Puente de Santa Quiteria
- IGPCV
- 12.135-9999-000008
- Denominació
- Puente de Santa Quiteria
- Altra denominació
- Puente Romano sobre el río Mijares entre Almassora y Vila-Real
- Municipi
- VILA-REAL
- Comarca
- LA PLANA BAIXA
- Província
- Castelló
- Localització
- Camino hacia la Ermita de Santa Quiteria
- Època
- S.XIII
- Ús primitiu
- Urbanístic
- Ús actual
- Urbanístic
- Estil
- Arquitectura clàssica - Arquitectura medieval
- Tipologia
- Infraestructures - Equipaments tècnics i col·lectius. Comunicacions i obres públiques - Camins i carreteres - Ponts carreteres
Es tracta d'un pont del camí ral, pròxim a l'Ermita de Santa Quiteria, sobre el riu Millars. No es coneix la data exacta de construcció del pont, i la primera referència històrica oposada data de 1275, quan Jaume I concedeix a Pedro Dahera, veí de Vila-real, la fundació d'un hospital i la supervisió de les obres d'un pont de pedra que ha de fer sobre el riu Millars. En 1652, la caiguda d'un llamp destrueix la creu de terme construïda en 1583 sobre un dels tallamars centrals, fet que es recull en una inscripció sobre aquesta rematada. Les labors de reparació posteriors afecten tant el pedestal de la creu com a les muralletes i arrimaderos. Es tracta d'un pont sobre el riu Millars, entre els municipis d'Almassora i Vila-real. Està inclòs a l'entorn de protecció del Paisatge Protegit de la Desembocadura del Riu Millars (Ordre de 13 de juliol de 2004, de la Conselleria de Territori i Habitatge, DOGV de 27 Juliol 2004). El pont com a tal constitueix una peça única entre les tipologies de ponts medievals en estar construït amb arcs en lloc de voltes. La longitud total és de 154'88 metres, i l'amplària mitjana de 3'37 metres. El pont està format per dos estreps extrems, set piles intermèdies amb tallamars, i huit obertures, set d'ells semblants, amb llums entre 11,59 i 12,65 metres, i un altre més curt de 6,80 metres de llum. Els tallamars aigües amunt es prolonguen fins a l'altura de les muralletes, formant en la calçada uns espais laterals de forma triangular anomenats arrimaderos, que fan compatible el pas de vehicles i vianants. Els tallamars i piles són de cadirat fins a l'arrencada dels arcs, altura a partir de la qual s'utilitza maçoneria, excepte a les cantonades on es continua amb carreus. Els arcs són d'una sola rosca de dovelles de pedra arenisca. Sobre aquesta rosca s'eleven els carcanyols amb una fàbrica de mampuestos irregulars fins a aconseguir el nivell del tauler, format per lloses de pedra que es recolzen en forma de llindes. Les muralletes estan construïdes també amb fàbrica de mampuestos. En l'última restauració realitzada es va reposar el paviment de llambordes. El que fa excepcional aquest pont és el sistema estructural: en lloc d'utilitzar l'habitual sistema de volta contínua, les obertures es cobreixen mitjançant quatre arcs diafragma independents, sobre els quals es donen suport a unes lloses-llinda de pedra d'arc a arc, formant la base del tauler. Aquesta tipologia té poques referències de ponts a Espanya (antic pont de Jérica sobre el riu Palància, pont a Onda sobre el riu Sonella), encara que sí que ve descrita en el Diccionari Raonat de l'Arquitectura de Viollet-le-Duc, amb exemples realitzats entre els segles XII i XIII a la regió francesa de Poitou. El pont està format per dos estreps extrems, set piles intermèdies amb tallamars, i huit obertures. (C. Pérez-Olagüe)
La geolocalització dels elements està en procés de revisió.