Tornar

Restos del Acueducto Romano de Altea

IGPCV
03.018-9999-000002
Denominació
Restos del Acueducto Romano de Altea
Municipi
ALTEA
Comarca
LA MARINA BAIXA
Província
Alacant
Tipologia
Infraestructures - Equipaments tècnics i col·lectius. Comunicacions i obres públiques - Aigua - Aqüeductes
Dades de protecció de l'inmoble
Secció
Primera
Classificació
Béns immobles 1ª
Categoria
Monument
Dades de Declaració
Tipus de Protecció
Declaración BIC singular GVA
Data Signatura Acte
15/04/11
Data Publicació DOGV
18/04/11 Vore DOGV
Data Publicació BOE
05/05/11
Tipus de Protecció
Incoación BIC singular GVA
Data Signatura Acte
10/05/10
Data Publicació DOGV
21/06/10 Vore DOGV
Data Publicació BOE
24/06/10
Dades d' Entorn
Tipus de Protecció
Entorno de protección BIC definitivo. Declaración con entorno
Data Signatura Acte
15/04/11
Data Publicació DOGV
18/04/11 Vore DOGV
Data Publicació BOE
05/05/11
Tipus de Protecció
Entorno de protección BIC provisional. Incoación con entorno
Data Signatura Acte
10/05/10
Data Publicació DOGV
21/06/10 Vore DOGV
Data Publicació BOE
24/06/10
Dades d' Inscripció
Tipus de Protecció
Inscripción definitiva BIC Ministerio
Data Signatura Acte
22/11/11
N° Inscripció Ministeri
28020

L'Aqüeducte està datat en el període Alt Imperial Romà (segle III d. C.). És una obra d'enginyeria hidràulica d'autoria desconeguda. Es tracta d'un Aqüeducte que permet salvar el barranc dels Arcs, desconeixent-se en l'actualitat els punts d'origen i de destinació de la infraestructura, si bé, considerant l'adreça del traçat, pot considerar-se com a hipòtesi probable que comunicara els dos nuclis romans més importants de la zona: el turó de la Pila, al nord-oest, i el poblat romà costaner de l'Albir, al sud. La zona on es distribueixen les restes pateix una important pressió urbanística, existint construccions molt pròximes als murs on se situen les bases dels pilars. El traçat teòric de l'aqüeducte, situat a continuació dels punts on es localitzen les restes constatades, s'integra en parcel·les edificades. Es conserven únicament restes dels pilars. Tres pilars pròxims a l'ermita de San Isidro van ser moguts de la seua ubicació en 2004. Es troba en ruïna i sense ús en l'actualitat. L'aqüeducte posseeix un extraordinari valor històric, arquitectònic i etnològic per formar part d'una xarxa d'enginyeria hidràulica representativa d'una forma d'assentament humà, d'intervenció en l'entorn, gestió i distribució dels recursos hídrics que s'ha vingut produint en la Comunitat Valenciana des de la romanització. La direcció nord-oest de l'aqüeducte pot indicar que aquesta infraestructura formava part d'un sistema complex de proveïment d'aigües procedents del riu Algar, la finalitat del qual era proveir primerament a l'assentament romà existent en el turó de la Pila i posteriorment dirigir-se al nucli romà de l'Albir. En concret, la part de l'obra a la qual pertanyen les restes constatades permetia salvar el desnivell del barranc dels Arcs. Les restes de pilars constatats es distribueixen sobre una longitud estimada de 520 metres. La cota en la resta situada en l'extrem nord és de 26 metres sobre el nivell de la mar i la del pilar situat en l'extrem sud és de 24 metres sobre el nivell de la mar, sent la cota en el fons del barranc de 12 metres sobre el nivell de la mar. El traçat segueix la direcció nord-est a sud-oest durant 405 metres, variant a direcció predominantment sud durant 115 metres. Considerant la diferència de cotes observada en la ubicació de les restes constatades i la cota del barranc dels Arcs en la zona, l'altura de la infraestructura en el punt de pas pel barranc podria haver-se situat entre 10 i 15 metres. Actualment es conserven restes de les arcuationes, 28 bases de pilars i una obra de fàbrica, probablement pertanyent a una resta d'arc. El conjunt total de restes constatades estaria format per quatre suports en peus, sis tombats i/o desplaçats, díhuit amb sol restes de la base (incrustada en marges de bancals) i un del qual s'ha pogut constatar els fonaments. El conjunt de pilars presenta les mateixes característiques constructives, apreciables en tota la seua magnitud en els pilars exempts. Les quatre cares externes dels pilars han estat construïdes en opus vitattum, és a dir, pedres xicotetes de tendència prismàtica rectangular però irregular, oscil·lant les mesures al voltant de 10 cm d'alt per 25 cm d'ample i mantenint-se una certa alineació regular en les filades. Les pedres han estat unides amb una argamassa o morter de calç, arena i aigua. La part interna està realitzada amb un conglomerat a base de pedres, graves més o menys redones, ripio, esquirlas unides així mateix amb argamassa. Els pilars, amb secció quasi quadrada, tenen unes mesures variables degudes sobretot a la pèrdua del seu revestiment exterior, encara que pot ser que no estigueren construïts amb mesures uniformes. Els pilars millor conservats posseeixen una amplària que oscil·la entre 1,55 i 1,65 metres. (C.Pérez-Olagüe)

La geolocalització dels elements està en procés de revisió.