cordillera del Portell
- Tipologia
- Edificis - Edificis militars - Ciutats emmurallades
La Manca és un jaciment que ha sigut fins hui parcialment excavat. Gràcies als treballs de la investigadora Milagros Gil-Mascarrell en els anys 1971-72 es coneix la cronologia d'una part del jaciment així com el tipus de construccions i extensió d'una part del poblat, que té una ocupació des del Bronze Final, continuant en les èpoques Ibèrica, Romana Republicana i Roma Imperial fins a arribar al període islàmic amb la construcció d'una torre. La Manca aquesta situada en la serralada del Portell, pròxim a la població de Turís. La zona és una àmplia plana amb relleu càrstic on destaquen alguns massissos solcats pel riu Magre, amb nombrosos barrancs i fonts que emergeixen a la vora de les muntanyes. La major elevació del conjunt és la serra de la Manca amb el seu punt més alt a 379 m. La proximitat al riu Magre, afluent del Xúquer, va condicionar la seua ubicació ja que d'aquesta manera participava d'una xarxa comercial fluvial i terrestre de l'antiguitat en contacte directe amb el comerç marítim. La seua situació estratègica, a cavall entre la costa i les comarques interiors, li va proporcionar un caràcter de nucli distribuïdor de mercaderies cap a les comarques d'interior. El jaciment té tres camins d'accés. Un d'ells pel nord-oest del vessant pel qual es pot circular amb vehicle, aconseguint una cota mitjana del poblat i havent destruït un a part de les estructures d'aquest. Un altre camí, al sud-oest condueix a la cota més baixa del poblat i està obert recentment. El tercer està situat a l'est de la muntanya quasi perdut per la vegetació i pel qual s'arriba a una font situada en la part mitjana del poblat. En la plana que envolta la muntanya de la Manca s'alcen alguns xicotets pujols on se situen poblats del Bronze i ibèrics i en algunes terrasses del riu Magre es troben restes de viles romanes. Des de la ciutat es controlava i albirava un ampli territori: pel sud-oest i al fons de la serra de l'actual terme de Dos Aguas i el poblat ibèric de Pic dels Alls (Yátova) i pel sud-est el port de Buñol. Pel nord s'albiren al fons els últims contraforts de la serra Calderona i darrere de l'actual localitat de Loriguilla, el cim de la ciutat ibèrica d'Edeta (Llíria). Cap a l'Est en un dia clar es veu la mar Mediterrània. La Manca és una ciutat ibèrica, que posteriorment es va romanitzar, una de les poques existents a la Comunitat Valenciana i que constituïa un centre d'organització i control polític, social i econòmic d'un ampli territori, d'igual manera que les ciutats d'Edeta (Llíria), Arse (Sagunt), Saetabi (Xàtiva) i Kelin (Caudete de las Fuentes). L'extensió de l'urbs va ser de 8,5 Has, envoltada per la muralla exterior. A més existeix una segona muralla i una primera denominada per Milagros Gil-Mascarell l'acròpoli i que se situa en el punt més alt del cim. L'acròpoli o primer recinte es considera el més antic, ocupa una 0,3 hectàrees amb un perímetre de 246,49 m². En la primera campanya de 2002 es va netejar un tram del mur oest que tanca el recinte amb el que sembla una torre en el seu angle nord-oest. El segon recinte situat a una cota de 348,60 m té un perímetre de 727,40 m i ocupa unes 1,6 hectàrees. L'excavació arqueològica de la campanya de 2003 es va centrar en aquesta zona, continuant les excavacions de Gil-Mascarell. Es coneix un gran mur, anomenat mur meridional en direcció aquest-oest amb murs d'habitacions a nord i sud. En aquest mur de característiques clarament defensives es va excavar un primer tram d'una longitud de 22,90 m i una amplària d'1 a 1,18 m. Al final del gran mur es troba una torre, la torre Oest, de planta rectangular de 4,60 x 4,70 metres, feta de carreus de pedra calcària treballats per la cara exterior així com pedres irregulars, travades amb terra i el seu interior ple de terra i pedres. Aquest mur té la particularitat que en la seua part exterior es troba reforçat per un altre mur que discorre paral·lel al primer i sembla adaptar-se a la corba de nivell del terreny. Està situat a uns 4 metres de la muralla i té murs perpendiculars a manera de tirants o contraforts interns i l'espai entre els dos murs està emplenat de terra i pedres. Es conserva el talús amb arracada cap al sud igual que les corbes de nivell de la muntanya. Es tracta d'una construcció habitual en el món grec que es denomina emplecton. També es coneix des de les excavacions dels anys 70, una altra torre denominada torre Aquest, que no conserva tota la planta les seues mesures són 4,26 x 4,90 metres. A l'interior del recinte s'han trobat restes de ceràmica ibèrica, itàlica amb vernís negre, carbó, escòria de metall, malacologia i fauna amb una datació dels segles II-I a. C. En un nivell més baix s'han trobat ceràmica àtica de vernís negre així com fenícia i ibèrica. La cronologia d'aquest nivell seria la del moment de construcció de la muralles que podria estar entre els segles IV-III a. C. En la campanya de 2004 es va realitzar el seguiment de la muralla per la seua prolongació cap a l'est, arribant a documentar un total de 152 m, entre les dues campanyes acabant en el que sembla ser una torre, des d'al fet que continua la seua prolongació encara que aquesta no s'ha documentat fins al moment actual. També es va localitzar una porta de 1,30 m al costat de la torre Aquest. La muralla en aquest tram té un gruix entre 0,90 i 1,30 m. En la zona més oriental del recinte i la millor conservada, ja que no ha sigut rompuda, es descobreixen les últimes restes de llenços murarios. El tercer recinte que tanca el conjunt de la ciutat té un perímetre de 1771,39 m, abastant una superfície total de 8,5 hectàrees, amb una cota mitjana de 322m i una inferior de 299 m. En la muralla s'aprecien trams de llenç i torres amb diferent grau de conservació. La seua factura també és de carreus de mitjana grandària travats amb terra i s'aprecia en alguns trams la utilització de grans carreus. La seua amplària mitjana oscil·la entre 0,90 i 1,10 m, que va poder documentar-se en a l'any 2007, en l'extrem sud-oest. L'última campanya de 2008 té com a objectiu el coneixement de la cronologia d'aquesta última muralla. Els aspectes ornamentals no es conserven. S'han trobat peces de valor artístic com un cap de bou de pedra que formava part d'una escultura funerària, que es troba en l'actualitat a l'Ajuntament de Turís. També s'han trobat diversos objectes ceràmics d'origen fenici, grec, iber i romà, així com ossos, monedes i altres peces metàl·liques quasi totes ibèriques i romanes. Els treballs arqueològics en el jaciment es remunten a les intervencions en els anys 1971 i 1972 sota la direcció de Milagros Gil-Mascarell en la qual es va donar a conéixer una muralla amb dues torres situada en la zona més alta del poblat i es van excavar diverses habitacions que van permetre establir una cronologia per al poblat des del Bronze final fins a època islàmica. L'any 2001, el servei d'Investigació Prehistòrica de la Diputació de València, va iniciar el projecte arqueològic La Manca. Evolució cronològica i urbanística. Valoració dins del territori sota la direcció de l'arqueòloga Roasa Albiach Descals. Les campanyes realitzades van continuar anualment i ininterrompudament fins al present any 2008, sota la mateixa direcció. (C.Pérez-Olagüe i R.Albiach)
Fotos
La geolocalització dels elements està en procés de revisió.