Castellet de Chinorla. Castellet de Xinorla

Dades de protecció de l'inmoble

Secció

Primera

Classificació

Béns immobles 1ª

Categoria

Monument

Dades de Declaració

Tipus de Protecció

Declaración BIC genèrica GVA

Data Signatura Acte

11/06/98

Data Publicació DOGV

18/06/98 Vore DOGV

Data Publicació BOE

22/06/98 Vore BOE

Dades d' Entorn

Tipus de Protecció

Entorno de protección BIC genèrico

Data Signatura Acte

11/06/98

Data Publicació DOGV

18/06/98 Vore DOGV

Data Publicació BOE

22/06/98 Vore BOE

Dades d' Inscripció

Tipus de Protecció

Inscripción definitiva BIC Ministerio

Data Signatura Acte

08/05/03

N° Inscripció Ministeri

R-I-51-0011041

Tipus de Protecció

Inscripción definitiva BIC GVA Publicada

Data Signatura Acte

07/07/23

Data Publicació DOGV

18/07/23 Vore DOGV

Es tracta una construcció fortificada d'origen medieval que històricament va ser denominada castell. Va tindre un intens protagonisme en els moments posteriors a la conquesta cristiana de les terres del Vinalopó, quan Monòver i Chinorla queden integrats en la jurisdicció del ra´is de Crevillent (1296), per paga de la fidelitat mantinguda i els serveis prestats per Ahmad ibn Hudayr, el ra´is, a Jaume II d'Aragó en la conquesta del regne de Múrcia. Malgrat quedar integrats en el senyoriu musulmà de Crevillent, tant el castell de Monòver com el de Chinorla van comptar amb alcaides cristians que van assegurar la fidelitat de les fortaleses al Regne d'Aragó. Així, el 24 d'agost de 1296, l'alcaidía de tots dos castells va ser encomanada a García López d'Anzano; mentre que a l'abril de 1303 el poderós Bernat de Sarrià, procurador general del regne de Múrcia, i home de confiança de Jaume II, es fa càrrec de les alcaidías dels castells d'Aspe, Monòver i Xinorla. Després de l'acord castellà aragonés de Torrellas (1304), que posava fi al contenciós murcià entre totes dues corones, i després de quedar totes les terres de la vall del Vinalopó integrades en la Corona d'Aragó, el 17 d'agost de 1304, Jaume II dona Monòver i Chinorla, amb caràcter vitalici, al seu conseller Gonzalbo García, que també ho serà d'Alfons IV i exercirà el càrrec cortesà de majordom de Pere IV d'Aragó. La donació va ser confirmada el 3 de novembre de 1324 per Jaume II concedint la jurisdicció civil i militar sobre Monòver i Xinosa a Gonzalbo García. Privilegi reforçat, en 1328, pel rei Alfons IV d'Aragó, amb la conversió de la concessió vitalícia en franc alou a favor de Gonzalbo García i els seus successors, solament homes i procreats de legítim matrimoni, quedant inclosa en la jurisdicció territorial de Xinorla el lloc del Pinós. Des d'aquest moment fins a finals del segle XV se succeeixen els fets documentats en els quals participen els moros de l'aljama de Xinorla. Fets de diversa naturalesa, com poden ser plets, establiment de censos, concessió de privilegis, germanors, robatoris de bestiar, assalts, sancions, altercats fronterers, etc. Però serà en l'anomenada Guerra dels Dos Pedros (1356-1366) que va enfrontar a Pere I de Castella i Pere IV d'Aragó quan el lloc i castell de Chinorla adquireixen un protagonisme bèl·lic de primer ordre, tal com demostra la documentació guardada en l'Arxiu de la Corona d'Aragó. Així, el 13 de setembre de 1356, després de la invasió castellana de tota la part sud de l'actual província d'Alacant, únicament les possessions de Pedro Maza es mantenien fidels a Aragó. Per la qual cosa Pere IV d'Aragó escrivia a Pedro Maza, senyor de Monòver i Chinorla, perquè avituallara convenientment de viandes el fortí de Monòver i abandonara Chinorla, encara que no la seua torre, en cas