Tornar

Antigua Iglesia de Nuestra Señora de los Dolores

IGPCV
46.132-9999-000009
Denominació
Antigua Iglesia de Nuestra Señora de los Dolores
Municipi
GENOVÉS (EL)
Comarca
LA COSTERA
Província
València
Localització
Calle de l'Esglesia
Època
S. XVII
Tipologia
Edificis - Edificis religiosos - Esglèsies
Foto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto Inmueble
Dades de protecció de l'inmoble
Secció
Segona
Classificació
Béns immobles 2ª
Categoria
Monument d'interés local
Dades de Declaració
Tipus de Protecció
Declaración BRL genèrica GVA
Data Signatura Acte
11/06/98
Data Publicació DOGV
18/06/98 Vore DOGV
Data Publicació BOE
22/06/98 Vore BOE
Tipus de Protecció
Declaración BRL en tramitación GVA (INFORMAT PATRIMONI)
Document urbanístic
Plan General de Ordenación Urbana. GENOVÉS (EL)
Data Signatura Acte
30/09/14
Fitxa Planejament
Descarregar fitxa

Com en altres pobles de la comarca, els orígens del Genovés cal buscar-los en una antiga alqueria mudèjar organitzada al voltant del palau del senyor feudal (Sanç, Ripoll, Castellvert, Fenollet¿). Nucli urbà del qual, posteriorment, destacaria l'església cristiana amb el seu campanar. Palacio i església configuren l'espai urbà originari. Una plaça central tancada a l'oest i nord, respectivament, per tots dos edificis. Al voltant d'aquest espai s'aglutinava el caseriu de la població. En el segle XVIII apareix un nou espai articulat amb l'anterior a través de l'església i que es correspon amb l'actual carrer Major (La Plaça). Aquest espai degué cobrar especial rellevància urbana motivant l'obertura de l'actual porta principal de l'església en el segle XIX. Les referències històriques assenyalen l'existència d'una mesquita mudèjar que va poder ser utilitzada com a església en el segle XVI. Hipòtesi avalada per l'existència de murs de tapial. Són clarament visibles trams de mur de tapial amb rajola en l'extrem sud del costat oest, i en tota la testera sud amb un limite superior inclinat que indueix a pensar en una coberta de dos vessants d'una primitiva església, de dimensions més reduïdes. Expulsats els moriscos, el repoblament té lloc en la primera meitat de segle XVII, Carta Pobla atorgada en 1611. Per tant és de suposar que en la segona meitat d'aquest segle existisca una comunitat cristiana amb la suficient capacitat per a alçar una nova església a l'estil barroc de la època. El barroc i esgrafiats ocults són propis d'aquesta. Existeix constància que el terratrémol de 1748 l'afecta moltíssim, havent de ser àmpliament reconstruïda en la segona meitat del segle XVIII. La deterioració congelada i oculta, a l'igual que la modificació de les proporcions del seu estil barroc (arcs formers suplementats), a més de confirmar aquesta hipòtesi permet assegurar que la consolidació realitzada en la segona meitat del segle XVIII és tan considerable que es pot parlar d'una nova església barroca. Durant la Guerra d'Espanya l'edifici va ser utilitzat com a Casa del Poble. Se li afigen jàsseres dividint la nau en dues altures. En les capelles laterals del costat aquest s'obrin finestres per a il·luminar la nau, les quals han de correspondre's amb les fornícules actuals. La decoració barroca va deure quedar malparada si considerem les actuacions realitzades a partir dels anys quaranta, descrites per García Alventosa, i el tipus de motius ornamentals existents en l'actualitat, els quals, a l'ésser de motle i ancorats als murs utilitzant puntes de ferro, fan pensar en una construcció datable en aqueixa època. Després de la guerra es retorna a l'edifici el seu caràcter religiós de manera que, entre altres actuacions, s'elimina el forjat que dividia la nau en dues altures i es construeixen-decoren tots els altars existents en l'actualitat. L'any de 1987, construïda l'església nova en el lloc que ocupava el palau dels Fenollet, s'abandona l'Antiga Església Parroquial de La nostra Senyora dels Dolores, la qual queda sentenciada per a l'enderrocament. A partir d'aqueixa