Tornar

Castillo de Tavernes o de Alcalá de Alfàndec

IGPCV
46.238-9999-000009
Denominació
Castillo de Tavernes o de Alcalá de Alfàndec
Altra denominació
Els Castellets. Castillo de Alcalá de Alfandech
Municipi
TAVERNES DE LA VALLDIGNA
Comarca
LA SAFOR
Província
València
Localització
Sobre un cortado del macizo de las Tres Cruces
Ús primitiu
Defensiu
Estil
Arquitectura islàmica - Arquitectura medieval
Tipologia
Edificis - Edificis militars - Castells
Foto InmuebleFoto InmuebleFoto Inmueble
Dades de protecció de l'inmoble
Secció
Primera
Classificació
Béns immobles 1ª
Categoria
Monument
Dades de Declaració
Tipus de Protecció
Declaración BIC genèrica GVA
Data Signatura Acte
11/06/98
Data Publicació DOGV
18/06/98 Vore DOGV
Data Publicació BOE
22/06/98 Vore BOE
Dades d' Entorn
Tipus de Protecció
Entorno de protección BIC definitivo. Planeamiento aprobado
Data Signatura Acte
29/07/04
Data Publicació DOGV
07/04/05
Data Publicació BOP
24/11/04 Vore BOP
Dades de Fitxes Planejament
Tipus de Protecció
Ficha BIC planeamiento
Data Signatura Acte
22/07/04
Dades d' Inscripció
Tipus de Protecció
Inscripción definitiva BIC Ministerio
Data Signatura Acte
29/10/02
N° Inscripció Ministeri
R-I-51-0010914
Tipus de Protecció
Inscripción definitiva BIC GVA Publicada
Data Signatura Acte
07/07/23
Data Publicació DOGV
18/07/23 Vore DOGV

La primera ocupació del lloc correspon a l'Edat de Bronze, en un moment no determinat que es pot situar cap a mitjan segon mil·lenni abans de la nostra era. D'aquest assentament prehistòric, les úniques restes observades corresponen a uns pocs fragments de ceràmiques fetes a mà restes d'una ocupació poc important. Posteriorment es va ocupar en època ibera, de la qual també queden pocs vestigis. La documentació cristiana de la segona meitat del segle XIII parla de l'existència de dos castells d'època andalusina: el de Marinyén i el d'Alfàndec, anomenat també d'Alcalá o d'Alcalá d'Alfàndech, havent-se confós aquest amb el primer, també dit de la Reina Mora i situat en el terme de Benifairó. No obstant això la lectura d'algunes donacions recollides en el llibre del Repartiment referides a la Valldigna obliguen a situar el castell d'Alfàndec, a l'altre costat, sobre l'actual Tavernes, antiga alqueria andalusina anomenada Gebalcobra o Algeba Alhora: "A quaranta ballesters de Tortosa, l'alqueria denominada Gebalcobra que és a la vall de Marinyén, en la part baixa del castell d'Alfàndec, amb tots els seus termes excepte forns i molins". Aquest castell que es correspon amb les restes de "Els Castellets", malgrat haver sigut utilitzat en època cristiana, probablement cap a finals dels segles XIV-XV, no va tindre la importància ni les reformes del castell de Marinyén. Probablement els precedents medievals de la fortificació d'Alfàndec pertanyen als segles X-XI moment al qual pertanyen alguns materials arqueològics que s'observen en superfície. El castell es troba sobre un tallat del vessant llevantí del massís de les Tres Encreuaments, als peus del qual es troben la vila de Tavernes. Se situa aproximadament a una cota de 250 metres sobre el nivell de la mar, amb un ampli domini visual del litoral i del sector aquest de la Valldigna. Està format per un recinte allargat en direcció sud-est-nord-oest són escassa estructures. Ocupa un espai d'aproximadament 1500 m². Té l'entrada en la part meridional, extrem on es conserven els basaments d'una sèrie de murs de maçoneria que es disposen paral·lelament per a dificultar l'accés. Al costat nord-est una torre cúbica construïda amb tapial de morter de calç d'uns 62 cm d'amplària defensarien aquest sector del recinte. A l'oest es troben les parets verticals de la muntanya que defineixen aquest costat del recinte i servien de defensa natural. Al nord-oest hi ha un aljub rectangular amb capacitat per a 17.700 litres, aproximadament, que ha perdut la seua cobertura. Prop d'aquesta cisterna apareix una altra torre de característiques semblants a la primera, però més xicoteta, que tanca pel nord el castell, feta amb maçoneria en la base i tapial en la part superior. D'aquesta torre naix un mur rectilini d'uns set metres de longitud que tindria per funció dificultar l'accés d'una possible incursió enemiga Entre les dues torres s'observa encara el basament d'un llarg mur de maçoneria d'uns 70 metres que tancaria el recinte pel costat de llevant. A l'interior s'observen alguns basaments de murs que probablement corresponien a estructures d'habitació. Es conserven alguns grafits en àrab realitzats sobre la paret exterior de la torre major, realitzats sobre morter fresc, també es conserven a l'interior de la torre menor. (C.Pérez-Olagüe)

Fotos

Foto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto Inmueble

La geolocalització dels elements està en procés de revisió.