Muralla cristiana
- IGPCV
- 46.250-9999-000229
- Denominació
- Muralla cristiana
- Altra denominació
- Muralla Medieval de Valencia
- Municipi
- VALÈNCIA
- Comarca
- VALÈNCIA
- Província
- València
- Ús primitiu
- Defensiu
- Data construcció
- S.XIV
- Estil
- Arquitectura medieval
- Tipologia
- Edificis - Edificis militars - Muralles
Amb motiu de la guerra amb Castella, l'anomenada guerra dels dos Pedros, es va evidenciar la necessitat d'erigir una nova fortificació que abastara més terreny que l'antiga a prop musulmana. Així, aquesta nova muralla, el perímetre de la qual aproximadament és de prop de quatre quilòmetres, va permetre englobar als antics ravals exteriors com el de la Boatella o la Xerea, a més de nous complexos monàstics com el convent de Santo Domingo, el de San Francisco o el del Carmen, triplicant l'anterior superfície urbana, que va arribar a aconseguir entorn de les 142 Hectàrees. El recinte emmurallat cristià de València va ser construït a partir de 1356, per ordre del rei Pere IV el Cerimoniós, substituint a l'antiga a prop defensiva d'època islàmica que s'havia mantingut en peus fins a aquest moment. Per a una millor comunicació entre els diferents barris, es van obrir diversos portals entre els quals cal destacar el Portal de Valldigna, obert sobre la muralla àrab l'any 1400 per a donar accés a la moreria. Es tracta d'un arc de mig punt, de carreus, amb un lleuger avanç en les impostes. Damunt del mateix es va col·locar l'any 1589 un retaule que commemorava la fundació del monestir de la Valladigna pel rei Jaume II el Just. El retaule que hui es veu és una reproducció realitzada en els anys 60 del segle XX. Altres portals oberts en la muralla islàmica van ser el de NEsplugues o del Trabuquet, el de NAvignyó, el portell de Sant Jordi o de Na Xamorra o la coneguda torre d'Ali Bufat, d'origen musulmà, que emmarcava el portal del Temple. Al llarg del seu recinte arredonit, s'obrien dotze portes fortificades, dividides jeràrquicament en Portals Grans i Portals Xics, que possibilitaven el control dels accessos a la ciutat. Els Portals Grans eren: la Porta de Serrans al Nord, la Porta de Sant Vicent al Sud, la Porta de la Mar l'Est i la Porta de Quart a l'Oest. D'aquestes només es conserven el Portal de Serrans i el de Quart. Per la seua part els portals Xics més importants són: El Portal dels Jueus, Portal de Russafa, Portal de Torrent, Portal del Coixo o dels Setze Claus, Portal dels Tints, Portal Nou o de Sant Josep, Portal de Blanquers, Portal del Real i Portal de la Trinitat. En l'exterior, el mur defensiu estava proveït d'un ampli fossat excavat o valladar pel qual circulaven les aigües de la séquia de Rovella. Així mateix, la façana septentrional que vorejava el vell llit del Túria, es va reforçar a partir de l'any 1400 amb torrasses semicirculars, disposats a banda i banda de les monumentals Torres de Serrans del mestre Pere Balaguer, configurant una escenografia gòtica característica de la capital del Regne de València. Un d'aquestes torrasses era la coneguda com a torre de Santa Caterina que va ser construïda en 1390. Era de planta cilíndrica, realitzada amb carreus de pedra i tenia un baix relleu amb una imatge de la Santa que estava flanquejada per dos escuts de la ciutat i una inscripció amb la data de construcció de la torre. Va ser derrocada en 1772 i reconstruïda en 1833 per a ser definitivament desmantellada en 1865. La làpida amb la imatge de la santa i la inscripció es conserva en l'anomenada Sala de la Muralla en els soterranis de l'IVAM. Durant l'època foral va ser la Fàbrica de Murs i Valls la institució encarregada de la seua construcció i manteniment durant cinc segles, fins a la seua definitiva demolició en 1865, malgrat la qual cosa el seu traçat encara hui és perceptible en la ronda de circumval·lació formada pels actuals carrers de Blanquerías, Conde de Trénor, Pintor López, Passeig de la Ciutadella, Porta de la mar, Colón, Xàtiva i Guillem de Castro. L'enderrocament de les muralles va ser decretat l'any 1865 per ordre del governador civil Cirilo Amorós al·legant com a pretext la necessitat de donar treball als nombrosos obrers en atur afectats per la crisi de la indústria de la seda i també per la necessitat d'obrir la ciutat per problemes de salubritat. En l'actualitat poden visitar-se restes de la muralla baixmedieval a la Sala de la Muralla de l'IVAM on és possible conéixer les seues característiques constructives de tapiales encofrats superposats i en la Plaça dels Pinazo s'ha recuperat part de la Porta dels Jueus. Aquesta porta, també era coneguda com a Portal de Sant Andreu per una imatge d'aquest sant que hi havia en la portada, o com a portal de Santa Caterina per la seua proximitat a aquest convent. En 1391 ja hi ha notícies d'aquesta porta i en 1422 es construeix un nou portal amb dues torres i un pont de pedra per a creuar el fossat. En 1607 el portal es transforma en una única torre amb un baluard. En 1689 la porta és tapiada i només serà oberta ocasionalment fins al seu enderrocament en 1890 com a conseqüència de la prolongació del carrer Sr. Joan d'Àustria. Després de les excavacions dutes a terme l'any 1998 s'ha pogut recuperar la planta de les dues torres quadrades construïdes amb folre de carreus de pedra i farciment de calç i cant i l'obertura original, així com part del llenç de la muralla construït amb tapial de formigó. Les restes han sigut integrats en l'estació de metro de Colón.
La geolocalització dels elements està en procés de revisió.