data, l'antiga església pateix un llarg període de mutilazaciones i deterioració, derivat de l'abandó i desemparament, fins que l'any 1988 comença sistemàticament el seu enderrocament. Va arribar a eliminar-se la totalitat de l'estesa de teula de la nau i de tota la zona oest. En el interior, arriba a desmuntar-se la fusteria de les cancel·les dels dos accessos (principal i lateral), i elements decoratius dels altars de les capelles laterals, alguns dels quals han quedat emmagatzemats en la mateixa església. En les voltes es realitzen nombrosa perforacions per a la baixada de enderroc. Amb anterioritat, ja havia sigut desposseïda de tots aquells objectes d'un cert interés, com poden ser les vidrieres de les finestres de la capella de la Comunió. També, ja havien sigut derrocats tots els cossos adossats a la torre campanar pel costat sud, quedant incorporats, els espais que queden lliures, a la Plaça d'Espanya. Els cossos compresos entre la torre i l'església, igualment són derrocats fins a l'altura de primera planta, però queden incorporats a la parcel·la de la església. Un any després, el 29 de desembre de 1999, la Direcció General de Promoció Cultural i Patrimoni Artístic de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, ordena la suspensió de l'ordre de demolició. Al mateix temps, es requereix a l'Ajuntament perquè adopte ¿les mesures oportunes perquè l'estat actual de l'immoble no supose un risc per a les persones o per al propi immoble¿. L'enderrocament se suspén, realitzant-se la primera actuació d'emergència cap a mitjan any 2000. Des de la primera data citada de 1987 fins aquesta última de l'any 2000 transcorren 13 anys, els últims sense coberta. En conseqüència és un llarg període en el qual, l'església abandonada a la seua sort, acusa greument la deterioració. Les filtracions d'aigua han sigut intenses i generalitzades, perdent-se gran part de les pintures murals i resta de tractament polícromo. Les humitats per capil·laritat, també s'han accentuat moltíssim. Especialment greu per a l'estabilitat i integritat de l'edifici ha sigut el fet que els seus murs de càrrega s'humitejaren, produint una perduda de la capacitat portant d'aquests, a causa de la qualitat i característiques de les seues fàbriques heterogènies, posant en evidència o accentuant els vicis projectuals, com són la falta o menyscapte dels contraforts o la Davant la inexistència de l'estesa de teula, en la primera meitat del 2000, una obra d'emergència a càrrec de la Fundació ¿Pere Compte¿ permet disposar una estesa provisional de plaques metàl·liques suportades pel propi entramat llenyós de la coberta, estés a tota la nau de l'església. Al maig de 2002, per mediació de l'Associació Cultural 9 d¿Octubre, es restaura el rellotge solar existent en la torrecampanario. Al desembre de 2002, la Generalitat Valenciana, Conselleria de Cultura i Educació, consolida la volta i els esgrafiats existents en la capella corresponent a l'accés lateral situat en el sector aquest i baixa, provisionalment, el sector sud-oest del mur de la nau. A la fi de l'any 2006, una subvenció de la Diputació permet reposar definitivament la coberta de les capelles laterals del sector oest. L'any 2007, una nova subvenció de la Diputació permet consolidar el testera sud i angle sud-oest de la nau. L'any 2008 la Fundació ¿Pere Compte¿ finança la consolidació de les cobertes de les capelles laterals del sector aquest. L'any 2009, la Diputació finança una Primera Fase d'intervenció en el sector sud, com a estudi arqueològic previ a una futura intervenció de tractament definitiu en aquest sector. En la present anualitat de 2010, posada de manifest la palesa inestabilitat de la torre-campanar, donada la mala qualitat de la seua fàbrica, concretament, en l'angle nord-oest, la Diputació finança el sanejat d'aquest angle.

Croquis

Foto Inmueble

Fotos

Foto InmuebleFoto InmuebleFoto Inmueble

Plànol

Foto Inmueble

La geolocalització dels elements està en procés de revisió.