Tornar

Castillo de Benaguasil

IGPCV
46.051-9999-000004
Denominació
Castillo de Benaguasil
Altra denominació
Torre del Castillo
Municipi
BENAGUASIL
Comarca
EL CAMP DE TÚRIA
Província
València
Localització
En el centro de la población
Ús primitiu
Defensiu
Tipologia
Edificis - Edificis militars - Castells
Foto InmuebleFoto Inmueble
Dades de protecció de l'inmoble
Secció
Primera
Classificació
Béns immobles 1ª
Categoria
Zona arqueològica
Dades de Declaració
Tipus de Protecció
Declaración BIC genèrica GVA
Data Signatura Acte
11/06/98
Data Publicació DOGV
18/06/98 Vore DOGV
Data Publicació BOE
22/06/98 Vore BOE
Dades d' Entorn
Tipus de Protecció
Entorno de protección BIC genèrico
Data Signatura Acte
11/06/98
Data Publicació DOGV
18/06/98 Vore DOGV
Data Publicació BOE
22/06/98 Vore BOE
Tipus de Protecció
Entorno de protección BIC provisional. Incoación de entorno
Data Signatura Acte
29/08/05
Data Publicació DOGV
09/09/05 Vore DOGV
Data Publicació BOE
27/09/05
Dades d' Inscripció
Tipus de Protecció
Inscripción definitiva BIC Ministerio
Data Signatura Acte
02/07/04
N° Inscripció Ministeri
R-I-51-0011199
Tipus de Protecció
Inscripción definitiva BIC GVA Publicada
Data Signatura Acte
07/07/23
Data Publicació DOGV
18/07/23 Vore DOGV

Alonso Durá basant-se en el conjunt de testimoniatges materials, lingüístics i antropològics manejats en el seu estudi arqueològic del recinte emmurallat, situa la construcció de les muralles de Benaguasil en temps del rei Muhamed Ibn Sa´d Ibn Mardanis (1147-1172) i que el califa almohade Abu Yusuf Ja´qub al- Mansur (1184-1199) va reforçar i va millorar donant-los l'aspecte que van oferir davant els cristians en 1237. En aquest any 1237, arran de la conquesta pel rei Don Jaume I apareix Benaguasil en el llibre del Repartiment com a vila (població emmurallada i amb mesquita) que tenia a més un castell. Durant l'estiu de 1348, les viles de Paterna i Benaguasil es van alçar en armes contra la Unió. Els unionistes van atacar Paterna i la van prendre per assalt. Benaguasil va ser voltat i talats els camps del seu terme municipal. Don Pere de Jérica, Governador de València, que encapçalava el grup de nobles favorables als interessos de de el rei Pere II, va acudir amb les seues hosts en socors de Benaguasil i va obligar els rebels unionistes a alçar el cércol. Alguns anys més tard en 1403, durant les lluites entre les cases nobles valencianes dels Centelles i els Vilaragut, aquells es veuen obligats a eixir de València i es refugien com sempre a Benaguasil. La confiança en la fortalesa del seu castell i de les seues potents muralles, s'adverteix en el nombre de vegades que la citada família es va acollir a la seua protecció fins a l'any 1412 en què van finalitzar les lluites, amb la victòria dels Centelles. Les instruccions donades per Pere II el del Punyal, que en 1364 va manar que: Els castells murs o fortalezes de Benaguazir.... templa derrocades de present que ia no puxen esser tornades.... i per l'emperador Carles I en 1527, arran de la revolta dels moros de Benaguasil perquè destruïren les muralles i el castell, no van ser dutes a terme, ja que en les cartes de poblament de 1611 i 1613, els nous pobladors tenien l'obligació de conservar per sempre i a les seues expenses, les muralles, portals, portes i presó (castell) de la vila. El recinte emmurallat apareix de nou citat en un plec de contestació a les condicions de repoblació oferides pel Duc de Segorbe, en una modificació a la carta de poblament de 1611 al punt XXXII, els pobladors supliquen al Duc que ordene rebaixar les muralles perquè entre l'aire. A partir del segle XVIII es produeix un gran creixement demogràfic que continua durant tot el segle XIX, continuant fins a la dècada del 1940-1950, en la qual es va registrar un espectacular creixement humà. Això va implicar la ruptura de la trama medieval existent, amb la desaparició de restes del recinte emmurallat. Benaguasil es troba a la comarca del Camp del Túria, a uns 22 Km de la capital de la província. S'assentisca als peus del Montiel, turó que domina la gran horta solcada per una densa xarxa de séquies alimentades per un assut situat a l'esquerra del riu Túria. La seua àrea urbana ocupa aproximadament el centre del quadrilàter que formen les poblacions de Riba-roja de Túria, La la Pobla de Vallbona, Llíria i Vilamarxant. (Descripció de l'immoble Basat en els estudis d'Aurelio Alonso). El castell que ocupava el centre de la població va ser demolit entre els anys 1976 i 1977. A causa de la servitud d'ús sobre la coberta de la torre nord-est que posseïa la confrontant parcel·la situada en la plaça del Castell núm.7, va ser respectada la mateixa. La torre és de planta quadrangular, i presenta en el seu interior una dependència única. A uns 185 cm del nivell del sòl s'observen els allotjaments de les quatre bigues de fusta d'un forjat intermedi que dividia en dos el volum interior de la torre. Aquest forjat ha desaparegut. La terrassa superior descansa sobre una volta de canó. En la meitat del seu eix té un arc fajón de ferradura d'uns 70 cm d'amplària i 23 cm de regruix, les arrencades del qual se situen en els paraments oest i est a uns 435 cm del nivell del sòl actual. La clau de l'arc està a 645 cm del mateix nivell. Els murs tenen un gruix de 260 cm. Es conserven dues tosques perforacions en el mur de 73 cm d'amplària i 140 cm d'altura les quals es tancaven amb robustos portones de fusta reforçada per gruixudes platines de ferro forjat i claus. El portón de la porta inferior està exposat en el museu etnològic municipal. Des de la terrassa de la torre s'aprecia l'arrencada en angle recte del drap de muralla que recorria el tram comprés entre la torre conservada i una desapareguda torre octogonal situada al sud aquest del castell. En l'actualitat la torre no es pot veure des de l'exterior ja que està absorbida pels edificis del carrer del Músic Plasència, de la plaça del Castell i per l'edifici de nova planta del Centre d'Instrucció Cultural i Musical de la Unió Musical de Benaguasil, que ha ocupat el solar de l'antic castell. El seu ús actual és el de magatzem de la societat musical. Es conserven uns esgrafiats que reprodueixen creus de formes variades i puntes d'armes llancívoles. Aquests dibuixos semblen haver sigut realitzats per pressió sobre la superfície encara blana del morter sense forjar. Les parets on es troben aquests dibuixos corresponen a les parets de la dependència situada sobre el calabós, però sense comunicació amb ell. En ella va poder estar el depòsit d'armes esmentat en documents del segle XV. Es conserva una de les torres del castell, juntament amb un xicotet tram de muralla, la resta va ser demolida. (C.Pérez-Olagüe)

Plànol

Foto InmuebleFoto Inmueble

La geolocalització dels elements està en procés de revisió.