Castillo de Salvatierra
- IGPCV
- 03.140-9999-000021
- Denominació
- Castillo de Salvatierra
- Municipi
- VILLENA
- Comarca
- L'ALT VINALOPÓ/ EL ALTO VINALOPÓ
- Província
- Alacant
- Localització
- Cerro cercano a la población
- Ús primitiu
- Defensiu
- Tipologia
- Edificis - Edificis militars - Castells
El castell de Salvatierra és citat per primera vegada en els capítols matrimonials entre don Joan, fill de l'infant don Manuel i la infanta donya Constança filla de Jaume II d'Aragó, el 28 de març de 1306. Posteriorment apareix citat en nombrosos documents de l'època. Espinalt i García, Oficial de Correu General de la Cort, en la seua obra Atlante espanyol, o la descripció general de tot el Reyno d'Espanya. Reyno de Múrcia, descriu les poblacions més importants del regne de Múrcia, incloent Villena. En la descripció de la ciutat, descriu el castell de la Talaia, però no el de Salvatierra; no obstant això en l'estampa núm. 7 de Palomino, on el gravador realitza una vista oriental de la ciutat de Villena incloent en la part alta de la serra de la Vila, una torre que representa el castell i, en una posició més baixa, l'ermita de Sant Cristóbal. Posteriorment és citat en 1850 per Pascual Madoz i per Coello en 1859, descrivint-ho com les restes d'un castell. En el segle XX és citat per González Simancas, en 1911, per Elías Tormo, en 1923, per Dotor, en 1961, i per Soler García, en 1976. Geològicament el castell de Salvatierra està situat sobre el replegament anticlinal de la serra de la Vila, amb una estructura cretàcica amb cobertura senoniense. Aquest replegament divideix en dos una àmplia estructura sinclinal donant origen a la vall de Beneixama i a la vall de Biar per on discorre el riu Vinalopó. S'accedeix al castell des d'una senda creada per a comunicar l'àrea recreativa de les Creus. Abans d'arribar a l'esplanada on va estar edificada l'ermita del Sant Sepulcre, a mà dreta, comença una sendera que passa pels peus del castell. Quan la senda aconsegueix l'altura del castell cal ascendir uns 180 metres en línia recta salvant el fort desnivell (36% d'arracada) que té l'espolón calcari fins a arribar al cim on està situada la fortalesa. Es tracta d'una fortalesa defensiva de forma rectangular d'uns 50 metres de longitud per 5 d'amplària, amb murs d'uns seixanta centímetres de grossària, construïts amb pedres de mitjana grandària unides amb argamassa. En la part occidental el recinte aconsegueix quasi dos metres de profunditat per a disminuir en el costat oposat a causa de la forta inclinació del vessant. Presenta una orientació N-S (des de la torre nord a la torre central) i NE-SW (des de la torre central fins a la torre sud). El castell està dividit en una zona superior o alcazaba i una inferior o albacar. L'albacar, situat en la vessant W de la fortalesa, està delimitat per un llarg llenç de muralla rectilínia de maçoneria d'uns 50 metres perdut en algun tram, que aprofita les corbes de nivell del terreny. Les estructures visibles es poden dividir en dos grups: els elements emergents (torres, aljub, muralla i murs) i les construccions realitzades en roca (aljubs, canals de recollida d'aigua, retallades per a crear superfícies planes i escales). És en la part superior on se situen les tres torres del castell: la nord, que una primera fase seria semicircular i en una segona fase es reforça adoptant la forma aquillada que ha arribat fins als nostres dies; la torre central, també en principi circular i posteriorment rectangular i la torre sud d'estructura rectangular on es conserva un mancala. El mancala és un joc de tradició musulmana que està gravat en la roca. Tot el castell està realitzat en obra de maçoneria, amb murs de doble parament de blocs de pedra de mitjana grandària travats amb morter de calç. (C.Pérez-Olagüe)
Fotos
La geolocalització dels elements està en procés de revisió.