Tornar

Iglesia Parroquial de Santa Catalina Mártir

Codi
03.30.128-004
Denominació
Iglesia Parroquial de Santa Catalina Mártir
Municipi
TEULADA
Comarca
LA MARINA ALTA
Província
Alacant
Ús primitiu
Religiós
Ús actual
Religiós
Tipologia
Edificis - Edificis religiosos - Esglèsies
Foto InmuebleFoto InmuebleFoto Inmueble
Dades de protecció de l'inmoble
Secció
Primera
Classificació
Béns immobles 1ª
Categoria
Monument
Estat
Declaració singular
Anotació Ministeri
R-I-51-0012045
Data disposició
07/12/07
Fecha publicación DOGV DOGV
11/12/07
Data publicació BOE
25/04/08
Publicacions DOGV
Incoación
Declaración
Dades de l'entorn de protecció
Tipus de delimitació
Delimitat - Delimitació definitiva - Declaració amb entorn Veure delimitació al mapa
Incoació BOE
23/02/07
Data publicació BOE
25/04/08
Publicacions DOGV
Incoación
Declaración
Data disposició
07/12/07
Fecha publicación DOGV
11/12/07

L'església va ser alçada sobre la primitiva església gòtica que havia sigut alçada durant els segles XIV i XV. L'actual data de finals del segle XVI i va ser projectada per l'arquitecte Joan Cambra, qui també va treballar en el monestir de San Miguel dels Reis de València i a l'església de Pego. L'església es va fortificar per a oferir un lloc de resguard a la població que patia periòdicament atacs de pirates barbarescos. Després del resultat de l'informe de l'enginyer Antonelli i després de les reiterades peticions dels jurats i justícies de la vila, es va escometre la construcció de l'església. Les obres van durar al voltant de 35-40 anys i en el document de concessió de llicència al poble per a imposar les cises amb la finalitat de comprar dues cases al costat de l'església i acabar les obres de fortificació començades anys arrere: «.....resulta ser molt necessari fer un fort en la yglésia del dit fort de Teulada i per al dit efecte comprar dos cases que estan contingües a dita yglésia o fort perquè en temps de corsaris e tunch dels quals està molt concorreguda aquella vila...». Les obres estaven acabades l'any 1614 segons consta en un document: «i els obres importants com s'han fet de la fortalesa, muralles noves i iglésia ha deixat a la vila molt alcansada...». L'església és d'una sola nau amb quatre trams entre contraforts entre els quals se situen els altars i un corredor que els uneix. L'absis és poligonal de cinc costats i l'entrada principal actual es troba per aquest. Les pilastres i els arcs que conformen la nau, així com la imposta que l'envolta, d'estil renaixentista contrasta amb les voltes de creueria amb arcs tercelets, entre arcs de mig punt, en el cobriment d'aquesta. La il·luminació de la mateixa entra per les finestres quadrangulars, decorades amb vidrieres, que es troben situades, una per arc, sobre la imposta. Són molt reduïdes a causa del caràcter defensiu de l'església. L'església es va ampliar en el segle XVIII i se li va donar la forma de creu llatina com una prolongació de la planta gòtica. En aquest moment es canvia l'orientació de l'altar major d'Est a Oest. I llavors s'obri la porta d'estil neoclàssic, coneguda fins fa poc com a Porta Nova. Després d'aquesta ampliació es construeixen la capella de la Comunió i les noves dependències de la sagristia entre els segles XIX i XX. En aquest moment es tira l'antiga torre redona, coneguda com a torre del Rellotge, situada al costat de la porta Barbacana que anava des de l'església fins a l'actual casa Abadia. Aquest nou campanar començat al voltant de 1895 i acabat en la primera dècada del segle XX posseeix planta hexagonal i té 24 metres de perímetre en la base i 30 m d'altura. El campanar no va ser realitzat segons el projecte original quedant per fer-se una rematada on anirien les campanes del rellotge, que estava coronat en projecte amb un cupulín. L'església de Santa Catalina comptava abans de la guerra civil de 1936 amb una important riquesa artística consistent principalment en un important altar major de fusta daurada. Així mateix comptava amb un gran llum sobre la cúpula i una rica imatgeria de la qual es va salvar la imatge de vestir de Sant Vicent Ferrer (segle XVIII) i la del nazareno, aquesta última formaria part d'un grup escultòric desaparegut. També posseeix interés l'òrgan neogòtic fabricat pels successors de Randeynes. (Basada principalment en els estudis de Joan Llobell, Joan Ivars, Josep Ivars i Jaume Buigues).

Fotos

Foto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto Inmueble

La geolocalització dels elements està en procés de revisió.