Antiguo Convento de Nuestra Señora la Virgen del Socorro (Socós)

De quatre trams, amb absis poligonal, amb nínxol al costat de l'Evangeli. Tomba contigua. Construïda en estil renaixement amb pilastres d'ordre toscà i coberta ogival de nervaturas, claus amb màscares, els arcs de les quals arranquen de mènsules. Cor alt sobre la porta d'accés, il·luminat per òcul. Recoberta per decoració de yeserías tallades amb motius geomètrics s. XVIII. S'il·lumina per finestres laterals. Capelles laterals entre els contraforts. Paviment de lloses de pedra. En la part d'escola que va pertànyer a l'Església, que al seu torn formava part del convent d'Agustins, fundat per Rodrigo de Solís, apreciem, als peus de la Església, una capella entre contrafort de planta rectangular, amb carreus. Té pilastres de cadirat amb impostes motlurades del s. XVI. La coberta està inserida dins d'una aula. La segona capella té la mateixa planta rectangular però les seues proporcions són menors. La tercera capella té arc d'entrada de mig punt; la seua planta és quadrada; aquesta coberta amb cúpula circular i llanterna sobre petxines (s. XVIII); el seu decoració és neoclàssica, pintada imitant marbres i garlandes florals; s'aprecien les bases de les pilastres. Finalment es troba una quarta capella o sagristia, de major proporció i irregular en planta, la qual es troba, al seu torn subdividida en dues parts per arcades de mig punt sobre mènsules renaixentistes; la seua coberta és de volta de creueria, amb les seues nervaturas de pedra actualment ocultes a la vista: en la capçalera aquestes nervaturas recolzen sobre xicotetes mènsules estriades. En el sòl de les tres primeres capelles hi ha possibles lloses sepulcrals, tapades hui per la rajola. Quant a la façana dels Socos, presenta una portada manierista, amb porta de mig punt que en les seues llandes està datada en 1.781, amb representació de àngels amb palmes de martiri, al costat d'una porta conventual d'ordre toscà, amb arc de mig punt i espadanya de dos ulls. En els batents de porta hi ha dos ovals de llorer que emmarquen: l'oval esquerre un cor travessat per fletxes; l'oval dret un bàcul episcopal i creu patriarcal croats; falta l'element central, que va poder ser un llibre obert i sobre l'una mitra. La porta aquesta orlada amb casetones, partits per mitjà d'una clau i emmarcada amb columnes adossades, sobre altes bases, amb el fust acanalat i el capitell toscà. Tot això ho remata arquitrau, sobre el que es dona suport a un frontó partit per una fornícula, que repeteix el model de la porta hui buida. L'Església es troba rematada per una xicoteta espadanya.

Fotos