de poder ser mantinguda. I ordenava en idèntica data a García de Loriç, governador del regne de València, que prestara tota l'ajuda possible a Pedro Maza per al manteniment d'aquestes places. Al maig de 1357 les tropes castellanes, al comandament de Diego García de Padilla, Maestre de Calatrava, van entrar des de Múrcia en el Regne de València, conquistant els llocs i fortaleses de Monòver i Xinosa, que van quedar controlats per Juan Fernández d'Henestrosa. Places que van ser retornades al seu senyor Pedro Maza a conseqüència de l'armistici signat per l'anomenada Paz de Terrer (1361). De nou, en 1362, represes les hostilitats bèl·liques pel rei castellà el 18 de juny Pere IV d'Aragó aconsella a Pedro Maza que derruïra la torre o casa fortificada de Chinorla, tractant així d'evitar que els castellans es pogueren aprofitar de l'edifici; no obstant això, aquestes mesures no van ser portades a la pràctica, perquè al setembre d'aqueix mateix any Pedro Maza demanava salari per a pagar als 10 homes a cavall que s'havien de fer càrrec de la defensa de Chinorla. Mesures de defensa que no van impedir que la fortalesa, juntament amb totes les del Vinalopó foren preses pels exèrcits castellans durant el mes de novembre de 1363, quedant sota el domini castellà fins a la primavera de 1366 quan s'inicia l'evacuació de les viles valencianes ocupades, quedant retornades als seus senyors. En el cas de Monòver i Chinorla van ser retornades a Isabel Cornel, vídua de Pedro Maza III, i al seu fill Pedro Maza IV. Situada sobre un aflorament rocós que sobreïx escassos metres del nivell del sòl, se situa en els contraforts orientals de la serra de la Solana. Les remocions incontrolades de terres, l'abocament de terres, el creixement de la vegetació i la transformació agrària impedeixen una descripció detallada de les restes que es mantenen, en gran part, ocults sota terra, conformant un xicotet monticle de perímetre circular i secció piramidal. Testimoniatges documentals d'ocupació del lloc també venen confirmats per l'arqueologia, com es desprén de les abundants restes arqueològiques escampats pels bancals confrontants, entre els quals destaca l'abundància de fragments ceràmics de diferents formes, tipus i categories, així com cronologies tant islàmica (segles XII-XIII) com a baix medievals (segles XIV-XV). Es tracta per tant d'una alqueria islàmica, amb segur origen en el segle XII i ocupació en els segles XIII i XIV, situada en la zona fronterera amb el castellà regne de Múrcia, dotada d'una fortificació per al seu defensa, element que la caracteritza en el paisatge de la conca del Vinalopó. Les excavacions realitzades durant la dècada dels anys setanta van posar al descobert una sèrie d'estructures habitacionals de planta regular situades a l'interior d'un recinte de planta que s'endevina quadrangular. Habitacions de parets de maçoneria travada amb algeps i superfícies esquerdejades amb algeps, on s'observen alguns grafits del tipus comptes o calendari. Entre els elements arquitectònics identificats destaquen obertures i brancals de portes i escales amb el peldañeado. Aquestes excavacions o buidatges de terra es van centrar en l'angle NE del recinte. Espai delimitat per un mur visible en molt pocs trams del seu recorregut que, pel poc que es vaig poder observar, s'alça sobre la superfície de la roca natural i presenta el que sembla una fàbrica de maçoneria encofrada, presentant un gruix de 90 cm. aproximadament. Construcció que cal identificar-la com la muralla que envolta tot l'espai fortificat. En el centre d'aquest espai s'aprecia l'existència d'un pou. (C.Pérez-Olagüe)

Fotos