Iglesia Parroquial de la Sagrada Familia

Dades de protecció de l'inmoble

Secció

Segona

Classificació

Béns immobles 2ª

Categoria

Monument d'interés local

Dades de Declaració

Tipus de Protecció

Declaración BRL genèrica GVA

Data Signatura Acte

11/06/98

Data Publicació DOGV

18/06/98 Vore DOGV

Data Publicació BOE

22/06/98 Vore BOE

Tipus de Protecció

Declaración BRL en tramitación GVA (INFORMAT PATRIMONI)

Document urbanístic

Plan General Estructural y Catálogo de Protecciones. CASTELLÓ DE LA PLANA

Data Signatura Acte

10/11/20

Fitxa Planejament

Descarregar fitxa

Tipus de Protecció

Declaración BRL GVA (APROVAT URBAN)

Document urbanístic

Plan General Estructural y Catálogo de Protecciones. CASTELLÓ DE LA PLANA

Data Signatura Acte

17/12/21 Vore planejament

Data Publicació BOP

23/12/21

L'Església de la Sagrada Família s'alça a la fi del segle XIX en el perifèric Barri dels Mestrets de la capital de la Plana, al nord de la nova zona d'expansió de la ciutat entorn al Parc Ribalta, plaça de la Independència i estació de ferrocarril del Nord. Les obres s'inicien en 1896, a expenses de la caritat dels germans Juan i Manuel Cardona Vives, concloent-la entorn de 1900. Durant la Guerra Civil va funcionar com un mercat, sent restaurat el culte després d'aquesta, reincorporant a una comunitat de monjos caputxins per als serveis. L'església s'alça segons projecte de Godofredo Ros d'Ursinos (1850 ¿ 1924), un dels arquitectes més capaços i originals del Castelló del canvi de segle, que mostrarà un profund gust per l'historicista i eclèctic, des del classicisme del Teatre Principal, a la mescla de gustos romànic, gòtic i bizantí, tots ells medievalizantes, per a la construcció de edificis religiosos. Es tracta d'una àmplia església d'una sola nau, amb una façana d'enorme eclecticisme. Sobre la porta d'entrada, arcs apuntats rematats per arc conopial i floró, en la més clàssica tradició neogòtica. No obstant això, la rosassa es remata per un gran arc amb decoració dentada, de gust bizantí, mentre que en la part superior apareixen de nou elements dentats que recorden als arcs llombards del romànic. Les finestres de la torre s'insereixen en arcs mixtilinis de tradició andalusina, i aquesta es remata amb una cupulilla bulbosa, d'estil oriental i que influirà en la que es realitzarà en pocs anys a l'Església de la Trinitat, en la Plaça de les Escola Pia. Destaca el llenguatge polícromo de la façana, amb arcs, columnes i detalls decoratius en un roig intens.

Fotos