Castillo de Ambra

Dades de protecció de l'inmoble

Secció

Primera

Classificació

Béns immobles 1ª

Categoria

Monument

Dades de Declaració

Tipus de Protecció

Declaración BIC genèrica GVA

Data Signatura Acte

11/06/98

Data Publicació DOGV

18/06/98 Vore DOGV

Data Publicació BOE

22/06/98 Vore BOE

Dades d' Entorn

Tipus de Protecció

Entorno de protección BIC genèrico

Data Signatura Acte

11/06/98

Data Publicació DOGV

18/06/98 Vore DOGV

Data Publicació BOE

22/06/98 Vore BOE

Dades d' Inscripció

Tipus de Protecció

Inscripción definitiva BIC Ministerio

Data Signatura Acte

08/10/03

N° Inscripció Ministeri

R-I-51-0011110

Tipus de Protecció

Inscripción definitiva BIC GVA Publicada

Data Signatura Acte

07/07/23

Data Publicació DOGV

18/07/23 Vore DOGV

Les excavacions recents, realitzades durant els últims anys, posen de manifest que es tracta d'un nucli de població medieval, construït en època musulmana i repoblat més endavant en època cristiana. Pertanyien al districte castral d'Ambra les següents alqueries: Atzahila, Atzaneta, Avengalip, Beniomer, Beniparri, Benituba, Beniumeia, Benixat, Beniçuleima, Castelló, Cotes, Favara, Forna, Gaià, Atzuvia, Massil, Rupais, Salamona, Sorell i Uxola. L'any 1258 se li va consignar el castell a Arnaldo de Romaní, manant-li Jaume I que al castell romanguera una acémila i deu homes. Un any després va passar a Benanat de Guia que el va tindre poc temps, passant el 1260 a Pedro de Berbegal, arxipreste de Daroca, custodiant-ho amb quatre homes, als quals el rei pagava 150 sous anualment. El 1264 va passar el castell a Ade de Paterna pel deute que l'infant Sr. Pedro va contraure amb ell. Cobrada el deute, el rei va tornar a donar en dèbit el castell a P. de Capellades. El 1271 va passar a mans, en les mateixes circumstàncies, a Pedro de Marcén. Finalment després d'estar en mans dels sarraïns durant tres anys, a partir de 1276, el castell va començar a perdre la seua importància militar. En 1280 es crea la nova vila de Pego. Després de la segona carta de poblament (1286) concedida en millors condicions que la primera (1279), comencen a arribar colones des de Barcelona que s'assenten en la nova vila emmurallada que es va alçar sobre l'antiga alqueria d'Uxola. Es troba situat en la part més alta sobre un turó l'altura topogràfica del qual aconsegueix 300 metres. Domina d'una banda la marjal de Pego, que es troba els seus peus baix importants tallats que donen a nord. Els pendents a sud són més suaus. Es tracta d'un conjunt de gran extensió que es reparteix des del cim del turó, descendint pel vessant sud, de pendents més suaus que l'oposada, on hi ha corts de gran altura. Presenta el doble recinte emmurallat format per cortines de trams rectes de tapial, a intervals quasi iguals flanquejats per torres prismàtiques quadrades. L'accés al recinte superior es troba situat en el vessant orientat a llevant i consta de tres portes successives. Les excavacions recents han posat de manifest l'existència d'una mesquita de planta rectangular situada dins del recinte al costat de l'accés. L'espai interior es troba parcialment cobert de terra vegetal, on existeixen plantats un elevat nombre d'ametlers. Sobre els vessants s'agrupen diversos habitatges, totes les construccions mostren un estat d'arrasamiento important. Dominen sobretot importants estructures construïdes amb tècniques de tapial, entre les quals es troben les muralles. Les restes existents presenten un alt grau d'arrasamiento de les estructures construïdes. Les muralles estan conservades fins al nivell del camí de ronda. Es troba parcialment arrasat, les estructures d'habitatges s'alcen a escàs nivell per damunt del terreny. Major conservació presenten les muralles. (C.Pérez-Olagüe)

Fotos