Castillo
- IGPCV
- 46.247-9999-000006
- Denominació
- Castillo
- Municipi
- TUÉJAR
- Comarca
- LA SERRANÍA
- Província
- València
- Localització
- Cerro que domina la población
- Ús primitiu
- Defensiu
- Tipologia
- Edificis - Edificis militars - Castells
L'origen de Tuéjar sembla remuntar-se a l'etapa de dominació romana, sent conquistat per Jaume I als musulmans. Tuéjar és una de les poblacions que Abu Zayd, rei moro de València, concedeix al Bisbe de Segorbe Sr. Pedro Argidio amb les viles i castells d'Alpuente, Azagra i Domeño, segons consta en un document atorgat a Terol el dia 22 d'abril de 1236. Aquestes viles i els seus castells tenien certa importància en l'edat mitjana, com a conseqüència d'estar situades en la confluència dels regnes cristians de Castella i Aragó i el regne moro de València i tindre en els seus voltants l'anomenat Gual de Moya únic lloc per on es podia passar el riu en aquell temps, passant per ella el camí ral de Castella. Com a conseqüència de totes aquestes circumstàncies, Tuéjar ha patit moltes vicissituds a través de la seua història, com ho testifiquen les venerables ruïnes de les seues tres antiquíssims castells que, construïts per al seu defensa, no sempre ho van aconseguir ja que va passar diverses vegades del poder dels moros al dels cristians d'Aragó i algunes vegades, d'aquests, als Reis de Castella. Fins a 1277 no es troba la primera referència que podria considerar-se de l'existència d'un castell. El mes d'octubre d'aqueix mateix any els delegats nomenats pel Bisbe de València es van presentar a Tuéjar i van notificar a Pascasio de Calamocha, lloctinent de l'alcaide Gil Abad l'adjudicació de la població al Bisbat de València fruit de la resolució del plet que hi havia entre el bisbat de València i el de Segorbe. La presència d'aquest alcaide i del seu lloctinent fa suposar que estan a càrrec de la guarnició del castell ja que precisament el càrrec d'alcaide va lligat a aquest. Les següents referències es troben ja en el segle XIV i estan motivades en uns casos per plets successoris per les propietats pertanyents a la casa de Jérica com ocorre en 1327. En aquest any ordena el rei Jaume II a Jaume de Jérica entregue a la seua mare Beatriz de Lloria, els castells i llocs de la serra d'Eslida, Castro, Chelva, Tuéjar, Domeño, Les Alcubles, el Toro, Pina, Castellmontán, Caudiel, Benafer i Els Barraques. En altres casos les referències estan motivades pel caràcter fronterer d'aquest castell amb Castella, per això el rei Pere IV el Cerimoniós ordena el proveïment de queviures a una sèrie de castells, Tuéjar, Domeño, Cheste, Chiva, Otonel, Chelva, Chulilla etc per la situació de perill creada per una possible guerra amb Castella. Pere de Jérica en 1353 també va proveir els seus castells davant el temor d'una invasió de tropes del rei de Granada. El Rei Pere IV d'Aragó va comunicar a Dª Buenaventura d'Arborea al març de 1370: Ens prendrem les mesures necessàries perquè els camps i llocs de l'aquest riu es poblen de cristians i s'assenyalen els llocs de Chelva i Tuéjar i els castells i fortaleses d'ells... Dª Buenaventura d'Arbòria en 1370 va concedir carta de poblament perquè l'ocuparen habitants cristians i ordenant que els moriscos foren traslladats extramurs. En la mateixa se cita: Igualment confiant en la lleialtat i laboriositat de Sr. Pedro López d'Abarca, alcaide de l'aquest lloc de Tuexar i del seu castell.... Posteriorment, des de 1385, va pertànyer a la família Lladre de Vilanova, vescomtes de Chelva, estant lligada a la mateixa fins a l'any 1773 en què va passar a la corona. L'última referència al castell data de 1395. En aqueix any es produeix la subhasta de tota la vall del riu Chelva per part dels jurats de la ciutat de València en subhasta pública i el síndic la compra en nom de la ciutat. Hi haurà tres alcaidías corresponents als castells de Domeño, Chelva i Tuéjar. Tuéjar va participar activament en la guerra de la Unió, i durant l'aixecament de les Germanies els seus habitants s'agermanaron i es van tornar contra el seu Senyor territorial. En 1520 va ser penjat el capitost dels agermanados, un tal Teixidor, i el poble en venjança va assaltar i va cremar el palau del vescomte. L'expulsió dels moriscos en 1609 va afectar 56 famílies. En 1827 es va produir la cessió dels drets dominicals a Tuéjar per part del vescomte de Chelva. La part més alta del castell es localitza sobre un xicotet turó que domina la població, al nord de la mateixa i a una altura de 666 metres sobre el nivell de la mar. El turó té una forma trapezoidal amb unes dimensions aproximades de 30 x 20 m. La part superior és un espolón rocós inclinat, descendint en el costat Aquest en el qual són visibles diferents llenços de muralles enterrats en els propis enderrocs configurant un altiplà aparentment pla amb escassa vegetació. Els costats sud i oest tenen les parets més verticals mentre que els dos vessants restants es componen de diverses terrasses d'antics bancals, destinats al cultiu. En aquests dos vessants és on les restes d'estructures són més nombrosos i mantenen un estat de conservació més acceptable. Al peu d'aquest turó s'observen diferents estructures que podrien haver sigut successives línies emmurallades, tenint constància que en algunes obres realitzades s'han trobat gruixuts murs que podrien configurar una primera línia defensiva abans d'aconseguir el baluard en el cim. També s'han trobat unes sitges per a emmagatzemar possiblement gra en el mateix vessant del turó. Des del cim s'observa, tant el poble com la vall on se situa. Aquesta posició li confereix una gran importància estratègica en controlar les rutes de comunicació entre la costa i l'interior de la península. Al mateix temps és una estructura visible des de qualsevol carrer del poble, perquè aquesta construcció domina visualment tota la població. Després de l'excavació arqueològica duta a terme l'any 2002, es dedueix l'existència d'un mínim de dos recintes, un superior en el qual es troben dues torres formant part del mateix i un segon recinte situat en la part inferior del vessant del qual només s'ha excavat part del llenç que tancaria aquest conjunt. L'estat de conservació del mur perimetral és molt deficient ja que en algunes zones ha desaparegut completament i només s'han trobat restes de l'argamassa sobre la qual assentaria el mur. En altres zones pot ser que les restes de mur estiguen emmascarats sota uns bancals de pedres utilitzades per a l'aterrazamiento del turó per al seu ús agrícola. La tècnica constructiva i els materials utilitzats són maçoneria de calcàries i pinastre, (pedra tosca), morter de calç i grava per a arrebossat. També es troben restes d'una torre sobre un monticle més pròxima a la població. El castell es troba en ruïna, encara que en la campanya arqueològica esmentada es va excavar i va restaurar part del camí d'accés i la base de dues torrasses en el costat Aquest i Sud, sent la seua fisonomia més recognoscible des de llavors. (C. Pérez-Olagüe, basat en Història de la Vila de Tuéjar i en les memòries arqueològiques)
Fotos
La geolocalització dels elements està en procés de revisió.